Fa uns dies, parlant amb gent, en companyes i companys de Compromís, en deien que el més important ara mateix era aclarir el reglament de les primàries, quan jo deia que el important era la feina feta i per fer als municipis, a les comarques, a les diputacions i les Corts valencianes, tant on teníem responsabilitat de govern com en aquells llocs on estàvem a la oposició. Pensant-ho bé i per si de cas aquestos companys tenen la raó, i crec que és molt possible perquè a més no és excloent ni incompatible amb la meua idea, em vaig decidir a escriure sobre el tema.
Segons tinc entès, una elecció primària és una elecció en la qual els votants sota una determinada jurisdicció seleccionen al candidat o candidata que un partit o coalició electoral presentarà a una elecció pública posteriorment.
En altres paraules, és una forma democràtica de triar el candidat que un partit presentarà a un procés electoral determinat. Mirant per Internet i pels meus llibres de quan estudiava la Llicenciatura d’Història i els d’ara d’Antropologia humana, trobe definicions i experiències sobre les “Primàries” arreu del món. Sembla que fins ara, han estat més comunes als Estats Units, no sols per a les eleccions presidencials sinó per a escollir també als candidats a representants, senadors, alcaldes i governadors, entre uns altres i els seus orígens es remunten al moviment progressista. El primer partit a dur-les a terme va ser el Partit Progressista, de Theodore Roosevelt, i li van seguir els partits Demòcrata i Republicà….
Dit açò, ara que coneguem una mica d’història, pensem, quin tipus de primàries volem?, volem unes primàries tancades?, en la que únicament els militants inscrits en el partit poden votar, no així els independents, tot i que es la és la forma més habitual almenys entre els partits de l’estat espanyol. Volem les conegudes com semi-tancaques?, que al igual que les primàries tancades, els únics habilitats per a votar són els membres registrats en un partit polític, no obstant açò, als votants “no afiliats” o simpatitzants també se’ls permet votar.
Trobe que a Compromís, tots volem unes primàries obertes, en les que un votant registrat pot votar en qualsevol primària de qualsevol partit independentment a la seua afiliació a un partit, evitant això si qualsevol “assalt” o raiding. També podem parlar de les primàries globals: Permet als votants votar per candidats per càrrec, sense importar l’afiliació de partit. Ideal per al vot per Internet o electrònic com van fer a #Ontinyentparticipa.
Fins i tot de la eliminatòria: Semblant a la que va fer Equo, on el vot no està limitat a un partit i els candidats amb més vots avancen a les eleccions generals sense importar l’afiliació partidària. Les eliminatòries vària d’unes primàries ja que una segona ronda només es necessitaria si cap candidat aconsegueix obtenir la majoria en la primera ronda per al cap de llista i el mateix amb més rondes per a la resta de la llista.
En qualsevol cas i per anar acabant, crec que hi haurà gent que estarà d’acord en mi quan dic que tots volem que siga un procés obert, transparent i participatiu que lluny de polaritzar a les bases les il·lusione i les encoratge, per això les primàries no podem tenir noms i cognoms previs, això és, cal fer unes primàries amb un únic sistema i àmbit territorial, tant per al cap com per a la resta de la llista.
En referència a la reserva de pluralitat o quotes, a dia de hui i donades les circumstàncies, ha de ser proporcional al percentatge de cadascun dels partits que conformen la futura federació, això és, comptar amb la Gent de Compromís (GdC) per a que tinga el protagonisme que li pertoca en funció de la seua representació i la seua gran feina feta fins ara, això si, sense perdre de vista que Compromís ha de celebrar un congrés refundador com a un únic partit en un futur no massa llunyà i oblidar així episodis de desencontre per aconseguir entre totes i tors un #mescompromis que pose per davant al projecte i lideratges comuns i oblidar capelletes i lideratges personals.
Vicent Xavier Vila – Compromís per Ontinyent
