El govern d’Ontinyent ha presentat a Ecofira el balanç del nou sistema de recollida porta a porta, amb una dada nova: assegura que la participació supera el 93%. La xifra arriba després que al juliol el consistori parlara d’un 90% de participació correcta, però la comunicació distribuïda amb motiu de la fira no precisa ni el mètode de càlcul, ni el període de mesura, ni quantes llars o aportacions conformen el percentatge.
La presentació s’ha fet a l’estand de FOBESA, amb la intervenció de l’alcalde, Jorge Rodríguez, i la regidora de Sostenibilitat, Sayo Gandia. L’executiu reivindica els resultats dels primers quatre mesos i posa Ontinyent com a referència per a altres administracions. Es tracta d’una valoració política del govern municipal i no d’una auditoria independent del servei.
Les dades de reciclatge sí mostren un canvi important
La nota quantifica la baixada de la fracció resta d’1.054.070 quilos en agost de 2025 a 345.400 en agost de 2026, una reducció que el consistori presenta com del 67%. Els envasos lleugers haurien augmentat un 112%, el paper i cartó un 42% i el vidre un 32%. En agost també es van arreplegar 273.640 quilos de matèria orgànica de manera separada.
Les dades concorden amb la tendència de l’anàlisi publicada després de les Festes: una part important dels residus que abans anaven barrejats a la resta ara apareixen separats. Però la nova comunicació tampoc aporta una taula completa de totes les fraccions de 2025 i 2026, ni explica els rebutjos del tractament, cosa que impedix calcular amb rigor el rendiment global del sistema.
El consistori també afirma que en quatre mesos s’han desviat de la fracció resta 2,5 milions de quilos de residus. Esta xifra descriu el canvi en la destinació inicial de la recollida, però no equival automàticament a 2,5 milions de quilos de materials finalment reciclats.
El 93%, el disseminat i les incidències que no es detallen
Perquè el 93% siga interpretable caldria saber si mesura habitatges que han participat una vegada, domicilis que complixen els dies establits, aportacions registrades o usuaris dels punts comunitaris. Són indicadors diferents i poden oferir percentatges molt distints. Tampoc es facilita el desglossament per barris, disseminat o altres zones amb sistemes de recollida específics.
El balanç no entra amb el mateix detall en les incidències de les papereres, les bosses abandonades o les queixes sobre el calendari i el disseminat, qüestions plantejades en les preguntes de la plataforma veïnal. Que el volum de resta baixe no significa per si mateix que totes les necessitats del servei estiguen resoltes.
Hi ha, a més, una conseqüència econòmica que exigirà dades individualitzades i transparència: la bonificació prevista per a la taxa del fem de 2027 dependrà dels criteris de participació i separació. Sense conéixer com es calculen i es revisen els registres, no es pot valorar fins a quin punt les xifres globals es traduiran en descomptes reals per a les famílies.
El balanç ambiental apunta a una millora notable de la separació, però la transparència sobre la participació, les incidències i el cost del servei continua sent imprescindible per a fer una avaluació completa, especialment en una implantació que ha provocat una contestació ciutadana significativa.
