L’Associació Veïnal del Poble Nou d’Ontinyent ha iniciat una recollida d’informació entre els residents del barri per documentar els problemes relacionats amb els residus que estan apareixent en arbres, cantonades i altres punts de la via pública. El col·lectiu vol reunir casos concrets i traslladar-los formalment a l’Ajuntament per reclamar mesures de neteja, vigilància, informació i millora del servei.
La iniciativa arriba quan el nou sistema ja ha superat els seus primers mesos de funcionament. Des de l’inici, TV Digital Ontinyent ha anat documentant el contrast entre les dades del servei i els problemes visibles als carrers, especialment després de la retirada dels contenidors habituals i l’aplicació generalitzada del calendari porta a porta.
El Poble Nou no qüestiona el model i assenyala l’incivisme
L’associació fa una precisió important en el seu comunicat: no atribuïx el problema al sistema de recollida porta a porta. El col·lectiu considera que el sistema hauria de resultar fàcil d’utilitzar i situa l’origen de bona part de les bosses abandonades en comportaments incívics, alhora que considera necessari reforçar la recollida en determinats punts.
Per això demana al veïnat que, quan detecte una incidència, facilite el lloc exacte, el dia i l’hora aproximada, una fotografia evitant persones, matrícules o dades personals, i una breu explicació del problema. També vol conéixer si es tracta d’una situació puntual o repetitiva i arreplegar propostes sobre possibles solucions.
L’objectiu és presentar una instància davant l’Ajuntament amb una fotografia més precisa del que està passant al Poble Nou i poder reclamar actuacions concretes en els punts on les acumulacions es repetixen.
Quan una bossa fora de lloc és incivisme i quan hi ha un problema d’adaptació?
La iniciativa introduïx, al mateix temps, una qüestió que acompanya el porta a porta des de la seua implantació: no totes les bosses dipositades incorrectament tenen necessàriament el mateix origen.
Hi ha conductes clarament incíviques, com deixar deliberadament residus en qualsevol punt de la via pública. Però també poden existir casos relacionats amb persones que encara no coneixen correctament el calendari, dubtes sobre determinada fracció, horaris laborals incompatibles, situacions personals concretes o dificultats per adaptar-se a un sistema que ha modificat completament la manera habitual de traure el fem.
Eixa distinció és especialment rellevant a Ontinyent perquè, amb el nou model, la major part dels contenidors habituals de resta i reciclatge han desaparegut del carrer i la ciutadania depén principalment del calendari domiciliari. Això significa que una errada, un incompliment o una necessitat no prevista pel sistema acaba sent molt més visible: en molts casos, el residu queda directament en la via pública.
Precisament esta rigidesa ha format part del debat ciutadà dels últims mesos. La plataforma “Reciclar sí, aixina no” ja va plantejar abans de la implantació 60 preguntes sobre el funcionament del sistema, incloent-hi les alternatives per a diferents tipus de famílies, finques, comerços i situacions quotidianes.
Per tant, qualificar totes les acumulacions simplement com a incivisme podria deixar fora una part del problema. Al mateix temps, les dificultats d’adaptació tampoc justifiquen l’abandonament deliberat de residus. Separar unes situacions de les altres és precisament una de les claus per saber si la resposta necessita més vigilància, més informació, més flexibilitat o una combinació de les tres.
Del debat sobre el model al funcionament real dels carrers
El cas del Poble Nou aporta així una nova perspectiva al debat. A diferència dels col·lectius que han qüestionat el model concret implantat a Ontinyent, l’associació veïnal no planteja substituir-lo i centra la seua petició en corregir els problemes que està generant el comportament d’una part dels usuaris.
L’Ajuntament ha defensat els resultats ambientals aconseguits pel sistema, mentre les dades de reducció de la fracció resta han coexistit amb queixes sobre horaris, calendari i funcionament quotidià. La qüestió ara és determinar què està provocant cadascun dels punts conflictius i quines mesures són efectives per evitar que continuen apareixent bosses als carrers.
La informació que arreplegue l’Associació Veïnal del Poble Nou pot ajudar precisament a eixa diferenciació. Saber on es produïxen les incidències, a quines hores i amb quina freqüència permetrà comprovar si es tracta principalment de comportaments individuals o si existixen punts i situacions recurrents que requerixen algun ajust del servei.
El missatge final de l’associació és, en este sentit, conciliador: reclama que administració i ciutadania treballen en la mateixa direcció per mantindre una ciutat neta. Però la resposta al problema requerirà anar un pas més enllà de comptabilitzar bosses abandonades: identificar per què estan allí serà imprescindible per decidir si la solució passa per sancionar, informar, reforçar la recollida o adaptar determinades situacions del nou sistema.
