El Jutjat d’Instrucció número 1 d’Ontinyent ha processat, per presumptes irregularitats urbanístiques, a l’exalcalde d’Ontinyent Manuel Reguart (PSPV), els exregidors d’Urbanisme Rafael Portero (Bloc), i Filiberto Tortosa (PP), a més de l’arquitecte de l’Ajuntament, l’arquitecte tècnic i una funcionària d’Urbanisme.
La jutgessa instructora del cas ha conclòs a l’auto que existeixen indicis d’un delicte de prevaricació administrativa per part d’aquestes persones. Per altra banda, en el mateix auto la jutgessa ha acordat el sobreseïment, és a dir, la suspensió del procés, sobre altres set persones. Així, aquest auto de procediment abreujat suposa que la causa queda preparada per a la celebració del judici.
Aquesta causa té origen en les denúncies presentades al Jutjat d’Instrucció número 1 de la ciutat per part d’Adeca, l’Associació en defensa de les casetes d’Ontinyent. Membres d’aquesta associació van començar la construcció dels seus habitatges en 2004, convençuts que estaven portant a terme un procediment normal, però els va arribar una ordre de paralització de les obres i la incoació d’un expedient.
Tanmateix, aquestes mesures només es van prendre sobre alguns habitatges, mentre que altres, que formaven part, com figura a l’auto, de “parents de membres de l’Ajuntament i funcionaris del mateix” no van comptar amb l’apertura de l’expedient corresponent. Entre aquests habitatges hi havia un del germà de l’exalcalde, altre dels sogres d’un dels exregidors processats, altre del germà d’una funcionària, i un altre de la seua sogra.
Aquesta situació es va denunciar davant l’Ajuntament, amb l’objectiu que la legalitat s’aplicara a tots els habitatges per igual. No es va obtindre resposta i es va fer una segona denúncia, ja amb el PP al govern municipal. Després d’aquesta denúncia es van obrir els expedients, tot i que, com figura a l’auto, es va fer “després d’any i mig i després que haguera passat temps per a incoar-los”, contrastant amb la rapidesa de tramitació dels expedients dels membres d’Adeca.
Així, la jutgessa instructora considera l’existència de “indicis racionals de criminalitat” que permeten imputar a les persones abans esmentades, ja que no van fer res per incoar els expedients de les edificacions, ni per conéixer la situació d’altres casetes amb ubicació desconeguda.
El responsable directe d’aquesta situació seria Manuel Reguart, que com a alcalde en aquell moment havia d’aplicar la normativa urbanística. Entre les normes a complir estaria la demolició de tota obra que es realitzara sense llicència o sense ajustar-se al planejament i normativa, una actuació que l’Ajuntament pot fer al llarg de quatre anys, mitjançant la incoació de l’expedient corresponent, per aconseguir una restauració de la legalitat. Tot expedient que no siga incoat durant eixe període de temps suposa que l’edificació a què afecta no puga ser enderrocada.
Així, Reguart, amb una conducta d’omissió, va infringir “les normes procedimentals i substantives que regulen la matèria” des del 2 de gener de 2006, quan Adeca va denunciar per primera vegada la situació, fins que va deixar el càrrec.
Altres acusacions a l’exalcalde estan relacionades amb no haver-se abstingut d’intervenir en l’expedient, una vegada va conéixer que una de les cases denunciades era del seu germà, no haver ordenat a l’arquitecte tècnic que continuara localitzant i informant sobre 18 edificacions que no s’havien pogut localitzar, a més de no ordenar als serveis administratius de l’Oficina Tècnica que tramitaren els expedients de restauració de la legalitat a sis cases que sí que es van localitzar.
