L’Ajuntament d’Ontinyent ha presentat este dimecres el balanç dels primers quatre mesos del nou sistema de recollida de residus porta a porta amb unes xifres que apunten a una millora significativa de la separació del fem. Segons el govern municipal, la fracció resta s’ha reduït un 67% i la participació ciutadana arriba al 93%. No obstant això, la informació presentada deixa sense una explicació suficient qüestions com la metodologia utilitzada per a calcular la participació, les incidències acumulades al carrer o el funcionament del servei al disseminat.
El balanç arriba després de mesos de controvèrsia sobre un model que, més enllà dels resultats ambientals, continua plantejant problemes pràctics. Al setembre, TV Digital Ontinyent ja havia analitzat una reducció pròxima al 65% de la fracció resta durant les Festes, una millora que convivia amb incidències en diferents punts de la ciutat. Les noves dades confirmen aquella tendència, però no constituïxen per si soles una avaluació completa del servei.
Menys fracció resta i més residus separats
L’alcalde, Jorge Rodríguez, i la regidora de Sostenibilitat, Sayo Gandia, han comparegut juntament amb Francisco Amor, tècnic de l’empresa concessionària Fovasa, per exposar els resultats. El govern municipal sosté que Ontinyent recicla ara més i millor i destaca una reducció de 2,5 milions de quilos de residus destinats a la fracció resta durant els quatre primers mesos.
La comparativa detallada correspon a agost de 2025 i agost de 2026, un període especialment significatiu perquè inclou les Festes de Moros i Cristians. Segons les xifres municipals, la fracció resta ha passat d’1.054.070 a 345.400 quilos, mentre que els envasos lleugers han augmentat de 59.280 a 125.500 quilos, un 112% més. El paper i cartó ha crescut un 42%, fins als 84.500 quilos, i el vidre un 32%, fins als 97.891 quilos.
A estes quantitats cal afegir els 273.640 quilos de matèria orgànica recollits separadament durant agost, una fracció que abans no es comptabilitzava de la mateixa manera. Este canvi és fonamental per a interpretar els resultats: una part important dels residus que abans acabaven barrejats en la fracció resta ara es distribuïx entre les diferents categories de recollida.
Per tant, la reducció de la resta és una dada positiva per al reciclatge, però no equival automàticament a una reducció del mateix percentatge en la quantitat total de fem generat. Per a determinar eixa evolució cal comparar totes les fraccions amb criteris homogenis i conéixer també les quantitats finals rebutjades després del tractament.
El 93% de participació, una xifra pendent d’explicació
Una de les dades més destacades per l’Ajuntament és que el 93% de la ciutadania participa correctament en el sistema. Rodríguez ha valorat especialment la implicació veïnal i la qualitat dels residus separats, que, segons els responsables municipals, es comprova durant els processos de descàrrega i tractament.
Tanmateix, la informació facilitada en el balanç no permet conéixer amb precisió com s’ha obtingut eixe percentatge. No queda desglossat si es calcula sobre habitatges, usuaris registrats, recollides efectuades o algun altre indicador, ni amb quina freqüència s’ha de participar per a considerar que un usuari complix correctament.
La distinció no és menor. Participar alguna vegada en el sistema, utilitzar-lo habitualment i separar correctament totes les fraccions són situacions diferents. Sense conéixer el mètode de càlcul i el nombre total d’habitatges inclosos, el 93% és una dada municipal que no es pot contrastar de manera independent amb la informació publicada.
La qüestió adquirix més importància perquè el sistema incorpora mecanismes de seguiment de la participació que poden tindre conseqüències sobre les bonificacions de la taxa de residus. La ciutadania necessita conéixer quins indicadors s’utilitzen i com es determina el compliment de les obligacions del servei.
El disseminat i les incidències, fora del balanç detallat
El govern municipal també ha destacat les adaptacions introduïdes durant els primers mesos, entre les quals figuren l’ampliació dels punts destinats al tèxtil sanitari, els serveis adaptats a persones majors o amb discapacitat i les millores d’accés a les àrees d’aportació.
Estes actuacions evidencien que el model continua en una fase d’ajustos. No obstant això, el balanç no incorpora una estadística detallada de les incidències registrades, els avisos veïnals, les recollides no efectuades o els problemes detectats en les àrees d’aportació.
La situació resulta especialment rellevant al disseminat, on les característiques dels habitatges i les distàncies fins als punts de recollida plantegen necessitats diferents de les del nucli urbà. Sense dades específiques d’ús, cobertura i incidències, no és possible determinar si els resultats generals anunciats per l’Ajuntament reflectixen també la realitat d’estes zones.
El conflicte tampoc és nou. Durant les primeres setmanes, les bosses acumulades al carrer, els dubtes sobre els horaris i les possibles conseqüències sobre els municipis veïns ja havien evidenciat problemes pràctics que no es podien mesurar únicament a partir de les tones reciclades.
Posteriorment, l’Ajuntament va intensificar el control del fem mentre continuaven les queixes pel calendari de recollida. Aquell seguiment plantejava una qüestió que continua vigent: quina part dels problemes correspon a usos incorrectes del sistema i quina a les limitacions del mateix servei.
El tècnic de Fovasa, Francisco Amor, ha destacat la complexitat de desplegar el model en una ciutat de les dimensions d’Ontinyent, amb una reorganització dels recursos humans i nou camions. Des de l’empresa es valoren positivament els resultats aconseguits durant els primers mesos.
Amb les dades actuals, es pot afirmar que Ontinyent ha millorat notablement la separació de residus i ha reduït la quantitat destinada a la fracció resta. Però el balanç presentat este 28 d’octubre encara no permet concloure que el conjunt del servei funcione sense problemes ni que les necessitats de tots els barris i zones del terme municipal estiguen resoltes.
El següent pas per a avaluar el porta a porta amb transparència serà disposar de dades completes i comparables sobre participació, incidències, costos, qualitat del reciclatge i funcionament de les àrees d’aportació. Només així es podrà distingir entre l’èxit de la separació dels residus i l’eficàcia real del model de recollida aplicat a Ontinyent.
