La Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que ordene un nou judici pel cas Alquería, aquesta vegada amb un tribunal diferent al de la secció primera de l‘Audiència de València, que va absoldre l’alcalde d’Ontinyent, Jorge. Rodríguez, i dotze acusats més de delictes de prevaricació, malversació i falsedat en la contractació de set alts directius (tot i que hi havia 9 contractes) a l’empresa pública Imelsa entre el 2015 i el 2018.
La Fiscalia Anticorrupció argumenta en el seu recurs que la sentència d’absolució de la secció primera de l’Audiència de València “conté afirmacions de fet i de dret que no tenen suport jurídic i contradiuen normes essencials de l’ordenament jurídic dirigides precisament a impedir allò que la sentència considera vàlid”, en referència. als nou contractes dels alts directius d’Imelsa sense concurs públic. Afegeix que la sentència recorreguda “fomenta un concepte d’empresa pública incompatible amb els principis de la Constitució i de l’Estatut bàsic de l’empleat públic”. Anticorrupció també sosté que la sentència de l’apartat primer, que defensa “la selecció de personal en funció de la ideologia política dels partits que, en aquest cas, conformaven el govern de la Diputació de València, contradiu els requisits legals establerts pel legislador precisament per prevenir el clientelisme polític en la contractació de personal a les empreses públiques”.
Per això, la Fiscalia insisteix que “el nomenament de persones vinculades políticament continua sent una designació que va en contra dels principis legals i constitucionals recollits a la llei, que són d’obligat compliment i no permeten relaxaments ni interpretacions contràries al text constitucional”. Anticorrupció destaca que “la creació d’empreses públiques no està pensada per implementar polítiques sinó per a una millor gestió dels serveis públics. No estan pensades per servir als polítics sinó als ciutadans”.
“Normalitzar la situació no justifica la seva legalitat”
El fet que les persones contractades tinguessin una estreta vinculació amb els partits polítics que els proporcionaven l’ocupació pública “no estava amagat ni disfressat, fet que pot donar una idea de com de normalitzada està la situació, encara que no en justifica la legalitat”. De fet, la Fiscalia Anticorrupció defensa que es va nomenar persones a la nova estructura d’Imelsa “i després es va intentar justificar aquests nomenaments”, cosa que, al seu parer, demostra “la inutilitat dels càrrecs creats políticament”, limitada a “una decisió política”. per rebre un sou públic”.
A més, la Fiscalia critica que els jutges de la secció primera hagin omès l’informe elaborat per la Intervenció de l’Estat, que va ser ratificat durant el judici i va indicar que “cap lloc de treball era equiparable a un contracte d’alta direcció o a un simple càrrec directiu”, com demostra el absència d’avaluació de necessitats per a les contractacions. A més, els acomiadaments dels alts directius no van comportar una disminució de l’activitat de Divalterra, successora d’Imelsa.
A més, no s’han tingut en compte les declaracions del secretari de la Diputació de València, els directius denunciants o l’auditor, que va declarar que l’expresident de la Diputació “no va implantar cap mesura de control sinó que va desmantellar les existents”. la sentència. El programa de compliment de l’empresa pública tampoc no es va aprovar mai.
Per això, el representant del Ministeri Públic insisteix a acusar els 13 individus absolts dels suposats delictes de prevaricació, malversació de fons públics, i falsedat comesos en la contractació de nou alts directius (set el 2015 i dos el 2018) a Imelsa-Divalterra. , sense respectar la llei per “prevenir client polític
