El nou sistema de recollida porta a porta d’Ontinyent ha entrat en una fase decisiva: la del contrast entre la planificació municipal i la realitat quotidiana dels carrers. Després de les primeres nits de funcionament, la plataforma ciutadana “Reciclar sí, aixina no” ha fet un pas més i ha obert un registre de membres per a organitzar el malestar veïnal i donar més força a les seues reivindicacions davant l’Ajuntament.
La iniciativa no es presenta com una simple recollida de firmes puntual, sinó com una manera d’agrupar persones que volen formar part de la plataforma, rebre informació i participar en les accions que el col·lectiu impulse a partir d’ara. En el cartell difós per la plataforma s’explica que només cal aportar el nom i la firma, sense que això supose cap tipus de treball ni responsabilitat per a les persones que s’hi inscriguen.
Este nou pas arriba després que el moviment veïnal ja formalitzara la seua posició amb un manifest i una bateria de 60 preguntes dirigides al govern municipal. Aquell document situava el debat més enllà del sí o no al reciclatge: la plataforma defensa que no està contra la separació de residus, sinó contra el model concret implantat a Ontinyent, la falta de consulta prèvia i les conseqüències que, segons denuncia, ja comencen a aparéixer en el dia a dia.
Les primeres queixes apunten a situacions concretes. Diversos veïns asseguren que en alguns punts s’estan obrint o inspeccionant bosses de fem i que, després, algunes queden de nou al carrer sense ser retirades, amb la consegüent acumulació de residus en la via pública. També s’han detectat deixalles depositades en espais on fins fa pocs dies hi havia contenidors, una imatge que alimenta les crítiques sobre la planificació del canvi i sobre la capacitat del sistema per a adaptar-se a la realitat urbana d’Ontinyent.
El primer balanç institucional havia remarcat la normalitat general del servei, però les queixes veïnals mostren una lectura més complexa. El sistema pot funcionar des del punt de vista operatiu i, al mateix temps, generar dubtes, desordre puntual o malestar en determinats carrers. Eixa doble mirada ja quedava plantejada en l’anàlisi sobre la primera nit del nou model de recollida de residus d’Ontinyent, però amb el pas dels dies el debat ha anat guanyant presència en xarxes socials i converses de barri.
Un registre per donar estructura a la protesta
El nou cartell de la plataforma incorpora un missatge clar: “Reciclar sí, aixina no”. També apel·la a un “model de residus just” i a la necessitat de participació i transparència. Amb este registre de membres, el col·lectiu intenta passar d’un malestar dispers a una estructura ciutadana amb més capacitat d’interlocució.
La plataforma atendrà les consultes i adhesions a través del WhatsApp 694 23 59 82, habilitat només per a missatges i no per a telefonades, i del correu [email protected]. A més, manté una xarxa de comerços, bars i establiments on el veïnat pot inscriure’s com a membre o deixar les seues dades de contacte per a estar informat de les accions, novetats i mobilitzacions que es puguen convocar.
La diferència és important: no es tracta només de quantificar el desacord amb una firma, sinó de crear una base organitzada de veïns que done continuïtat al moviment. Esta evolució reforça la idea que el conflicte no s’ha tancat amb l’inici del servei. Al contrari, la posada en marxa del porta a porta ha traslladat la discussió des dels plenaris, les ordenances i les explicacions tècniques a un terreny molt més directe: portals, voreres, papereres públiques i rutines familiars.
El nucli urbà i el disseminat, dos realitats diferents
Un dels punts que més malestar està generant és la diferència entre el tractament del disseminat i el del nucli urbà. En les zones disseminades, el veïnat disposa d’àrees tancades amb contenidors per a les diferents fraccions, cosa que permet una major flexibilitat a l’hora de depositar els residus. En canvi, en el nucli urbà el calendari és molt més estricte i obliga a mantindre el fem a casa fins al dia i l’hora corresponents.
Part del veïnat crític interpreta esta diferència com una discriminació pràctica. No perquè totes les zones tinguen les mateixes necessitats, sinó perquè les conseqüències quotidianes tampoc són les mateixes. En pisos menuts, finques sense espai comú, famílies amb horaris canviants o persones majors, acumular residus a casa durant diversos dies pot convertir-se en un problema real. Eixa és una de les crítiques centrals de la plataforma: Ontinyent no és només una ciutat que ha de reciclar més, sinó una ciutat amb barris, habitatges i rutines molt diverses.
La retirada dels contenidors d’envasos i paper-cartó del carrer ha intensificat eixa sensació. Alguns veïns denuncien que, davant la falta d’alternatives immediates o per desconeixement del calendari, hi ha persones que acaben deixant residus en papereres públiques o en antics punts de contenidors. Això no resol el problema de separació i trasllada el conflicte a l’espai públic, on la brutícia acumulada es fa visible molt abans que qualsevol dada oficial de reciclatge.
El govern municipal havia defensat que el desplegament del nou contracte incorporava més recursos, una oficina d’atenció ciutadana, aplicació mòbil i un reforç del servei amb 44 operaris i nou camions. Aquell salt organitzatiu, explicat en la informació sobre l’arribada del nou fem d’Ontinyent amb més mitjans i exigència de rebaixa al Consorci de Residus, és ara el que haurà de demostrar si pot absorbir les incidències inicials o si caldrà ajustar el funcionament.
La dimensió econòmica i administrativa continua també oberta. La taxa municipal, les possibles bonificacions, el paper del Consorci V5-COR i les queixes elevades a altres instàncies formen part d’un mateix fil. Per això, el debat iniciat al voltant del porta a porta connecta directament amb la informació sobre la queixa davant el Defensor del Pueblo i la revisió de la taxa del fem pel COR.
