Els veïns i veïnes d’Ontinyent que s’oposen al model de recollida selectiva porta a porta plantejat per l’Ajuntament s’han constituït com a plataforma ciutadana. El col·lectiu naix sota el lema «Reciclar sí, aixina no» i ha presentat un manifest propi, a més d’una bateria de 60 preguntes dirigides al govern municipal, amb les quals reclama més informació, transparència i un procés de diàleg abans de la implantació completa del sistema.
La constitució de la plataforma marca un canvi en l’escenari del conflicte. El malestar veïnal, que en les últimes setmanes s’havia expressat amb firmes, al·legacions, reunions i crítiques públiques, passa ara a organitzar-se amb una veu pròpia. La plataforma intenta traslladar el debat del rebuig general a preguntes concretes sobre com s’ha pres la decisió, quin cost tindrà, quines alternatives s’han valorat i com afectarà la vida quotidiana dels barris.
El moviment apareix en la recta final abans de l’aplicació general del nou calendari, prevista per al 15 de juny, amb un sistema que situa Ontinyent davant un porta a porta més estricte que el d’altres municipis grans. Este és un dels punts que ha alimentat el debat local: la discussió ja no gira només al voltant de la necessitat de reciclar més, sinó sobre el grau d’exigència del model triat per a una ciutat de la grandària i complexitat urbana d’Ontinyent.
Una plataforma que diu sí al reciclatge, però no a este model
El manifest de la nova plataforma arranca amb una idea central: el col·lectiu assegura que no està en contra del reciclatge, ni de la protecció del medi ambient, ni del compliment dels objectius europeus en matèria de residus. La seua oposició se centra en el sistema concret de recollida porta a porta i en la manera com, segons denuncien, s’ha decidit implantar-lo.
Este matís evita reduir el conflicte a una divisió simple entre reciclar o no reciclar. El que la plataforma qüestiona és si el porta a porta és la millor opció per a Ontinyent, si s’han valorat alternatives menys invasives i si la ciutadania ha tingut capacitat real de participar abans que el model quedara encarrilat. Entre les opcions que demanen estudiar apareixen contenidors intel·ligents, àrees tancades, sistemes mixtos o altres fórmules d’identificació d’usuaris que permeten millorar la separació de residus sense alterar tant les rutines de veïns i comerços.
La plataforma situa també les firmes presentades contra el sistema com un dels antecedents directes del nou col·lectiu. Després de l’entrega de milers de firmes i al·legacions contra la recollida porta a porta, els promotors consideren que l’Ajuntament no ha donat una resposta pública i detallada al volum de veïns que han demanat reconsiderar el projecte.
El document també critica que no s’haja fet una prova pilot prèvia en un barri o zona concreta. Els promotors defensen que un canvi d’esta magnitud hauria d’haver-se provat abans d’aplicar-se a tota la ciutat, per comprovar problemes reals d’horaris, espai, mobilitat, accessibilitat, convivència veïnal i resposta dels diferents tipus d’habitatge.
Seixanta preguntes al govern municipal
Juntament amb el manifest, la plataforma ha preparat una bateria de 60 preguntes al govern municipal. El document busca que l’Ajuntament concrete qüestions que, segons el col·lectiu, continuen sense una resposta clara. Les primeres preguntes se centren en la presa de decisió: en quina data es va decidir implantar el porta a porta, quin òrgan municipal ho va aprovar, amb quins vots i si existeix algun informe tècnic que justifique que este sistema és la millor opció per a Ontinyent.
Un segon bloc entra en la licitació del servei. La plataforma pregunta per l’import total del contracte, la duració prevista, les possibles pròrrogues, les empreses que es van presentar, l’adjudicatària, el criteri que va determinar l’adjudicació i el cost anual estimat. També vol saber quin increment representa respecte al sistema anterior i com pot repercutir en la taxa que paguen famílies i comerços.
La part econòmica és un dels punts més sensibles del debat. La implantació del porta a porta ha avançat en paral·lel a la revisió de la taxa del fem i al paper del Consorci de Residus V5-COR, una qüestió que ja va situar el conflicte en un marc més ampli amb la queixa elevada al Defensor del Pueblo i la revisió de la taxa del fem. Per això, les preguntes de la plataforma no es limiten al funcionament del servei, sinó que també reclamen garanties sobre el cost final per a les famílies.
La participació ciutadana ocupa un altre bloc destacat. La plataforma demana saber per què no es va convocar una consulta popular o un procés participatiu previ abans d’adoptar una decisió que afecta tota la població. També pregunta quines reunions informatives es van celebrar abans de prendre la decisió i quantes persones hi participaren. El punt de fons és si el veïnat ha sigut escoltat abans de definir el model o si només ha rebut informació una vegada el sistema ja estava decidit.
El document inclou preguntes sobre persones majors, dependents i amb mobilitat reduïda. El col·lectiu vol saber quines mesures específiques s’han previst per a veïns que viuen sols, tenen dificultats per baixar residus en dies concrets o necessiten ajuda per adaptar-se al nou calendari. Esta qüestió pot acabar sent una de les més determinants en l’aplicació pràctica del sistema, perquè el porta a porta no funcionarà igual en una casa unifamiliar que en una finca antiga, en una vivenda buida, en el centre històric o en una llar amb persones amb dependència.
Les preguntes també aborden el funcionament diari del sistema: què passarà si un veí no pot traure els residus el dia establit, si hi haurà sancions, quines infraccions es contemplen, qui controlarà el compliment, com es protegiran les dades personals associades als usuaris i quin tractament tindran els comerços, bars i restaurants.
El conflicte passa del ple municipal al carrer
La nova plataforma naix després d’un recorregut polític que ja havia passat pel ple municipal. L’aprovació inicial de la nova ordenança del fem va tirar avant amb els vots d’Ens Uneix, mentre PP, PSOE i Vox votaren en contra i Compromís es va abstindre. Aquell debat va situar el govern municipal com a principal impulsor del model i l’oposició política en diferents graus de distància respecte a la implantació.
La constitució de la plataforma trasllada la pressió al terreny veïnal i obliga a diferenciar entre tres plans: els objectius ambientals que marca la normativa, la decisió administrativa adoptada per l’Ajuntament i la realitat efectiva que viuran els veïns quan hagen d’adaptar-se al calendari, als cubs, als horaris i a les possibles incidències del servei.
La plataforma reclama que l’Ajuntament paralitze la implantació del sistema i òbriga un procés de diàleg real amb la ciutadania. La petició arriba quan el calendari municipal ja està en marxa i el marge per a canvis de fons sembla reduït, però també en un moment en què el malestar veïnal intenta ordenar-se i guanyar capacitat d’interlocució.
