Ontinyent ha començat a repartir els primers poals del nou sistema de recollida de residus al veïnat del disseminat, una nova fase del porta a porta que arriba amb el debat encara obert. Segons la informació municipal, en els tres primers dies s’han entregat més de 500 unitats a la Sala Gomis, destinades principalment a la separació de la fracció orgànica.
El govern local presenta esta entrega com un pas més dins del desplegament del nou model, però la mesura no arriba en un clima de consens. Al contrari, s’incorpora a una polèmica que acumula setmanes de contestació veïnal, crítiques de l’oposició i més de 5.000 firmes contràries al sistema. Eixe malestar ja va quedar reflectit en la crítica de veïns que denunciaven que s’estaven ignorant 5.000 firmes contra el porta a porta, a pesar d’haver presentat també propostes alternatives.
El repartiment avança a les portes de l’estiu
El repartiment s’ha iniciat esta setmana a la Sala Gomis i continuarà en els pròxims dies, encara que este dissabte no hi haurà entrega per la celebració de La Legendaria i la Fira de Tendes, Tapes i Rock. Per al casc urbà, l’Ajuntament ha fixat el repartiment entre el 18 de maig i el 13 de juny, en dos punts: l’antiga Caixa Ontinyent de l’avinguda Vicent Gironés Mora i la mateixa Sala Gomis.
Els horaris previstos seran dimarts i dissabtes de 9:00 a 14:30 hores, i dilluns, dimecres, dijous i divendres de 14:00 a 19:30 hores. El calendari, no obstant això, situa la implantació material del sistema a les portes de l’estiu, un moment especialment delicat per la calor, els canvis de rutines, l’activitat comercial i les dificultats que moltes famílies ja han expressat per guardar diferents fraccions de residus dins de casa.
L’Ajuntament destaca que més de 2.500 persones han participat en les sessions informatives celebrades durant abril i que durant maig continuaran les reunions en barris, centres educatius i espais municipals. Però una part del veïnat diferencia clarament entre informar d’un sistema ja decidit i haver participat realment en la seua definició. Esta és una de les crítiques centrals: el model es percep com una decisió ja tancada, sense una consulta directa a la ciutadania sobre si preferia esta opció o altres alternatives.
Un model qüestionat per veïns i oposició
Les reaccions a la publicació municipal sobre els primers poals tornen a mostrar que el malestar no és només polític. Hi ha preguntes pràctiques sobre qui ha d’arreplegar el material, quan arribarà al conjunt de la població o quin cost té cada poal. Però també hi ha una crítica de fons: si el reciclatge ha d’anar acompanyat de reducció de residus, consum responsable i un sistema més flexible, o si el porta a porta trasllada massa càrrega organitzativa a les vivendes.
En xarxes, part del veïnat qüestiona que es retiren contenidors per introduir nous recipients dins de les cases, especialment en una ciutat de més de 36.000 habitants, amb realitats molt diferents entre finques, disseminat, barris, comerços i habitatges menuts. Este debat ja havia esclatat anteriorment amb queixes, dubtes i firmes en xarxes, i després va derivar en accions simbòliques com la crida a penjar bosses negres als balcons.
La crítica també té una dimensió institucional. El PP d’Ontinyent ha denunciat un porta a porta “car, improvisat i sense consens”, mentre que el PSOE ha advertit d’un model “rígid” per als pròxims 12 anys. Compromís, per la seua banda, ha defensat en altres ocasions un sistema voluntari amb incentius i bonificacions, en lloc d’un desplegament generalitzat com el que impulsa el govern municipal. En conjunt, l’oposició ha situat el debat no en la necessitat de reciclar més, sinó en la manera concreta d’aplicar el canvi.
Així, el repartiment dels primers poals no tanca la polèmica, sinó que la porta a una fase més quotidiana. El sistema deixa de ser només un debat d’ordenances, contractes o reunions informatives i passa a entrar físicament en les cases. I és precisament ahí on el govern municipal haurà de demostrar si el model és assumible per al dia a dia real d’Ontinyent o si les crítiques per falta de participació, rigidesa i imposició continuen creixent a mesura que avance la implantació.
