Tres mesos després de la implantació general del nou sistema de residus, el porta a porta d’Ontinyent entra en una fase diferent. El debat que TV Digital Ontinyent ja plantejava abans de l’arrancada, quan analitzàvem que Ontinyent aplicaria un porta a porta més estricte que el d’altres municipis grans, ja no gira només al voltant de si cal separar més residus. Ara la discussió està en com encaixa el model en la vida quotidiana, què passa quan la recollida falla o s’arriba tard al dia assignat i on acaba la dificultat d’adaptació i comença l’incivisme.
L’Ajuntament ha anunciat ara que intensifica la identificació de persones que incompleixen la normativa. Quan es localitzen bosses abandonades incorrectament, es fotografia l’exterior i una tècnica municipal d’inspecció pot obrir els residus per buscar elements que permeten identificar-ne la procedència. El consistori assegura que este procediment ja ha permés identificar tres persones, que rebran inicialment un apercebiment sobre la possibilitat de sanció.
La decisió arriba al mateix temps que les xarxes socials tornen a mostrar fotografies de bosses acumulades, residus depositats fora dels poals o fem que, segons expliquen alguns veïns, continua al carrer moltes hores després d’haver sigut tret. En una de les publicacions en xarxes socials, una veïna del carrer Pare Fullana assegura que a les 13:00 hores encara quedaven residus sense replegar; altres imatges mostren bosses amuntonades en diferents punts de la ciutat.
De l’adaptació als avisos: no totes les bosses expliquen el mateix problema
Les imatges, per si soles, no permeten atribuir totes les incidències a una mateixa causa. En alguns casos pot existir un retard de recollida; en altres, un residu rebutjat per estar mal separat; i també hi ha comportaments que difícilment poden relacionar-se amb les limitacions del calendari.
La mateixa comunicació municipal posa exemples molt concrets: una planxa de cuina i una cafetera introduïdes en bosses identificades com a tèxtil sanitari, goters mèdics abandonats en una bossa al carrer o gomes de reg i vidres de gran tamany deixats junt a les àrees tancades. Són casos diferents de la queixa d’una família que assegura haver tret correctament el fem i trobar-lo encara hores després davant de casa.
Eixa distinció és important perquè el problema que està aflorant en setembre ja havia aparegut durant les primeres setmanes. TVDO va documentar aleshores bosses al carrer, retards i dubtes sobre què fer quan els residus no eren retirats a l’hora prevista.
Amb la tornada a la rutina laboral i escolar, el calendari recupera pes en el debat. La resta només té recollida ordinària el dilluns; els envasos, dimarts i dissabte; l’orgànica, dimecres, divendres i diumenge; i el paper i cartó, dijous. Això significa que perdre el dia corresponent pot obligar a guardar una fracció fins a la següent recollida ordinària. El sistema disposa d’àrees alternatives per a determinades situacions, però l’ús extraordinari per al veïnat del nucli urbà està limitat a 15 vegades màxim.
És precisament ací on una part de les queixes deixa de qüestionar el reciclatge i passa a qüestionar la rigidesa del sistema: pisos menuts, persones amb torns laborals, absències de cap de setmana, famílies nombroses o una simple incidència en la recollida poden convertir un calendari ambiental en un problema domèstic.
La llei obliga a separar, però no imposa exactament el model d’Ontinyent
Un altre element que convé separar del debat polític és què obliga realment la normativa. La legislació estatal exigeix la recollida separada de diferents fraccions, inclosa l’orgànica, i obliga els ajuntaments a disposar d’una taxa específica que cobrisca el cost del servei i avance cap al pagament segons la generació de residus.
Però això no significa que tots els municipis hagen d’utilitzar el mateix sistema. La normativa situa entre els models prioritaris d’alta eficiència tant el porta a porta com els contenidors tancats o intel·ligents capaços d’aconseguir resultats semblants. Per tant, separar residus és una obligació; aplicar exactament el calendari i la retirada de contenidors adoptats a Ontinyent és una decisió municipal.
També existeix un component econòmic europeu. El contracte municipal de recollida, adjudicat per més de 37,5 milions d’euros i amb una durada de dotze anys, està vinculat al Pla de Recuperació i als fons Next Generation. En el debat polític de juliol, Ens Uneix va defensar expressament una subvenció europea d’un milió d’euros associada al projecte.
En agost, la fracció resta va baixar un 64,9% respecte a l’any anterior i es van recollir separadament més de 448 tones d’orgànica, envasos i paper-cartó. La radiografia dels residus del mes de Festes, mostrava una millora important de la separació, encara que les dades disponibles no permeten concloure que el volum total de fem generat haja disminuït en la mateixa proporció.
Enguera, Ens Uneix i una mateixa marca amb aplicacions diferents
La Mancomunitat de la Costera-Canal està desplegant progressivament un sistema en quinze municipis, inclosa Enguera. La diferència està en l’abast: la informació publicada sobre este servei apunta principalment a l’orgànica i la resta, mentre es mantenen contenidors al carrer per les altres fraccions.
Enguera aporta, a més, un element polític interessant. Enguera Nos Une es va incorporar al projecte d’Ens Uneix, liderat per Jorge Rodríguez, a finals de 2025. Tot i això, la formació enguerina ha criticat este setembre problemes en la implantació del servei al seu municipi: cues en el repartiment de cubells, ajornaments, dificultats amb els rebuts, el sistema de cita prèvia i falta de planificació i transparència.
Estes crities demostren que dins del mateix espai polític poden existir posicions diferents sobre com s’ha d’aplicar. Ontinyent ha optat per un model generalitzat i molt dependent del calendari; altres municipis estan aplicant fórmules més graduals o mixtes.
A Ontinyent, a més, la divisió política continua sent clara. l’ordenança va quedar aprovada definitivament amb els 12 vots d’Ens Uneix i els 9 vots contraris de PP, PSOE, Compromís i Vox. Compromís també va acusar aleshores el govern d’haver desatés les al·legacions i les més de 5.000 signatures que reclamaven canvis en el sistema.
Tres mesos després, el porta a porta ha demostrat que pot augmentar de manera important la separació dels residus. Al mateix temps, les fotografies que continuen apareixent als carrers i la nova fase d’identificació d’infractors indiquen que l’adaptació social no està tancada.
