L’Ajuntament d’Ontinyent ha presentat com un resultat “extraordinari” la reducció de la fracció resta durant el primer mes del nou sistema de recollida. Segons les dades municipals, des de la implantació general del porta a porta s’han replegat aproximadament 168 tones de resta, davant de les 445 que s’haurien registrat en un període equivalent amb l’anterior model. La diferència representa una baixada pròxima al 62%.
El balanç confirma una millora important en la separació dels residus, però necessita alguns matisos per entendre què està passant realment. La reducció de la fracció resta no significa que Ontinyent haja deixat de generar una quantitat equivalent de fem, sinó que una part dels residus que abans acabaven barrejats al contenidor de resta ara apareixen comptabilitzats com a orgànica, envasos, paper o cartó.
Este canvi era precisament un dels objectius del sistema. Abans de la seua entrada en funcionament, TV Digital Ontinyent ja va analitzar que la ciutat aplicaria un porta a porta més estricte que el d’altres municipis grans, amb un calendari tancat per fraccions, una implantació extensa al nucli urbà i la retirada dels contenidors d’envasos i paper-cartó de bona part dels carrers.
Les 602 tones no han desaparegut
Les dades disponibles fins al 14 de juliol indiquen que durant els primers catorze dies del mes s’han replegat 105.320 quilos de fracció resta, amb una mitjana diària de 7.523 quilos. Si el ritme es manté, l’Ajuntament calcula que juliol acabarà amb unes 233 tones, davant de les aproximadament 835 tones mensuals que es registraven abans del canvi.
La diferència és de 602 tones, però no pot interpretar-se com una reducció equivalent del total de residus generats a Ontinyent. Amb l’anterior sistema, el contenidor de resta absorbia també molta matèria orgànica i altres materials que no havien sigut separats correctament. Ara, eixos residus passen a altres circuits i deixen d’aparéixer dins de la resta.
La millor mostra és l’evolució de l’orgànica. Fins al 14 de juliol se n’havien replegat 120.100 quilos i la projecció municipal situa el tancament del mes al voltant dels 266.000. Entre gener i maig, abans de la implantació general del nou model, la mitjana mensual era de només 22.924 quilos.
Per tant, la dada més rellevant del primer mes no és que Ontinyent genere centenars de tones menys de fem, sinó que una part molt més gran està sent separada abans de la recollida. Per conéixer l’impacte ambiental complet caldrà disposar també de les dades totals de totes les fraccions, del tractament posterior i del volum final que acaba convertit en rebuig.
L’Ajuntament també destaca un increment de més de 20.700 euros en els ingressos obtinguts durant juny per la recollida selectiva, a través d’Ecoembes i de la venda de cartó, respecte al mateix mes de 2025. És una dada favorable, però encara parcial: no representa el balanç econòmic net del servei ni permet saber, per si sola, l’impacte final sobre els costos municipals i els rebuts.
Les dades positives conviuen amb el malestar veïnal
La millora estadística tampoc ha eliminat els problemes visibles al carrer. Des de la primera nit, les dades oficials han conviscut amb bosses abandonades, antics punts de recollida utilitzats de manera incorrecta i papereres públiques plenes. Estes situacions no permeten valorar per si soles tot el servei, però sí mostren que una part del veïnat encara no s’ha adaptat o no està d’acord amb el sistema.
Una de les últimes imatges compartides en xarxes socials mostra, el passat 12 de juliol a les 13.30 hores, diversos contenidors desbordats i una acumulació de bosses al seu voltant enfront del gimnàs Welcome. La publicació s’afegix a altres queixes sobre papereres saturades, bosses depositades fora del calendari i punts concrets on el fem continua acumulant-se.
Part del problema és que, en retirar els contenidors habituals d’envasos i paper-cartó, les papereres i els pocs punts que mantenen recipients accessibles poden acabar sent utilitzats per persones que no seguixen el porta a porta o no poden complir-lo. Això genera una doble realitat: una majoria que separa i respecta els dies de recollida, i una part de la població que busca altres llocs per desfer-se del fem.
El malestar ja ha superat l’àmbit de les xarxes socials. El passat 2 de juliol, centenars de veïns i veïnes es manifestaren pels carrers d’Ontinyent contra la rigidesa del model. La plataforma “Reciclar Sí, Aixina No” insistix que no s’oposa a separar els residus, sinó als horaris, al calendari tancat i a la falta d’alternatives per a determinades famílies, finques, barris i situacions laborals.
La falta de consens també és política. L’ordenança que regula el sistema va ser aprovada definitivament amb els vots d’Ens Uneix i el rebuig de tota l’oposició municipal. El govern defensa que el porta a porta era necessari per millorar els índexs de reciclatge, complir les exigències ambientals i evitar l’increment del cost de portar residus a eliminació. Els grups de l’oposició i la plataforma veïnal reclamen, en canvi, un sistema més flexible o mixt.
El primer mes deixa així dos conclusions que no són incompatibles. La separació de residus ha millorat de manera clara i la fracció resta s’ha reduït amb força. Però, al mateix temps, el sistema encara no té l’acceptació completa del carrer i continua generant comportaments inadequats, queixes públiques i problemes puntuals de neteja.
