Bocairent tornarà a acollir el seu lleó ibèric 120 anys després de la seua donació

El patronat del museu de Belles arts de València autoritza la cessió temporal de l’escultura del segle IV aC

Bocairent comptarà enguany amb el seu lleó ibèric. El préstec de l’escultura del segle IV aC va ser aprovat per la junta del patronat del museu de Belles arts de València el 22 de desembre passat segons va comunicar la institució al consistori de la Vall d’Albaida aquesta setmana. La cessió va ser estudiada una vegada consultats els informes del tècnics del centre arran de la petició formulada per l’alcalde Josep-Vicent Ferre el darrer agost.

L’Ajuntament de Bocairent pretén celebrar una exposició sobre la peça en el museu arqueològic municipal Vicent Casanova des de març fins a octubre, aproximadament. Per això mateix, el consistori està preparant un projecte expositiu coordinat per Joan Castelló Cantó, llicenciat en Història de l’art, i per la Regidoria de Cultura i Patrimoni que preveu tota una sèrie d’accions entorn a l’escultura ibera com publicacions, visites escolars o activitats diverses.

La programació servirà per commemorar el 120 aniversari de la donació efectuada per Vicente Calabuig y Carra, propietari de la finca on es va localitzar la peça i catedràtic de la Universitat de València, al museu de Belles arts de València. Per això, Josep-Vicent Ferre mostra “en nom de tot el veïnat” l’agraïment al patronat del centre i a la Conselleria de Cultura el haver-hi atés “una petició reiteradament sol·licitada i no resolta favorablement fins la presència de noves sensibilitats en la gestió cultural valenciana”. De fet, l’alcalde de Bocairent considera “una fita de gran rellevància” que “un dels símbols del nostre poble retorne encara que siga temporalment a la terra que el va veure nàixer després de tant de temps”.

Lleó ibèric

El lleó ibèric va ser localitzat a mitjans segle XVIII en la lloma de Galbis, pròxima al naixement del riu Vinalopó, partit en dos “grans trossos i un altre menut, i no es van poder trobar el corresponent a les potes davanteres”, segons les cròniques de l’època. Amb 90 centímetres d’alt i 112 de llarg, els historiadors consideren que formava part d’una temple.

Enrique Pla Ballester descrivia l’escultura com un “animal estés, amb les potes posteriors doblades baix els quarts posteriors i, segons sembla, deuria tenir les davanteres esteses cap al front; la cua està clavada entre les potes i trau l’extrem per damunt de la garra esquerra; el cap presenta un aspecte estrany a conseqüència d’haver-hi perdut les orelles i l’extrem davanter del morro, però permet veure la bona talla en la comissura dels llavis i en les línies representant els pèls del bigot. El cos, de línia suau, té marcades les costelles mitjançant ondulacions lleugeres, i el coll, llarg i esvelt, tot just si deixa entreveure la melena, finalment gravada”. Així doncs, l’estudiós considera que “una lleu desviació, cap a la dreta, del coll i del cap donen a la peça una sensació de vivesa que contrasta amb l’hieratisme d’altres escultures i amb la pesadesa del cos. El conjunt suggereix força i vida, malgrat les mutilacions que el transcurs dels segles ha causat”.

Subscriu-te al nostre canal de whatsapp

Segueix els següents pasos:

  1. Crea un contacte a la teua agenda de contactes amb el nom TVDIGITALONTINYENT i el telèfon 644 378 641
  2. Envians un missatge de whatsapp amb la paraula ALTA i el teu nom complet al contacte que has creat anteriorment
És un servei totalment gratuït

Sobre TVDigitalOntinyent

TVDigitalOntinyent
Som uns dels mitjans més complets i més actius de la Vall. Sumat a seguir-nos a les xarxes socials. Lesnoticies d'Ontinyent a Televisió Digital Ontinyent

També pot interessar-te

El PP considera “fonamental” que l’Hospital d’Ontinyent deixe d’utilitzar-se com a arma política

El Partit Popular d’Ontinyent considera fonamental que “el tema del futur Hospital no s’utilitze de …