L’Ajuntament d’Ontinyent ja ha fet públiques les propostes finalistes d’Ontinyent Participa 2026, que passaran ara a la fase de votació ciutadana a partir del pròxim 11 de maig. El procés arriba a este punt després d’una primera fase amb una participació rècord i d’una valoració tècnica que ha reduït, agrupat i reformulat bona part de les iniciatives presentades.
Segons la documentació municipal, enguany es van registrar 369 propostes, una xifra que ja situava esta edició com una de les més participatives dels últims anys. Abans del tancament del termini, el procés ja acumulava més de 230 idees ciutadanes, després que l’Ajuntament obrira una nova convocatòria amb presentació de propostes fins al 15 de març, com es va explicar en l’inici de l’edició d’enguany.
De 369 propostes a 73 iniciatives estimades
La fase tècnica ha sigut clau per entendre què arribarà realment a votació. D’acord amb el resum municipal, de les 369 propostes presentades, 201 han sigut agrupades per repetició i 206 complien els requisits tècnics per passar a la votació dels consells sectorials. Després d’eixe procés d’agrupació, les iniciatives s’han concretat en 73 propostes estimades, amb la primera de cada agrupació com a referència per evitar la dispersió del vot.
Les bases i la valoració tècnica han tingut en compte criteris econòmics, urbanístics, socials i competencials. En la pràctica, això ha deixat fora propostes que superaven el límit pressupostari, que no eren competència municipal, que afectaven terrenys privats, que no encaixaven amb l’objecte del programa o que estaven formulades de manera massa indefinida.
Un dels punts que més condiciona el resultat és el límit de 48.000 euros per proposta. Esta barrera fa que moltes actuacions de gran abast queden fora o hagen de reformular-se. És el cas de projectes com aparcaments subterranis, grans rotondes, reformes estructurals, nous equipaments o actuacions que requeririen una inversió molt superior a la prevista en Ontinyent Participa.
També hi ha propostes rebutjades per considerar-se gestió ordinària. Entre els exemples apareixen qüestions com neteja de carrers, manteniment d’alguns espais, regulació de trànsit o actuacions que els informes tècnics entenen que ja formen part de la planificació municipal habitual. Este punt és precisament el que ha alimentat part de la crítica ciutadana.
Les propostes que passaran a votació
Entre les propostes finalistes apareixen actuacions com el pla de desbrossament i millora dels senders del terme, la creació d’un programa municipal per millorar l’accessibilitat cognitiva en establiments d’hostaleria i comerços, tallers de psicologia i benestar emocional, foment del valencià, renovació de maquinària al gimnàs del poliesportiu, cursos de primers auxilis, millores en parcs infantils, increment de l’arbrat o l’obertura de la Biblioteca de Sant Josep els caps de setmana de matí amb activitats.
També destaca la proposta vinculada al carrer Major. El volum d’iniciatives sobre esta zona ha obligat la comissió a agrupar-les i reformular-les en diferents línies: pavimentació fins al límit pressupostari, augment de la partida d’ajudes a la rehabilitació i ajudes al lloguer de locals al centre històric. Esta última, però, ha sigut desestimada perquè, segons l’informe, l’import actualment consignat per a esta línia no s’està esgotant.
El cas del carrer Major és especialment significatiu perquè connecta amb una preocupació recurrent sobre l’estat del centre històric, la rehabilitació d’immobles i la falta d’activitat en alguns trams. La proposta finalista sobre l’estudi tècnic d’immobles abandonats pels seus propietaris o propietàries, amb risc de deteriorament estructural, se situa en eixa mateixa línia de debat sobre la Vila, el Poble Nou i el futur del centre antic.
Un altre bloc important és el de l’oci juvenil. Diverses propostes demanaven bolera, sala recreativa, espais d’oci nocturn o alternatives per a joves. La comissió tècnica ha optat per no desestimar-les totalment, tot i que moltes tenien caràcter privat tal com estaven redactades, i les ha agrupades en una única proposta: ampliació de la programació de joventut amb incorporació de noves activitats, fins al límit del pressupost disponible.
Esta reformulació és rellevant perquè transforma una demanda concreta —com podia ser una bolera o un espai d’oci estable— en una actuació municipal més genèrica. Això permet que siga viable dins del programa, però també pot generar dubtes sobre fins a quin punt la proposta final respon exactament al que havia demanat la ciutadania.
Propostes rebutjades: pressupost, competències i gestió ordinària
Entre les iniciatives rebutjades hi ha propostes d’alt impacte com aparcaments subterranis, grans actuacions en accessos, millores viàries que depenen d’altres administracions, compra d’immobles, creació d’equipaments nous o projectes en terrenys que no són municipals. També han quedat fora actuacions vinculades a competències autonòmiques, estatals o privades.
La millora del bus urbà, per exemple, ha sigut desestimada com a proposta votable perquè l’Ajuntament assenyala que està prevista la digitalització del servei en els pròxims mesos, amb informació sobre la ruta en temps real i temps d’arribada a cada parada. Altres iniciatives sobre recollida de residus han sigut rebutjades per contradir el model recentment implantat o per dependre de regulació autonòmica.
També hi ha propostes relacionades amb el Pou Clar, el Pou de l’Olleta, camins, zones verdes, barrancs, aparcaments escolars o espais d’animals que han quedat fora per motius diversos: protecció ambiental, falta de titularitat municipal, absència de terrenys disponibles, excés pressupostari o no encaixar amb l’objecte del programa.
Este filtratge posa damunt la taula una qüestió de fons: Ontinyent Participa funciona com una via per prioritzar inversions concretes, però no pot substituir la planificació urbanística, els pressupostos municipals ordinaris ni les competències d’altres administracions.
La reacció en xarxes: “això ho hauria de fer l’Ajuntament”
La publicació de les propostes finalistes ha generat un debat intens en xarxes socials. Diversos veïns han qüestionat que algunes actuacions finalistes hagen d’arribar a votació ciutadana quan, segons consideren, formen part de les obligacions habituals de l’Ajuntament.
Alguns comentaris apunten directament a la desbrossa de senders, l’estudi d’immobles abandonats, la plantació d’arbres o la renovació de maquinària municipal. La crítica més repetida és que estes actuacions “s’haurien de fer d’ofici” i no dependre d’un procés participatiu.
També s’ha obert debat sobre el paper dels consells sectorials. Algunes veus assenyalen que determinades propostes finalistes responen a prioritats plantejades des d’òrgans consultius, com el Consell Agrari, el Consell Econòmic o el Consell de Medi Ambient, i qüestionen si això reforça o debilita el caràcter ciutadà del procés.
Altres comentaris, en canvi, posen el focus en allò que no ha arribat a la fase final. Hi ha veïns que lamenten l’absència de propostes sobre asfaltat general de carrers, contenidors intel·ligents, aparcaments, zones d’oci juvenil més ambicioses o solucions estructurals per als barris.
Un debat polític que ve d’abans
La controvèrsia no naix ara. Ontinyent Participa ja havia sigut objecte de debat polític en edicions anteriors. Recentment, el PP va criticar que el govern local rebutjara en ple algunes propostes que després han aparegut com a finalistes dins del procés participatiu.
També en l’edició anterior es van produir diferències entre formacions polítiques sobre la lectura dels resultats, com es va explicar en les discrepàncies entre Compromís i Ens Uneix sobre Ontinyent Participa 2025. El govern local defensa Ontinyent Participa com una ferramenta consolidada perquè la ciutadania puga decidir directament part de les inversions municipals. Però les crítiques apunten a la necessitat de revisar millor els criteris d’admissió, diferenciar entre manteniment ordinari i decisió ciutadana, i evitar que el procés acabe assumint debats que haurien d’estar resolts dins de la gestió municipal habitual.
Votacions a partir de l’11 de maig
Amb les propostes finalistes ja publicades, el pròxim pas serà la votació ciutadana, que començarà l’11 de maig. A partir d’eixe moment, Ontinyent decidirà quines iniciatives es convertixen en guanyadores i passaran a executar-se amb càrrec al pressupost del programa.
La votació servirà per ordenar prioritats, però també actuarà com un termòmetre del model. Si guanyen propostes de manteniment, millora urbana o gestió bàsica, el resultat reforçarà la idea que una part de la ciutadania utilitza Ontinyent Participa per reclamar actuacions quotidianes que percep com pendents. Si prosperen iniciatives més socials, culturals o de joventut, el procés podrà llegir-se com una via per introduir noves polítiques públiques de menor escala.
En qualsevol cas, Ontinyent Participa 2026 arriba a la votació amb una doble realitat: d’una banda, una participació inicial molt elevada; de l’altra, un debat de fons sobre si el procés està canalitzant la veu ciutadana o si està assumint actuacions que haurien de formar part de la planificació ordinària de l’Ajuntament.
