Ahir acabava oficialment l’enfrontament entre la Vall d’Albaida i el Consorci de residus per la gestió del fem, amb la signatura del conveni que permetrà incloure el Pla de minimització de Residus de la comarca al COR.
Després d’aquest pas, la implementació del Pla passa per escollir l’espai on ubicar les instal·lacions per al tractament dels residus. Enfront del plantejament anterior, on es defensava la construcció d’un gran abocador, s’aposta per construir plantes de menor grandària i més properes a les zones de recollida dels residus, que tinguen un menor impacte ambiental i conflictivitat. Aquest plantejament compleix la premissa de gestionar dins la mateixa comarca els residus que aquesta genera, com defensa el Pla de minimització, de forma que, com apuntava Vicent Gomar, president de la Mancomunitat de Municipis, Conselleria agafa el Pla de la comarca com a model.
Però seleccionar el municipi on instal·lar la futura planta pot ser una situació conflictiva, com apuntava ahir Julià Álvaro, Secretari autonòmic de Medi Ambient, i per tant requereix un temps de discussió sobre les diferents propostes per adoptar la millor solució. Álvaro plantejava que des de Conselleria es busca no fer res en contra de les comarques que desencadene noves guerres del fem, motiu pel qual ha de ser el marc de la Mancomunitat on es faça el debat sobre el lloc més adient per situar la planta. En aquest sentit, Bufali ja s’ha postulat per rebre aquesta infraestructura, però encara s’està a temps de rebre altres propostes.
Vicent Gomar apuntava, en aquest sentit, la importància que els municipis formen part del Consorci, per poder opinar i decidir en la instal·lació de la futura Planta. Gomar recordava també que la possibilitat de Bufali està dins dels plantejaments del Pla de minimització, ja que aquest contempla unes instal·lacions a la Vall, però que encara caldrà decidir-ho.
Roger Cerdà, president de Consorci, també explicava la segona fase del procés, que consisteix a estudiar els projectes presentats, analitzar les conseqüències futures d’instal·lar una Planta en cada lloc i seleccionar les opcions més viables econòmicament.
Pel que fa a la construcció de la Planta, Julià Álvaro no donava dates exactes, però expressava el seu desig que al final d’aquesta legislatura les instal·lacions estigueren a punt per posar-se en marxa. Tot i això, el projecte de construcció haurà de revisar-se, ja que tot i existir un avantprojecte elaborat fa anys, mai es va concretar i estaria un poc obsolet. Per tant, caldria comptar amb els avanços tecnològics i les noves fórmules existents per actualitzar-lo.
Per la seua banda, Jorge Rodríguez, alcalde d’Ontinyent, recordava la negativa que des de la mateixa ciutat es va fer a acollir la Planta en el passat, ja que aquesta s’hauria instal·lat en terrenys de l’Altet, un fet que era rebutjat per part dels propietaris i empreses de la zona, pel perjudici a la indústria. A més, als terrenys d’Ontinyent no hi havia espai suficient per a instal·lar la Planta completa, motiu pel qual hauria d’haver-se partit i construït una part a Agullent.
Per últim, i mentre es decideix la ubicació, a curt termini caldrà posar solució a la qüestió de la transferència de residus. Com explicava el president de la Mancomunitat, la institució està suportant fortes despeses pel trasllat dels residus de la comarca a Ròtova, fruit d’una decisió unilateral de l’anterior Consorci. Així, es proposa tornar al plantejament del 2012, on la transferència es feia a Bufali, i l’empresa Recisa processava i enviava els residus a les diferents plantes. Aquesta mesura reduiria eixa forta despesa a zero.
