Hola a tots/es! Vull presentar-vos un nou espai a aquesta pàgina web, on tractarem temes relacionats amb la salut. Primerament, m’he de presentar. Em dic Mari Pellicer i sóc Dietista-Nutricionista de la Clínica Higea d’Ontinyent.
En aquest espai, no pretenc parlar sols de nutrició i alimentació, sinó que tractarem diversos temes relacionats amb la salut de la població.
Com no, el meu primer post el dedicaré a parlar sobre els hàbits saludables que els professionals de la salut intentem inculcar a la població.
Tot professional de la salut, bé siga un fisioterapeuta, nutricionista, podòleg, psicòleg, metge, infermer, etc, sap que té l’obligació d’educar per la salut a qualsevol persona que ho necessite, per tant, crec que el més estés en quant a hàbit saludable que es recomana en tots els camps sanitaris és la dieta equilibrada, l’exercici físic i el descans.
Per a parlar d’aquests hàbits que cal modificar en la nostra població, és molt important que mirem al nostre voltant. Veiem gent preocupada per el seu lloc de treball, per la feina que realitza amb tant d’esforç i no és remunerada com toca…observem l’estrés a totes les cases.
Ara pensem, els canvis que han hagut en la nostra societat en sols 30 anys: la incorporació de la dona en el món laboral, l’aparició de centres per a ancians, els canvis en la industria alimentària… Tot açò ha fet que a les cases no es done tanta importància a l’elaboració dels plats que ens portem a la boca. Abans la dona cuinava per a la família, els avis cuinaven tots els dies els típics “putxeros”, “olles”, etc i es dinava a taula tots junts. A dia d’avuí, les empreses alimentàries han tret productes al mercat per a fer la feina per nosaltres: “sofregit caser”, “paella precuinada”, inclús he vist a algun supermercat ¡creïlles pelades i congelades!!! Açò és massa!!
I què dir de l’exercici físic! Les dades d’obesitat infantil estan creixent cada vegada més, i un dels factors més importants és que els nens no s’hi mouen! Abans es jugava al carrer tota la vesprada, avui en dia, els ordinadors i aparells similars son els que acaparen l’atenció dels menuts. A més, cal dir, que quan jo era xicoteta ¡¡els pares no ens portaven a l’escola en cotxe, anàvem soles amb els nostres amics!! Quan passe per davant de l’escola del meu poble i veig la quantitat de cotxes mal aparcats que van a recollir els fills pense que tardaran més en aparcar el cotxe que en baixar a peu des de casa!
Però que ens està passant? Jo continuaré donant a conèixer plats típics de la nostra gastronomia, maneres de conservar els aliments de forma tradicional i fomentaré l’habit d’anar caminant als llocs (damunt estalviem en combustible!)
Bé, simplement és una reflexió, ja que és una tonteria voler ser “més saludables” si no canviem els hàbits tan simples que tenim.
