Ontinyent ha acabat penjant la pancarta verda en suport a l’escola pública al balcó de l’antic Ajuntament després d’un ple marcat pel debat polític, la pressió del professorat i una norma municipal de 2016 que condicionava qualsevol gest institucional d’este tipus a la unanimitat de tots els grups. El resultat final ha sigut el suport visible a les mobilitzacions docents i el compromís de traslladar a la Conselleria d’Educació les mancances detectades als centres públics de la ciutat.
La decisió arriba en plena continuïtat de la vaga indefinida del professorat públic valencià, que va començar a Ontinyent amb seguiments elevats en diferents centres. El conflicte ja havia tingut una lectura directa a la ciutat, amb incidència en col·legis, instituts i ensenyaments d’adults, i amb un debat obert sobre la falta de recursos, les ràtios, les substitucions, l’atenció a la diversitat i la situació del valencià en l’ensenyament.
La moció presentada per Compromís per Ontinyent plantejava dos objectius principals: que l’Ajuntament expressara el seu suport a les reivindicacions i mobilitzacions del professorat de l’educació pública valenciana, i que es col·locara una pancarta al balcó principal de l’antic Ajuntament per visibilitzar eixa lluita. La proposta també incloïa remetre per escrit a la Conselleria d’Educació un llistat amb les necessitats dels centres públics d’Ontinyent i exigir solucions.
Una pancarta condicionada per la norma de 2016
El debat de la pancarta va anar més enllà del gest simbòlic. Durant el ple es va recordar que l’Ajuntament d’Ontinyent manté des de 2016 un acord que exigeix unanimitat de tots els grups municipals per poder penjar pancartes o banderes als edificis municipals. Eixa condició va convertir la posició de Vox en un element determinant, ja que el grup va manifestar inicialment el seu rebuig.
Des d’Ens Uneix, el regidor d’Educació, Ferran Gandia, va defensar el suport de l’equip de govern a la reivindicació docent, però també va advertir del límit normatiu existent. Segons va exposar, l’Ajuntament podia compartir el fons de la petició i donar suport a l’escola pública, però la col·locació de la pancarta requeria superar l’exigència d’unanimitat aprovada anys enrere.
Vox va justificar el seu rebuig inicial amb arguments de neutralitat institucional. El regidor Andrés Navalón va considerar que penjar una pancarta d’este tipus podia entendre’s com un gest partidista o vinculat a una mobilització concreta, i va defensar que els edificis públics no havien d’utilitzar-se per a posicionaments que, al seu entendre, no representaven tots els ciutadans.
El Partit Popular va mantindre un perfil diferent en el debat. El seu discurs es va centrar més en la necessitat de buscar solucions viables amb la Conselleria d’Educació, governada pel PP a la Generalitat, i en remarcar que la defensa de l’educació pública havia de ser compatible amb el respecte a altres models educatius, com l’escola concertada. La formació no va situar la pancarta com a eix principal del seu argumentari, però tampoc va acabar impedint el desbloqueig final.
Per la seua banda, el PSPV-PSOE va vincular la reivindicació educativa amb una defensa clara dels serveis públics. El grup socialista va situar la vaga i els seus símbols com una manera de marcar posició davant el deteriorament del sistema educatiu públic, i va defensar la necessitat que Ontinyent no mirara cap a un altre costat davant les demandes dels centres.
La intervenció docent canvia el final del debat
El gir es va produir després de la intervenció de representants de l’Assemblea Comarcal de Docents de la Vall d’Albaida al final de la sessió. La portaveu, Vanessa Escrivà, va parlar en nom del col·lectiu i va recordar que el professorat porta en vaga indefinida des de l’11 de maig, però que la mobilització es remunta a tot el curs, amb jornades de vaga prèvies al novembre i al març.
La intervenció va insistir que la protesta “va molt més enllà d’una qüestió salarial” i que té com a objectiu defensar l’escola pública com a pilar de l’estat del benestar i com a eina d’igualtat d’oportunitats. Els docents van mostrar també un llistat de deficiències detectades als centres públics d’Ontinyent i van demanar als grups municipals que traslladaren la pressió política a la Generalitat Valenciana.
El col·lectiu va explicar que havia fet concentracions, manifestacions, reunions amb famílies, assemblees, accions de carrer i una vaga indefinida que, en alguns casos, implica setmanes sense cobrar. La portaveu va remarcar el cansament acumulat del professorat i va resumir el fons de la petició amb una idea clara: volen tornar a l’aula, però en condicions dignes.
En eixe context, la pancarta no es va presentar com un element ornamental, sinó com una manera de visibilitzar una reivindicació que el col·lectiu considera compartida per bona part de la comunitat educativa. La tela verda, amb el missatge de suport a l’escola pública i el jupetí com a símbol d’emergència, havia sigut elaborada pel CEIP La Solana i assumida per l’Assemblea Docent com a imatge de la mobilització.
Després de la intervenció, l’alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, va demanar públicament a Vox que reconsiderara la seua posició per poder aconseguir la unanimitat exigida i penjar la pancarta. Finalment, tots els grups van facilitar el desbloqueig de la iniciativa i la pancarta va quedar instal·lada al balcó de l’antic Ajuntament.
Les reivindicacions que Ontinyent traslladarà a Conselleria
Més enllà de la imatge al balcó municipal, el contingut de la moció obri ara una via administrativa. L’Ajuntament haurà de remetre a la Conselleria d’Educació un document amb les mancances i necessitats dels centres públics d’Ontinyent, elaborat a partir de les aportacions de la comunitat educativa.
Entre les problemàtiques assenyalades apareixen baixes sense cobrir o cobertes amb retard, ràtios elevades, excés de burocràcia, goteres, falta de climatització, escassesa d’ombres als patis, pèrdua de nivells formatius o programes, falta d’auxiliars de conversa, necessitats en l’atenció a l’alumnat nouvingut i manca de professionals de pedagogia terapèutica i atenció a necessitats educatives especials.
El conflicte no és nou. Abans de l’inici de la vaga indefinida, les famílies d’Ontinyent ja afrontaven dubtes sobre centres oberts, serveis mínims i efectes en el tram final del curs. També s’havia creat una assemblea comarcal de docents de la Vall d’Albaida per coordinar la vaga educativa de l’11 de maig, amb la voluntat de donar una resposta conjunta al malestar existent als centres.
La moció de Compromís s’inscriu en eixe recorregut de mobilització sostinguda. La formació ja havia anunciat que portaria al ple la demanda de suport municipal a la vaga, en un context en què la reivindicació educativa havia passat de les aules al carrer i de les assemblees als espais institucionals. També el PSPV-PSOE havia situat el debat educatiu en l’agenda municipal amb la denúncia per la possible supressió del primer curs del cicle de DAM a l’IES L’Estació, una decisió que va encendre noves alarmes sobre l’oferta pública de Formació Professional a Ontinyent.
