La primera recollida de la fracció orgànica dins del nou sistema porta a porta d’Ontinyent ha deixat una xifra destacada: 17.780 quilos de matèria orgànica arreplegats en una sola nit. L’Ajuntament ha valorat positivament la dada i l’ha presentada com una mostra de la implicació majoritària del veïnat en els primers dies del nou servei.
Segons les dades facilitades per l’empresa adjudicatària i traslladades pel consistori, esta aportació seria la major registrada en un únic dia al Consorci de Residus per part d’un municipi des de la seua creació, ara fa 20 anys. La xifra, però, necessita context: fins ara Ontinyent no separava de manera generalitzada l’orgànica dins del sistema ordinari i bona part d’eixe residu acabava barrejada amb la fracció resta. Per això, la comparació amb etapes anteriors o amb altres municipis és limitada.
La dada és important, però no mesura exactament un increment net de residus recuperats respecte a un sistema equivalent, sinó el resultat del primer moment en què una part significativa del veïnat comença a traure l’orgànica de manera separada. També cal tindre en compte que molts pobles del Consorci encara no separen esta fracció amb un model comparable al d’Ontinyent, cosa que fa que el possible “rècord” tinga una lectura més relativa que absoluta.
En termes de volum, els 17.780 quilos poden quadrar amb la dimensió de la ciutat. Si es prenen com a referència uns 36.000 habitants, la xifra equival aproximadament a mig quilo per persona en la primera recollida. Si part d’eixa orgànica s’havia acumulat durant més d’un dia a les cases, la dada entra dins d’un marge raonable. Això no lleva valor al resultat, però sí obliga a llegir-lo amb prudència.
Una lectura oficial positiva, però amb incidències al carrer
Des de l’Ajuntament d’Ontinyent s’ha remarcat que estes quasi 18 tones corresponen a residus que, amb l’anterior sistema, acabaven majoritàriament dins de la resta i havien de ser separats posteriorment en les plantes de tractament. La separació en origen, segons la valoració municipal, facilita una gestió més eficient, millora les possibilitats de valorització i ajuda a avançar en els objectius de sostenibilitat i economia circular.
El govern local també destaca que les incidències registrades durant esta tercera jornada han sigut mínimes. Entre els casos detectats hi ha persones que han depositat una fracció diferent de la prevista en el calendari i residus deixats fora de l’horari fixat, una vegada el vehicle de recollida ja havia passat pel carrer corresponent. L’Ajuntament emmarca estes situacions dins de la normalitat d’un procés d’implantació que obliga a canviar hàbits domèstics.
El balanç municipal, no obstant això, conviu amb queixes que continuen arribant des del carrer. Veïns han traslladat malestar per les primeres obertures o revisions de bosses de fem i per casos en què les bosses haurien quedat de nou en la via pública. També s’han detectat papereres públiques plenes amb residus que no corresponen a este tipus d’elements urbans, una situació que alguns veïns vinculen a la desaparició dels contenidors de paper-cartó i envasos del carrer.
Agullent detecta més deixalles des de l’inici del porta a porta
El debat tampoc queda limitat a Ontinyent. Segons diferents fonts d’Agullent consultades per TV Digital Ontinyent, entre elles fonts oficials, des de la implantació del porta a porta a Ontinyent s’ha detectat un increment de deixalles i residus en el municipi veí. Estes fonts situen l’augment tant en els dies previs a l’inici del nou sistema com en els primers dies de funcionament.
La informació no permet atribuir automàticament tots estos residus a veïns d’Ontinyent, però sí apunta a un efecte que els municipis de l’entorn hauran de vigilar. Quan un sistema canvia de manera brusca en una ciutat de la grandària d’Ontinyent, poden aparéixer desplaçaments de residus cap a altres punts si una part de la ciutadania busca alternatives fora del calendari establit.
El cas connecta amb la informació publicada sobre els controls de la Policia Local d’Agullent als punts de fem, on el municipi ja havia posat el focus en abocaments irregulars i residus que no corresponien als contenidors municipals. Són situacions diferents, però formen part d’un mateix escenari comarcal: la gestió del fem ja no és només una qüestió de recollida, sinó també de vigilància, hàbits i responsabilitat compartida.
En Ontinyent, la discussió continua oberta després que la plataforma “Reciclar sí, aixina no” haja obert un registre de membres per organitzar el malestar veïnal. Les primeres queixes pel funcionament del sistema, les bosses revisades, les papereres plenes i la diferència entre el nucli urbà i el disseminat mantenen viu un debat que ja no es pot reduir a una única dada, per molt destacada que siga.
