El nou sistema de recollida de residus d’Ontinyent ha tornat a deixar en agost una dada ambiental clara: la quantitat de residus depositats en la fracció resta s’ha reduït un 64,9% respecte al mateix mes de 2025. La xifra consolida la tendència que TV Digital Ontinyent ja va analitzar al juliol, quan la resta havia caigut al voltant d’un 62%, però torna a plantejar una doble lectura: la separació dels residus ha millorat notablement, mentre continuen existint incidències visibles en diferents punts de la ciutat que no apareixen en el balanç municipal.
Segons les dades facilitades pel Govern d’Ontinyent, durant agost de 2025 es van registrar 1.054.740 quilos de fracció resta, mentre que este agost la quantitat ha baixat fins als 370.400 quilos. Són 684.340 quilos menys de residus barrejats en un mes especialment exigent per a la ciutat per la celebració dels Moros i Cristians.
Al mateix temps, la recollida diferenciada deixa 258.600 quilos de matèria orgànica, 121.420 d’envasos i 68.740 de paper i cartó. En conjunt, són 448.760 quilos de residus que han entrat directament en circuits de recollida selectiva.
La resta baixa, però les dades no permeten encara reconstruir tot el fem generat
La millora de la separació és evident, especialment en la fracció orgànica. En 2025 esta no es recollia de manera generalitzada de forma diferenciada, mentre que només durant este agost Ontinyent n’ha separat més de 258 tones.
Això, però, no significa que els 684.340 quilos que han desaparegut de la fracció resta hagen desaparegut també del volum total de residus generats. Bona part del que abans acabava barrejat ara es comptabilitza com a orgànica, envasos o paper-cartó.
De fet, si se sumen les quatre fraccions que apareixen en el balanç municipal —resta, orgànica, envasos i paper-cartó— el resultat és de 819.160 quilos recollits en agost de 2026. La nota no facilita, en canvi, les mateixes fraccions d’agost de 2025 per poder fer una comparació completa entre els dos exercicis.
Tampoc incorpora la quantitat de vidre, una dada especialment interessant tenint en compte que durant la Setmana Gran es va desplegar un dispositiu específic per retirar diàriament les cinc fraccions generades per les comparses.
Per tant, les xifres permeten concloure que Ontinyent està separant molt més i enviant molta menys quantitat de residus com a resta, però encara no permeten determinar amb precisió si ha disminuït el volum total de residus generats, en quina proporció ho ha fet o quin percentatge final acaba convertint-se en rebuig després del tractament.
Un balanç econòmic favorable que encara ha d’arribar al rebut
La separació també té conseqüències econòmiques. Segons les dades del Consorci de Residus utilitzades pel mateix Ajuntament, tractar una tona de fracció resta costa aproximadament 187 euros, mentre que el tractament d’una tona d’orgànica separada ronda els 90 euros.
Desviar centenars de tones de la resta cap a la recollida selectiva hauria, per tant, de reduir el cost de tractament. Una altra qüestió és quant acabarà repercutint realment en cada rebut. TVDO ja va explicar abans de la implantació general que la recollida municipal i el tractament del COR són dos costos diferents, de manera que una disminució del segon no equival automàticament a una reducció equivalent de tota la taxa.
A més, el model municipal preveu que a partir de 2027 la participació registrada mitjançant els poals identificats puga tindre efectes sobre les bonificacions. L’Ajuntament defensa que l’objectiu és avançar progressivament cap a un sistema en què qui genere menys residus i separe millor puga pagar menys.
Les tones milloren, però el carrer continua sent l’altra part del balanç
La comunicació municipal d’este dimarts considera les dades d’agost una demostració que el sistema està funcionant i posa l’accent en l’adaptació de la major part de la ciutadania. Les xifres de separació donen arguments a eixa valoració, però el funcionament d’un servei de recollida no es limita únicament a les tones que arriben a cada planta de tractament.
El balanç difós no inclou dades sobre avisos, bosses abandonades, papereres públiques saturades, punts que necessiten recollides extraordinàries o incidències comunicades pels veïns. Tampoc fa referència a les queixes que s’han produït en zones industrials per l’aparició de bosses de fem en diferents punts.
No és una situació nova. Des de les primeres jornades del nou model, TVDO ha documentat bosses deixades durant hores, papereres utilitzades com a alternativa als contenidors retirats i residus acumulats en antics punts de recollida.
Ja en agost, l’Associació Veïnal del Poble Nou va decidir documentar les incidències del barri i traslladar-les formalment a l’Ajuntament. El col·lectiu no qüestionava el porta a porta i apuntava especialment a comportaments incívics, però la situació obria una pregunta més ampla: quan una bossa abandonada respon exclusivament a l’incivisme i quan revela també dificultats d’adaptació, falta d’informació o rigideses del mateix sistema.
El debat polític tampoc ha desaparegut. L’ordenança que regula el model va ser aprovada amb els 12 vots d’Ens Uneix i els 9 vots contraris de PP, PSPV-PSOE, Compromís i Vox. La contestació veïnal havia superat també les 5.000 adhesions i va acabar traslladant-se al carrer amb una manifestació al juliol.
