El ple de l’Ajuntament d’Ontinyent ha aprovat definitivament l’ordenança reguladora de la gestió de residus municipals, la norma que dona cobertura al nou sistema de recollida porta a porta. La votació va confirmar la divisió política que acompanya el model des de fa mesos: 12 vots a favor d’Ens Uneix i 9 vots en contra de PP, PSOE, Compromís i Vox. Però el punt no va ser només un tràmit administratiu. El debat es va allargar durant bona part de la sessió i va concentrar bona part de les preguntes que ja estan presents al carrer: la taxa, les sancions, la protecció de dades, els horaris, les illes d’aportació, els contenidors comunitaris, les incidències de recollida i la resposta a les al·legacions veïnals.
La decisió arriba després de l’aprovació inicial de la nova ordenança del fem, que ja va evidenciar un desacord profund sobre la manera d’implantar el sistema. Ara, amb el text definitiu aprovat, el conflicte passa d’una fase normativa a una fase de seguiment pràctic: comprovar si el servei funciona, si les incidències es resolen i si el govern municipal introdueix canvis en un model que continua generant malestar en part del veïnat.
La secretària municipal va explicar que el dictamen proposava desestimar la major part de les al·legacions presentades, estimar una al·legació concreta que modifica l’article 24 i estimar parcialment l’al·legació presentada per l’entitat vinculada al reciclatge del vidre. Amb eixe pas, el text queda preparat per a la seua publicació oficial i per al desplegament complet de la regulació municipal.
Ens Uneix defensa legalitat, planificació i protecció de dades
La regidora de Sostenibilitat, Sayo Gandia, va defensar que l’ordenança és “un pas decisiu i necessari” per adaptar Ontinyent a la normativa vigent i desplegar un servei “més sostenible, eficient i just”. La representant d’Ens Uneix va rebutjar que el model haja nascut sense planificació i va recordar que el Pla de Residus de 2021 ja marcava el camí cap al porta a porta i les àrees d’aportació tancades en el disseminat. Segons Gandia, aquell pla es va aprovar sense cap vot en contra i va estar precedit per sessions informatives, tallers per barris, enquestes i contactes amb agents socials, ambientals i econòmics.
El govern municipal també va intentar desactivar una de les crítiques més repetides: la protecció de dades. Gandia va assegurar que l’avaluació d’impacte existeix, que es va redactar abans de l’aprovació inicial i que conclou que el risc és baix. Segons va exposar, les dades estan codificades, el personal operari només llig codis o xips i no coneix la identitat dels veïns vinculada a cada residu. La finalitat, segons el govern, és comptabilitzar aportacions i poder aplicar bonificacions, especialment en la fracció orgànica.
La regidora va insistir que l’ordenança no és un text tancat per sempre i que es podrà adaptar a mesura que avance el servei, sempre que els canvis no alteren de manera substancial el contracte. En este punt, va admetre que poden aparéixer incidències en una implantació complexa i amb tecnologia, però les va situar dins d’un marge assumible en una ciutat de més de 35.000 habitants. També va defensar la resposta de la ciutadania i va assegurar que la majoria està fent les coses bé.
Gandia va aprofitar el debat per contraposar el civisme de la majoria amb els comportaments incívics detectats en alguns punts. Segons va dir, el govern no està plantejant sancionar errors puntuals de separació, sinó actuacions greus, com abocaments indeguts o usos incorrectes del sistema amb intencionalitat. També va apuntar que la moratòria sancionadora dona marge fins a l’1 de gener, i va remarcar que el primer objectiu és informar, corregir i aconseguir que el sistema funcione.
L’oposició critica la implantació, però amb arguments diferents
El PSOE va centrar la seua intervenció en la falta d’escolta, l’augment de la taxa i la sensació que el govern ha arribat tard a qüestions que, segons José Antonio Martínez, haurien d’haver estat resoltes abans. El regidor socialista va recordar que el debat del fem no es produïx només al plenari, sinó també “al carrer, en els sopars, en la comparsa, en els bars i en els comerços”. Martínez va situar el conflicte en una evolució de la taxa que, segons va exposar, ha passat de 48 euros en 2023 a 136 euros en 2026, i va qüestionar que el pagament per generació s’haja implantat sense incentius suficients per a qui separa correctament.
El representant socialista també va posar el focus en les instruccions tècniques que podrà dictar l’alcaldia per desenvolupar l’ordenança. Al seu parer, el text deixa massa qüestions obertes: què passa en festes, en dies especials, en carrers estrets, en vivendes sense espai, en poals alterats per tercers o en les àrees tancades. També va preguntar com s’aplicarà realment el règim sancionador, després que el govern haja llançat missatges públics afirmant que no hi haurà sancions durant esta primera fase.
Vox, va tindre un paper rellevant en el debat plenari. Andrés Navalón va separar dos plans: d’una banda, va afirmar que ningú s’oposa a reciclar millor; de l’altra, va advertir que l’ordenança va “més enllà” de l’adaptació a la llei i incorpora, segons el seu criteri, un sistema massa intervencionista. Vox va qüestionar el porta a porta, els contenidors tancats, el control d’accessos i la futura individualització de la taxa, i va reclamar prudència davant d’un model que, segons va dir, pot generar més costos, conflictes veïnals i abocaments incontrolats.
A més, Navalón va aprofundir en la part de control, inspecció i sancions. Va citar els articles relatius a la recopilació d’informació sobre aportacions, accessos i incidències, i va advertir que el sistema pot permetre conèixer hàbits de separació de residus. També va expressar dubtes sobre la proporcionalitat de registrar qui obri un contenidor, sobre l’ús de càmeres i sobre el paper d’empreses privades en el tractament de dades. Per a Vox, la sensació que transmet l’ordenança és que el ciutadà passa de ser usuari d’un servei públic a ser un possible infractor.
El Partit Popular va mantindre el rebuig frontal al model. Rafa Soriano va acusar Ens Uneix d’haver imposat el porta a porta sense comptar amb la ciutadania ni amb l’oposició, i va defensar que la Unió Europea obliga a millorar el reciclatge, però no a implantar este sistema concret. El PP va reivindicar que fa anys que advertix dels problemes i va reclamar un model mixt amb recollida de resta i orgànica i contenidors per a envasos, paper, cartó i vidre. També va insistir que una part important de la pujada de la taxa és conseqüència del model triat pel govern municipal.
Soriano va entrar en qüestions molt concretes del funcionament diari: els contenidors de diferents colors en finques, l’espai real en els vestíbuls, les zones pintades de groc on no caben els poals a la vorera, el risc que siguen desplaçats per pluges fortes, la ubicació dels contenidors de tèxtil sanitari i la limitació de 15 usos anuals de les illes d’aportació per a les persones del nucli urbà. El PP va proposar elevar eixe marge, com a mínim, a 52 usos anuals, una vegada per setmana, per adaptar-lo millor a la vida de famílies, persones majors, dependents o situacions excepcionals.
Compromís va marcar una posició diferenciada. Nico Calabuig va recordar que la seua formació no està en contra del porta a porta com a sistema, però sí de la manera com Ens Uneix l’ha implantat a Ontinyent. Va criticar que el govern haja desestimat quasi totes les al·legacions sense incorporar més flexibilitat i va preguntar per què no es permet que comunitats de menys de set vivendes puguen acollir-se al sistema comunitari si així ho decideixen i l’Ajuntament ho autoritza.
Calabuig també va centrar bona part de la seua intervenció en la realitat dels primers dies. Va preguntar pels retards en la recollida, especialment en comerços on l’orgànica pot quedar durant hores prop de la porta, pels problemes d’obertura de les àrees d’aportació i dels contenidors de tèxtil sanitari amb l’aplicació municipal, per les àrees pendents de construir i pel cost de les instal·lacions ja modificades o retirades. A més, va qüestionar el triomfalisme de les primeres dades i va advertir que el descens de la fracció resta s’ha d’analitzar amb prudència si al mateix temps pobles veïns detecten desbordaments o més pressió als seus contenidors.
Del ple al carrer: una ordenança aprovada, però no un conflicte tancat
La discussió plenària no es pot entendre sense el context de les últimes setmanes. La contestació ciutadana ja havia pres forma amb la plataforma “Reciclar sí, aixina no”, el seu manifest i les 60 preguntes dirigides al govern municipal. Aquell document situava el conflicte més enllà del sí o no al reciclatge i posava el focus en la falta de participació, la necessitat d’alternatives, els dubtes sobre dades i la viabilitat del calendari.
El debat també connecta amb les primeres dades oficials d’orgànica, amb 17.780 quilos arreplegats en una nit, una xifra que el govern va presentar com a prova de la implicació majoritària del veïnat. Però eixa lectura positiva conviu amb les queixes que han anat apareixent en xarxes i al carrer: bosses sense recollir fins hores després, papereres saturades, dubtes sobre horaris, dificultats amb l’aplicació i malestar en algunes comunitats de propietaris.
De fet, TVDO ja havia explicat que el porta a porta entrava en la seua fase més delicada, perquè el control de bosses, la retirada de contenidors i l’adaptació al calendari convertien la implantació en una prova directa de convivència. Ara, amb l’ordenança aprovada, eixa prova ja no és només política, sinó operativa.
La dimensió comarcal també va aparéixer en el ple. Compromís va advertir que alguns pobles pròxims estan notant més pressió als seus contenidors, mentre Gandia va replicar que una part del fem que ara apareix en altres municipis pot correspondre a persones d’eixos pobles que abans el depositaven a Ontinyent. El cas no és menor, perquè municipis com Agullent ja han intensificat la vigilància dels punts de fem davant d’abocaments irregulars, una qüestió que situa el canvi d’Ontinyent dins d’un debat més ample sobre la gestió de residus a la Vall d’Albaida.
El resultat polític és clar: Ens Uneix aprova l’ordenança amb la seua majoria absoluta i queda com a únic defensor del text definitiu. L’oposició coincidix en el vot en contra, però no en tots els arguments. El PP rebutja el model i reclama una alternativa mixta; el PSOE qüestiona la falta d’escolta, la taxa i les garanties d’aplicació; Compromís defensa reciclar més, però demana un porta a porta menys rígid i més adaptat; i Vox centra la crítica en el control, la identificació, la inspecció i les sancions.
El govern municipal, per la seua banda, sosté que la ciutat està davant d’un canvi necessari, que la majoria de la ciutadania està responent de manera responsable i que les incidències inicials es corregiran amb el funcionament del servei. L’ordenança ja està aprovada, però el debat del fem no queda tancat. A partir d’ara, la qüestió central serà si el porta a porta aconsegueix consolidar les dades de separació, reduir la fracció resta i generar confiança en una ciutat on el plenari ha deixat clar que el conflicte polític i social continua viu.
