Les primeres jornades del porta a porta a Ontinyent estan deixant un segon debat, més enllà del calendari oficial: què passa entre l’hora en què el veïnat ha de traure el fem i el moment real en què és recollit. Diversos testimonis publicats en xarxes socials, tant en perfils personals com en grups veïnals, estan assenyalant incidències en portals i carrers on les bosses haurien quedat exposades durant hores, en alguns casos fins quasi 13 hores després de l’horari en què calia depositar-les.
Estos testimonis no substituïxen les dades oficials de recollida, però sí aporten una fotografia del que una part del veïnat està vivint en l’arrancada efectiva del sistema. Les queixes parlen de bosses acumulades, dubtes sobre què fer quan el fem no es retira amb rapidesa, i una sensació creixent de greuge entre qui complix el calendari i qui busca altres vies per desfer-se dels residus.
El malestar arriba després d’un procés que ja venia carregat de contestació ciutadana. Abans de la retirada dels contenidors, TV Digital Ontinyent ja havia analitzat que la ciutat anava a aplicar un porta a porta més estricte que el d’altres municipis grans, amb menys marge per a l’ús de contenidors i amb una dependència molt alta del compliment horari per part de cada vivenda i comunitat.
Testimonis de xarxes i una preocupació molt concreta
Les publicacions aparegudes estos dies en xarxes socials apunten una preocupació pràctica: el sistema obliga el veïnat a traure cada fracció en un moment concret, però si la recollida s’endarrereix, el fem queda durant moltes hores en la via pública. Esta diferència entre l’obligació ciutadana i el temps real de retirada és una de les primeres friccions visibles del model.
En alguns comentaris, veïns d’Ontinyent asseguren haver vist bosses en portals i carrers molt més temps del que consideren raonable. Altres expliquen que el sistema està generant dubtes en finques, especialment quan hi ha poc espai o quan la convivència amb diferents fraccions de residus dins de casa es fa difícil. La crítica no sempre va contra el reciclatge, sinó contra la manera concreta d’aplicar-lo.
Esta distinció és important. De fet, la plataforma veïnal que ha articulat part d’este malestar ha insistit que no rebutja separar residus, sinó el model triat per a Ontinyent. En eixe context, Reciclar Sí, Aixina No ha obert el registre de membres entre les primeres queixes pel porta a porta, convertint les protestes disperses en xarxes en una estructura veïnal més organitzada.
La sensació que es repetix és que el sistema pot acabar castigant més a qui intenta complir. Qui separa correctament ha de guardar les bosses, respectar el dia i assumir que el fem pot quedar durant hores a la porta. En canvi, qui no vol adaptar-se pot buscar contenidors en altres punts, deixar residus fora d’hora o utilitzar papereres i zones no previstes. Sense un control clar, eixa diferència erosiona la confiança en el servei.
El conflicte també mira cap als municipis veïns
El porta a porta d’Ontinyent no té només efectes dins del terme municipal. La ciutat manté una mobilitat constant amb els pobles de la Vall d’Albaida, i la retirada de contenidors del nucli urbà pot generar pressió sobre altres punts on sí que continuen existint espais de depòsit.
En Agullent, esta preocupació ja ha arribat al terreny del control. La Policia Local ha començat a reforçar la vigilància en els punts de fem per evitar abocaments fora d’hora o usos indeguts dels contenidors. La mesura s’ha explicat com una actuació per garantir el compliment de la normativa, però arriba en un moment en què molts veïns d’Ontinyent estan parlant precisament de desplaçaments de residus cap a altres zones. TVDO ja va informar que la Policia Local d’Agullent intensifica els controls als punts de fem per frenar abocaments il·legals.
Això no permet afirmar que tots els abocaments detectats fora d’Ontinyent tinguen relació directa amb el nou sistema, però sí obliga a mirar el problema amb escala comarcal. Si una ciutat de la grandària d’Ontinyent canvia de colp el seu model de recollida, és raonable preguntar-se si els municipis pròxims poden notar variacions en volum, horaris o ús dels seus contenidors.
Per això, més enllà de les queixes puntuals, la clau estarà en les dades. Caldrà comparar tones de resta, orgànica, envasos, paper i cartó abans i després de la implantació; saber si hi ha increments en poblacions veïnes; i comprovar si les incidències detectades són pròpies de les primeres setmanes o si es convertixen en un problema estructural.
Una resposta pendent per a un malestar acumulat
El conflicte no naix només de les primeres bosses al carrer. Ja abans de l’arrancada del servei, veïns d’Ontinyent havien presentat 4.480 firmes i al·legacions contra la recollida porta a porta. Posteriorment, la plataforma va elevar el grau d’exigència amb un manifest i 60 preguntes dirigides al govern municipal, centrades en la presa de decisions, els informes tècnics, les alternatives valorades i les conseqüències per al veïnat.
En paral·lel, continua oberta la qüestió econòmica. El veïnat no sols pregunta com ha de reciclar, sinó també què pagarà, quines bonificacions reals tindrà i què passarà amb les persones que no puguen seguir el calendari. Esta és una de les incògnites que ja es va plantejar en l’anàlisi sobre què sap el veïnat sobre la taxa, les bonificacions i les conseqüències de no poder complir el sistema.
Ontinyent es troba ara en un punt sensible. El porta a porta pot millorar les dades de separació si el sistema s’assenta, però també pot perdre suport si les incidències del carrer no es resolen amb rapidesa. Les queixes extretes de xarxes socials no són una estadística, però sí una advertència: entre l’anunci institucional i la realitat dels portals hi ha una distància que l’Ajuntament haurà d’explicar, mesurar i corregir si vol mantindre la confiança del veïnat.
