El debat sobre el nou model de residus a Ontinyent ha tornat a traslladar-se amb força a les xarxes socials. Després de setmanes marcades per reunions informatives, al·legacions, firmes i accions de protesta com la crida a penjar bosses negres als balcons contra el porta a porta, una publicació de la pàgina Sostenibilitat Ontinyent ha obert un nou front: la manera com s’està comunicant el canvi de sistema.
La publicació compartia imatges de punts de contenidors en la via pública amb bosses fora, brutícia i acumulació de residus, i les presentava com a exemple dels problemes que pot generar este model. El missatge defensava que els contenidors al carrer poden acabar sent punts saturats, bruts i desordenats, i advertia que “cap persona vol tindre illes de contenidors a la porta de sa casa” si estes poden convertir-se en abocadors incontrolats.
La resposta veïnal, però, ha sigut immediata i molt crítica en una part important dels comentaris. Diverses persones han retret que les imatges triades mostren només els pitjors casos i no comparen amb municipis on els contenidors tancats, intel·ligents o ben gestionats funcionen amb normalitat. La idea més repetida és clara: el problema de fons no és únicament el contenidor o el porta a porta, sinó l’incivisme, la neteja, la freqüència de recollida i la capacitat real del servei per adaptar-se a la vida quotidiana dels veïns i veïnes.
Una disputa que ja no és només pel sistema, sinó pel relat
El nou episodi confirma que el conflicte al voltant del fem a Ontinyent ja no se centra només en quin model s’aplica, sinó també en com s’explica. La publicació de Sostenibilitat Ontinyent volia reforçar la idea que mantindre o ampliar illes de contenidors en la via pública pot generar problemes de convivència, males olors i brutícia. Però per a molts comentaris, l’efecte ha sigut el contrari: han percebut el missatge com una defensa parcial del porta a porta i no com una comparació equilibrada entre opcions.
Entre les preocupacions expressades apareixen qüestions molt concretes: haver de guardar restes orgàniques diversos dies dins de casa, especialment en estiu; la gestió de bolquers, arena de gats o residus amb olor; el paper dels poals comunitaris en finques sense espai; la possibilitat que apareguen bosses abandonades al costat d’arbres, corrals o illes d’aportació; i el risc que les conductes incíviques simplement canvien d’escenari.
També hi ha veïnat que recorda que en el disseminat d’Ontinyent ja s’han viscut problemes amb residus deixats fora de lloc, amb abocaments procedents de particulars o activitats econòmiques, i que el repte no desapareixerà només canviant el sistema. En este punt, una part del debat apunta directament a la necessitat de més control, més neteja viària, més informació pràctica i una resposta més clara davant els incompliments.
El govern municipal defensa que el model porta a porta respon a una obligació d’adaptar la recollida a les exigències actuals i a la necessitat de millorar els índexs de separació. De fet, el desplegament ja ha entrat en una fase visible amb el porta a porta comercial i el pagament segons els residus generats, i posteriorment amb les reunions a barris i comunitats de veïns. Però la contestació social evidencia que una part de la ciutadania no qüestiona tant la necessitat de reciclar com la manera concreta d’organitzar-ho.
El punt delicat: participació, alternatives i confiança
Un dels punts que més tensió genera és la referència al procés participatiu del pla de residus. Des de Sostenibilitat Ontinyent s’ha recordat en els comentaris que l’opció elegida en aquell procés va ser el porta a porta. No obstant això, diverses veus han respost que la realitat actual és diferent i que el grau de rebuig expressat en les últimes setmanes obliga a reobrir, matisar o ajustar el model abans de la seua implantació completa.
La presentació de 4.480 firmes i al·legacions contra la recollida porta a porta ja va marcar un abans i un després en la contestació veïnal. Aquella mobilització no es va plantejar només com un “no” al sistema, sinó també com una demanda de canvis, alternatives i més garanties. En este context, el debat sobre les imatges dels contenidors ha acabat convertint-se en una discussió més profunda sobre la confiança entre administració i ciutadania.
La normativa estatal i europea pressiona els municipis perquè milloren la recollida separada, reduïsquen la fracció resta i avancen cap a models que permeten reciclar més i abocar menys. Però això no elimina el marge de decisió local. El debat real a Ontinyent és si el porta a porta plantejat és la millor opció per a tots els barris, si cal un model mixt, si els contenidors tancats o intel·ligents podrien encaixar en determinades zones, i com es resolen els casos de finques, persones majors, famílies amb poc espai o habitatges amb necessitats especials.
Esta és també una de les línies que ha aparegut en el debat polític. El PP ha qüestionat el funcionament i el cost del sistema, mentre el govern d’Ens Uneix ha defensat que la implantació és necessària i que l’alternativa seria tornar a omplir la ciutat de contenidors. Paral·lelament, el PSPV ha posat el focus en les garanties socials i les bonificacions, i altres veus han plantejat fórmules més flexibles o voluntàries.
Una implantació que necessita més que reunions
L’Ajuntament ha intensificat les reunions informatives i ha assegurat que més de 1.500 persones han participat ja en les explicacions del nou servei. Este esforç comunicatiu forma part de la fase prèvia a l’aplicació general del sistema, tal com ja va explicar TVDO en la informació sobre les reunions informatives del porta a porta a Ontinyent. Però la resposta en xarxes mostra que informar no sempre és suficient quan una part del veïnat sent que el model ja arriba decidit.
La qüestió de fons és si el procés actual està aconseguint convéncer o, per contra, està ampliant la distància entre el discurs institucional i les preocupacions del carrer. Les queixes no es limiten a una oposició genèrica al reciclatge. Molts comentaris defensen la necessitat de separar millor els residus, però demanen un sistema més còmode, més proporcional i més adaptat a la realitat de cada zona d’Ontinyent.
