Ontinyent entra en l’última setmana abans de la implantació del nou sistema de recollida selectiva porta a porta, prevista per al pròxim 15 de juny, amb el repartiment de cubells en la recta final i amb les primeres crítiques veïnals fent-se notar en xarxes socials. El debat ja no se centra només en el calendari de recollida o en la retirada de contenidors del carrer, sinó també en l’impacte real que el nou model tindrà en les finques, en les voreres i en l’espai públic disponible per als vianants.
En els últims dies, diversos comentaris veïnals han posat el focus en una qüestió pràctica: en les comunitats on s’opte per contenidors comunitaris, no es tracta només d’un recipient. Segons el model que s’està implantant, les finques poden haver de gestionar diversos contenidors per fraccions, amb casos on el conjunt pot passar fàcilment de tres cubs a sis o huit, depenent de la dimensió de l’edifici i de la solució assignada.
A esta preocupació se suma una altra: on es col·locaran eixos contenidors quan hagen d’estar al carrer per a la recollida. Part del veïnat qüestiona que no s’haja explicat amb prou detall com afectarà això a les voreres, als accessos dels edificis i a les zones de pas. La retirada d’uns contenidors públics pot alliberar punts concrets de la via pública, però el nou sistema també obliga a traure contenidors privats o comunitaris en horaris determinats. En carrers estrets o voreres reduïdes, el problema no és menor.
El canvi no arriba sense antecedents. La discussió sobre què pagarà el veïnat, quines condicions tindrà la bonificació i què passarà amb les persones que no puguen adaptar-se al calendari ja havia quedat plantejada en l’anàlisi sobre la taxa del fem i les condicions de la bonificació del porta a porta d’Ontinyent. Ara, amb l’inici del servei a només una setmana, aquelles preguntes passen de la teoria a la pràctica.
Crítiques per l’espai en finques, voreres i zones de pas
El sistema previst per a Ontinyent estableix un calendari setmanal tancat. La resta es traurà dilluns; els envasos, dimarts i dissabte; l’orgànica, dimecres, divendres i diumenge; i el paper i cartó, dijous. L’horari d’aportació serà de 20.30 a 23.00 hores, abans de l’inici de la recollida nocturna.
El vidre serà l’única fracció que continuarà depositant-se en contenidors oberts a la via pública. En canvi, els contenidors d’envasos i paper-cartó desapareixeran dels carrers afectats pel porta a porta. Això obliga el veïnat a adaptar-se al calendari i a guardar cada residu fins al dia corresponent.
Cada habitatge disposarà d’un poal marró per a l’orgànica i d’un poal blanc multifracció per a envasos, paper-cartó i resta. En habitatges unifamiliars o finques menudes, el funcionament pot ser més fàcil d’assumir. Però en comunitats de més vivendes la realitat és diferent. Quan s’opta per contenidors comunitaris, el volum de recipients augmenta i obliga a buscar un espai dins de la finca o en zones comunes que no sempre existeix.
Les crítiques que ja apareixen en xarxes socials apunten precisament a eixe punt. Hi ha veïns que qüestionen si s’ha valorat prou la capacitat real dels vestíbuls, garatges o zones comunes per a guardar diversos contenidors. També es planteja què passarà quan eixos recipients s’hagen de traure al carrer: si ocuparan part de la vorera, si dificultaran el pas de persones majors, carros de xiquets o cadires de rodes.
La qüestió de l’accessibilitat és especialment rellevant. No és el mateix traure un poal individual davant d’una casa que gestionar sis o huit contenidors d’una comunitat en una vorera estreta. Tampoc és igual aplicar el sistema en carrers amples que en zones amb més densitat d’edificis, menys espai públic i portals pràcticament pegats a la calçada.
El govern municipal defensa que el nou model permetrà augmentar la recollida selectiva, reduir la fracció resta i adaptar Ontinyent a les exigències normatives en matèria de residus. Però l’èxit del sistema dependrà també de com es resolguen estes incidències ordinàries: espai, horaris, errors, convivència veïnal i capacitat de resposta davant problemes que apareixeran a partir del primer dia.
Ontinyent, un model més exigent que el d’altres municipis
Ontinyent no és l’únic municipi que aposta pel porta a porta, però sí que destaca per la combinació de tres factors: una població superior als 37.000 habitants, una aplicació àmplia al nucli urbà i la retirada dels contenidors d’envasos i paper-cartó del carrer. Esta combinació fa que el cas d’Ontinyent siga més exigent que el d’altres municipis on el sistema s’ha aplicat de manera parcial o per zones.
En molts pobles valencians i catalans, el porta a porta funciona en municipis de menys població i amb una estructura urbana més fàcil de gestionar. Pedreguer, Orba o Banyeres de Mariola són exemples de sistemes intensius en poblacions molt més menudes. En estos casos, la dimensió del municipi i el tipus d’habitatge fan que la implantació tinga una escala diferent.
En ciutats de més població, la tendència habitual és aplicar models mixtos. Girona, per exemple, adapta la recollida a les característiques de cada barri: porta a porta en zones de baixa densitat, contenidors intel·ligents en zones més verticals i àrees temporals en espais concrets. Vic també manté el porta a porta en determinats barris, mentre la resta de la ciutat funciona amb altres sistemes de recollida.
També hi ha municipis amb una població semblant a Ontinyent que han optat per una implantació més limitada. Santa Pola ha posat en marxa el porta a porta en unes 1.600 vivendes, especialment en carrers on la recollida amb contenidors presenta dificultats. La diferència és clara: una cosa és aplicar el sistema en zones concretes per raons logístiques, i una altra transformar el funcionament ordinari de la recollida de residus en una ciutat sencera.
La comparativa amb Enguera incorpora, a més, una lectura política. La formació Enguera Nos Une s’ha incorporat al projecte d’Ens Uneix, el mateix espai que governa Ontinyent. No obstant això, en publicacions atribuïdes a este grup local s’han expressat dubtes sobre el porta a porta i s’ha defensat que hi ha alternatives que mereixen un debat més ampli. En la Costera-Canal, la informació publicada apunta també a un model més gradual i amb manteniment de contenidors per a algunes fraccions.
El contrast no implica necessàriament una contradicció directa, perquè cada municipi té una realitat urbana, tècnica i social diferent. Però sí que evidencia que el porta a porta no és només una decisió ambiental. També és una decisió organitzativa, econòmica i política, amb conseqüències directes en el dia a dia del veïnat.
La bonificació del 20% i el dubte dels contenidors compartits
Un altre dels punts sensibles del nou model és la bonificació del 20% en la taxa de residus de l’any següent. La reducció estarà vinculada a la participació en la recollida de l’orgànica i no s’aplicarà automàticament a tot el veïnat. Per a accedir-hi, caldrà complir uns mínims d’aportacions o recollides entre l’inici del servei i el 31 de desembre.
En els habitatges amb poal individual, el criteri és més clar: caldrà traure l’orgànica un mínim de 35 vegades. En este cas, el xip permet associar l’ús del poal a una vivenda concreta i la bonificació respon, almenys en teoria, a un comportament individual.
La situació canvia en els edificis amb contenidor comunitari. En estos casos, el contenidor d’orgànica haurà d’eixir almenys 60 vegades, i la bonificació s’aplicarà a totes les vivendes de la comunitat. El mateix plantejament apareix en les àrees tancades per a vivendes disseminades, on el criteri també és col·lectiu: si el contenidor d’orgànica és recollit almenys 60 vegades, la reducció s’aplicarà a totes les vivendes associades a eixa àrea.
Este punt genera una contradicció pràctica. La idea general és que qui separa millor, paga menys. Però en contenidors comunitaris i àrees compartides el control no sempre mesura l’esforç real de cada habitatge, sinó el funcionament global d’un element compartit. Una família que separe correctament pot dependre del comportament de la resta de la finca, mentre que una altra que participe poc podria beneficiar-se si el conjunt arriba al mínim exigit.
Això obliga a explicar millor com es gestionaran les incidències. Qui respon si una comunitat no arriba als mínims? Què passa si un contenidor apareix contaminat per residus incorrectes? Com es podrà reclamar una lectura errònia del xip? I quines garanties tindran les persones que sí que complisquen amb el calendari si el resultat depén del conjunt de la finca?
També queda pendent una explicació més concreta sobre les urbanitzacions i zones externes. Les Aigües i el Pilar formen part de l’àmbit d’aplicació del porta a porta, però qualsevol sistema amb contenidors compartits o àrees comunes genera el mateix dubte: el sistema pot controlar l’ús d’un contenidor, però no sempre qui ha fet cada aportació ni si tots els veïns separen correctament.
Amb el 15 de juny a només una setmana, Ontinyent entra en la fase decisiva del canvi. El nou sistema haurà de demostrar que pot funcionar en finques plurifamiliars, en barris amb realitats diferents, en urbanitzacions, en habitatges amb persones majors, en famílies amb horaris complicats i en carrers on l’espai públic ja és limitat.
El repte ambiental és augmentar el reciclatge i reduir la fracció resta. Però el repte immediat és molt més concret: saber si el model encaixa en la vida quotidiana d’Ontinyent sense traslladar als veïns problemes d’espai, convivència i responsabilitat col·lectiva que encara no estan del tot resolts.
“`
