Amb la implantació del nou porta a porta cada vegada més pròxima, la qüestió ja no és només si Ontinyent ha de separar millor els residus. La pregunta que comença a guanyar pes és molt més concreta: sap realment el veïnat què ha de fer, què pagarà, què podrà bonificar i què passa si la seua vida quotidiana no encaixa en el calendari previst?
La web OntinyentRecicla ha concretat informació rellevant sobre la bonificació del 20% de la taxa municipal, els poals amb xip, l’app, els clauers, els usos mínims de l’orgànica i les àrees tancades. Però esta informació arriba quan el repartiment de material ja està en marxa en algunes zones i quan moltes famílies han de passar de les explicacions generals a decisions pràctiques: arreplegar els poals, entendre el calendari, activar o no l’aplicació, saber on consultar les lectures i comprovar si podran accedir realment a la reducció.
La implantació no parteix d’un escenari tranquil. Les crítiques veïnals i polítiques acumulades en les últimes setmanes no s’han centrat només en reciclar més o menys, sinó en el model triat, en els terminis, en la falta de consulta directa i en la capacitat real d’adaptació del sistema a cada casa. TV Digital Ontinyent ja va explicar l’inici de l’entrega de poals per a l’orgànica entre dubtes i crítiques veïnals i també la queixa d’una part del veïnat per la sensació que s’han deixat en segon pla prop de 5.000 firmes contràries al porta a porta.
La bonificació municipal no és automàtica ni explica tot el cost del fem
La taxa municipal domèstica de 2026 és de 136 euros per habitatge. Segons la informació publicada en OntinyentRecicla, les llars que separen correctament l’orgànica podran reduir eixa quantitat fins a 108,80 euros. El retorn seria de 27,20 euros, però no s’aplicarà enguany, sinó en el primer rebut de 2027.
Este detall és important perquè el veïnat pagarà primer la taxa i només recuperarà una part si el sistema acredita que ha complit els requisits. No es tracta, per tant, d’una rebaixa immediata ni generalitzada, sinó d’una reducció condicionada a lectures registrades pels poals o contenidors.
Però hi ha un segon matís encara més rellevant: eixos 136 euros corresponen a la taxa municipal de recollida i transport. La mateixa informació d’OntinyentRecicla diferencia entre la part que es paga a l’Ajuntament i la part de tractament i gestió, que correspon al Consorci de Residus V5, el COR. Per tant, la bonificació del 20% no equival necessàriament a una reducció del 20% de tot el que una família acaba pagant pel fem.
Ací hi ha una qüestió de transparència econòmica. La fitxa oficial del COR per a Ontinyent mostra que en 2025 l’import de la taxa del Consorci va ser de 110,92 euros, però no apareix en eixa fitxa una xifra actualitzada de 2026. En canvi, l’ordenança fiscal del COR per a 2026 sí que estableix una fórmula de càlcul per municipi, amb costos de transferència, tractament, eliminació, fracció orgànica, ecoparcs i el programa “El Meu Compte Ambiental”.
Això obliga a formular millor el missatge públic. Dir que “qui millor separe, menys paga” pot ser cert dins del marc de la taxa municipal d’Ontinyent, però no resol la pregunta completa que es farà qualsevol família: quant pagaré realment entre Ajuntament i COR? Sense una explicació conjunta dels dos rebuts o càrregues, la ciutadania pot entendre que la bonificació té un impacte més gran del que realment tindrà sobre el cost total.
La diferència no és menor. Si una família paga la taxa municipal de 136 euros i, a més, la part corresponent al COR, el retorn de 27,20 euros només actua sobre una peça del sistema. Per això, amb la implantació ja damunt, seria útil que la informació pública mostrara de manera clara el cost municipal, el cost del Consorci, les bonificacions possibles en cada cas i l’import final aproximat que pot assumir un habitatge.
Què ha de fer el veí i què passa si no pot complir el calendari?
Per accedir a la reducció ordinària, els habitatges amb poal individual hauran de traure l’orgànica un mínim de 35 vegades dins del període fixat. En els edificis amb contenidor comunitari, caldrà que la comunitat traga el contenidor d’orgànica almenys 60 vegades. En les àrees tancades del disseminat, també s’exigeixen 60 recollides del contenidor d’orgànica associat a eixa àrea.
La informació divulgativa d’OntinyentRecicla parla del període entre el 15 de juny i el 31 de desembre de 2026, mentre que l’ordenança fiscal municipal situa el còmput entre l’1 de juliol —o la data definitiva d’implantació del servei— i el 31 de desembre. Pot semblar una diferència menor, però no ho és per a una família que necessita arribar a un mínim concret d’aportacions per cobrar la reducció.
La reducció ordinària s’ha d’aplicar d’ofici a partir de les lectures registrades pels poals o contenidors. Però això obri una qüestió pràctica: si una persona no arreplega el material, no té clar quin poal està associat al seu habitatge, no activa l’app o no sap consultar les aportacions, com comprovarà que el sistema està comptant bé?
El problema no és només separar correctament. És poder demostrar-ho. Si el sistema no registra una aportació, si el poal conté impropis, si hi ha una incidència tècnica o si una comunitat no arriba al mínim de lectures, el veïnat necessita saber quin procediment té per reclamar abans que es calcule la bonificació de 2027.
La situació és encara més sensible per a les famílies que no puguen adaptar-se al calendari. OntinyentRecicla indica que, si una persona se’n va de vacances o no pot tirar el fem en un moment determinat, podrà utilitzar les àrees tancades del disseminat fins a 15 vegades a l’any. Però la pregunta és evident: què passa si una família necessita més de 15 usos?
El límit pot ser suficient per a una incidència puntual o unes vacances concretes, però pot quedar curt per a realitats més complexes: persones cuidadores, famílies amb torns laborals canviants, treballadors que passen dies fora, habitatges sense espai per acumular fraccions, persones majors que depenen d’ajuda externa, situacions de malaltia o famílies amb custòdies compartides. En tots estos casos, el problema no és una falta de voluntat de reciclar, sinó una necessitat real d’adaptació.
L’ordenança reguladora obri una porta a les excepcions, perquè preveu que persones usuàries del porta a porta puguen accedir a àrees de contenidors amb autorització prèvia quan, per determinades circumstàncies, no puguen acollir-se al calendari establit. També permet que l’Ajuntament modifique l’assignació d’àrea a petició motivada. Ara bé, el punt feble és que la informació divulgativa més visible simplifica esta flexibilitat en 15 usos anuals, sense explicar amb la mateixa claredat quin procediment haurà de seguir una família que necessite més marge.
Esta és una de les claus socials del model. Un sistema de residus pot ser ambientalment ambiciós, però si no defineix bé les excepcions pot acabar penalitzant situacions personals que no encaixen en un calendari tancat. Amb la implantació a tocar, caldria saber si hi haurà informes socials, autoritzacions ampliades, tractament específic per a dependència o malaltia, i quins criteris utilitzarà l’Ajuntament per aprovar o denegar més accessos a les àrees tancades.
App, xips i garanties abans que arribe el rebut
El nou model no només canvia la manera de traure el fem. També introdueix una capa de control i registre. Els poals i contenidors porten xip associat a l’habitatge, comunitat o àrea, i cada lectura pot servir per acreditar la participació en la recollida d’orgànica. La nova ordenança reguladora preveu sistemes d’identificació de persones usuàries i permet tractar dades com la unitat fiscal, dades de contacte, fraccions lliurades, volum del recipient, permisos d’accés a contenidors o àrees i incidències.
Açò no implica automàticament que el sistema incomplisca la protecció de dades. L’Ajuntament disposa d’una cobertura formal en l’ordenança i en la política de privacitat del servei. Ara bé, la garantia real per al veïnat dependrà de com s’explique i de com es permeta exercir els drets d’accés, rectificació i reclamació.
La qüestió és especialment delicada perquè estes dades poden tindre conseqüències econòmiques. Si una lectura determina si una família cobra o no cobra la bonificació, el veïnat hauria de poder consultar les dades abans que s’emeta el rebut, entendre com s’ha calculat la seua participació i demanar la correcció d’errors amb temps suficient.
En els edificis amb contenidors comunitaris, el repte és encara més complex. La bonificació pot aplicar-se a tots els habitatges de la comunitat si s’arriba al mínim d’aportacions, però també poden aparéixer conflictes si hi ha impropis o usos incorrectes. L’Ajuntament haurà d’explicar com s’identificarà una mala pràctica reiterada, com s’evitarà perjudicar tota una finca per l’actuació d’una persona concreta i quina prova tindrà cada veí per defensar-se.
El cas de l’autocompostatge domèstic també exigeix claredat. Les persones que vulguen obtindre el retorn del 20% per esta via han de presentar una sol·licitud a l’Ajuntament abans del 30 de juny de 2026 i podran ser objecte de comprovació municipal. Qui faça compostatge però no presente la sol·licitud dins del termini pot quedar fora de la reducció per esta via, encara que realment estiga reduint residus orgànics a casa.
La nova ordenança del fem ja va nàixer amb divisió política, amb l’aprovació inicial impulsada per Ens Uneix i el rebuig de bona part de l’oposició, com es va reflectir en el ple que va aprovar inicialment la nova ordenança de residus d’Ontinyent. Ara, però, el repte ja no està només en el saló de plens, sinó en cada casa, en cada finca i en cada barri.
Amb la implantació a tocar, Ontinyent necessita una informació més directa, pràctica i comprovable. No és suficient dir que qui separe bé tindrà una reducció. Cal explicar exactament quan comença a comptar, quantes aportacions fan falta, què passa si el sistema no llig el xip, com es reclama, si la bonificació afecta o no la part del COR, què passa amb qui no usa l’app i com es resolen les necessitats familiars que superen els 15 usos d’emergència.
La transició cap a un model més exigent de residus pot ser una oportunitat per millorar el reciclatge, però també pot convertir-se en una font de frustració si el veïnat no entén el funcionament real abans que comencen a comptar les lectures. La pregunta, per tant, és clara: amb el porta a porta ja damunt, té Ontinyent tota la informació que necessita per complir, cobrar la bonificació, saber què pagarà realment entre Ajuntament i COR i defensar els seus drets si el sistema no s’adapta a la seua realitat?
