Ontinyent entra este dilluns 15 de juny en la fase decisiva del nou model de recollida de residus. Després de mesos de reunions, repartiment de material, primeres proves amb grans productors i una contestació veïnal que no ha desaparegut, el porta a porta deixa de ser una previsió administrativa i passa a formar part de la rutina diària de milers de vivendes. El canvi arriba amb més personal, més camions, nous sistemes de control i una promesa de millora ambiental, però també amb preguntes encara obertes sobre l’adaptació real al calendari, l’ús de l’espai públic i l’impacte final en el rebut.
La implantació no arriba en buit. Durant les últimes setmanes, el debat ja havia situat Ontinyent davant un porta a porta més estricte que el d’altres municipis grans, especialment per la combinació de calendari tancat, retirada de contenidors d’envasos i paper-cartó i aplicació àmplia al nucli urbà. La qüestió del cost tampoc ha quedat al marge: abans de l’arrancada general ja s’havien plantejat dubtes sobre què pagarà el veïnat, quines bonificacions podrà aplicar i què passarà si no pot seguir el calendari.
Més operaris, més camions i control amb xips
L’Ajuntament d’Ontinyent va presentar a la plaça de la Coronació els vehicles, l’equipament i el personal que formaran part del nou servei municipal de recollida de residus, gestionat per Fovasa. Segons les dades municipals, la plantilla passa de 23 persones a 44 operaris, als quals s’afegixen una administrativa, un encarregat i dos educadors ambientals permanents. Durant els primers mesos d’implantació, el dispositiu es reforçarà amb més d’una desena d’educadors ambientals per atendre dubtes i incidències.
La renovació també afecta la flota. El servei incorpora nou camions recol·lectors, davant dels tres vehicles que funcionaven fins ara. A estos s’afegixen un camió-grua, un vehicle específic per a la neteja de contenidors i àrees d’aportació, i diverses furgonetes elèctriques destinades als responsables del servei i als educadors ambientals.
L’alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, defensa que el nou contracte permet avançar cap a un servei menys contaminant, menys sorollós i amb més capacitat operativa. La regidora de Sostenibilitat, Sayo Gandia, també ha destacat la incorporació de tecnologia per al seguiment de la recollida. Els vehicles disposaran de GPS, bàscules integrades i sistemes de lectura dels xips identificatius dels poals i contenidors.
Este últim punt és una de les claus del model. La lectura dels xips permetrà obtindre dades sobre les aportacions i preparar el camí cap a possibles sistemes de pagament per generació, on cada habitatge podria contribuir en funció dels residus que genera. L’Ajuntament ho presenta com una eina per millorar l’eficiència, però també és una de les qüestions que més dubtes ha generat entre part del veïnat per la traçabilitat de les aportacions i per com s’acabarà aplicant en el futur.
Unes dades positives, però encara parcials
El govern municipal ha volgut reforçar la defensa del nou model amb les primeres dades obtingudes en la fase aplicada als grans productors. Segons la comparativa facilitada pel consistori, en abril la fracció resta va passar de 978.740 quilos en 2025 a 787.320 quilos en 2026. Això suposa una reducció de 191.420 quilos. En maig, la baixada va ser de 1.037.720 a 851.760 quilos, és a dir, 185.960 quilos menys.
La mitjana dels dos mesos se situa, per tant, en vora 189 tones mensuals menys de resta. És una xifra pròxima a les 200 tones mensuals que utilitza l’Ajuntament per resumir el balanç, però convé precisar que no és encara el resultat del porta a porta domèstic general, sinó d’una fase prèvia centrada en grans productors.
La recollida d’orgànica també creix de manera notable. En abril va passar de 500 quilos a 43.300, i en maig de 2.180 quilos a 51.560. La dada apunta a una millora clara en la separació, però no explica per si sola tota la baixada de la resta. En abril l’orgànica augmenta 42.800 quilos i en maig 49.380, mentre que la reducció de la resta és molt superior. Això pot indicar una millora del conjunt de fraccions, canvis de comportament, variacions en la generació o altres factors que només es podran valorar amb una sèrie de dades més llarga.
La lectura econòmica també necessita prudència. Segons les xifres exposades pel consistori, cada tona de fracció resta té un cost de tractament de 187,43 euros, mentre que la tona d’orgànica separada correctament suposa 90,08 euros. La diferència dona arguments a l’Ajuntament per reclamar al Consorci de Residus que l’esforç de separació tinga reflex en el rebut, però encara no permet calcular una rebaixa directa i immediata per a cada família.
Precisament, la relació entre recollida municipal i tractament consorciat és un dels punts que ja venia marcant el debat. Ontinyent té la seua taxa municipal, però també forma part del Consorci de Residus V5-COR, encarregat del tractament dels residus de la Vall d’Albaida i d’altres comarques. Per això, el debat sobre el rebut i les possibles bonificacions continua vinculat a la revisió de la taxa del fem i la queixa elevada al Defensor del Pueblo.
La prova real començarà al carrer
L’Ajuntament també ha subratllat l’esforç informatiu previ. Segons les dades municipals, s’han celebrat 72 reunions en tots els barris, en diferents franges horàries, en huit idiomes i també en llenguatge de signes. El dispositiu hauria permés arribar directament a més de 5.000 persones i repartir més de 15.000 fullets informatius.
A pocs dies de l’entrada en funcionament general, el 70% dels usuaris del sistema porta a porta ja havia arreplegat els seus equips, mentre que en les àrees tancades el percentatge arribava al 80%. En total, s’han distribuït més de 8.500 paquets de material, amb uns 28.000 recipients entre poals airejats, contenidors d’orgànica, recipients multifracció i dispositius d’accés.
Amb tot, la implantació continua marcada per una distància entre l’anunci institucional i la realitat que començarà ara en carrers, finques i vivendes. El govern municipal defensa que el sistema és necessari per reduir la resta, millorar la separació i evitar sobrecostos futurs. Una part del veïnat, en canvi, qüestiona el calendari, la retirada de contenidors, la col·locació de recipients comunitaris i la falta de resposta a les al·legacions presentades.
Eixa contestació ja va tindre un primer moment rellevant amb la presentació de 4.480 firmes i al·legacions contra la recollida porta a porta. En les últimes hores, el malestar ha fet un pas més amb la constitució d’una plataforma ciutadana amb manifest i 60 preguntes al govern municipal, una iniciativa que mostra que el desacord no es limita al rebuig al reciclatge, sinó al model concret triat i a la manera d’implantar-lo.
El nou servei incorpora també altres prestacions: més freqüència de recollida selectiva, reforç de la matèria orgànica als grans productors, més neteja de contenidors i àrees d’aportació, i ampliació de la recollida de voluminosos, que passa d’un a dos dies setmanals. En les zones disseminades s’han instal·lat nous contenidors per a totes les fraccions. També s’ha habilitat una aplicació mòbil per consultar aportacions i informació del servei, i una oficina d’atenció ciutadana al carrer Major.
Sayo Gandia ha demanat paciència durant les primeres setmanes i ha admés que poden aparéixer incidències puntuals en una implantació que el mateix Ajuntament considera complexa. Eixe serà el primer examen real del sistema: comprovar si l’increment de recursos, la informació prèvia i les dades positives dels grans productors es traslladen sense friccions importants al conjunt de la ciutat. A partir del 15 de juny, el porta a porta d’Ontinyent ja no es mesurarà només en rodes de premsa, sinó en la resposta quotidiana dels carrers.
