Andrea Ribera Sánchez
Nº 6 Candidatura PSPV- Ontinyent
M’agrada escoltar de bon matí les notícies per mitjà de “pódcasts” mentre em prenc el meu café, crec que és una bona manera d’estar informada de l’actualitat diària.
Aquest matí hi ha hagut alguna cosa que realment ha captat tota la meua atenció, segurament perquè em sent identificada amb la problemàtica a la qual es referien. La notícia deia així: “La població valenciana destina el 42% del salari a pagar el lloguer”. Impactant, veritat? Es tracta de l’esforç salarial més gran realitzat pels valencians, confirmava el mitjà de comunicació.
Immediatament la meua ment em trasllada a analitzar aquesta problemàtica en el sector jove de la població. Segons les dades del Consell Valencià de la Joventut (CVJ), els joves (en el cas que visquen sols) destinen una mitjana del 62,4% del seu salari al lloguer en 2023 i, a més, l’edat mitjana d’emancipació passa a ser la de 29 anys. Què lluny queda això d’emancipar-se amb la majoria d’edat!
Però passe a centrar-me en la meua ciutat, Ontinyent. Les dades que em brinda l’Institut Nacional d’Estadística (INE) sobre el padró durant els anys 2010 – 2022 de la franja d’edat que oscil·la entre els 20 i els 29 anys són absolutament sorprenents. S’observa una disminució d’eixe sector de població ontinyentina en quasi un 25%, la qual cosa em porta a pensar el que ja sospitava: Ontinyent està perdent a grans camallades població jove, i un dels principals culpables és la falta d’habitatge en lloguer i el preu tan elevat del poc que hi ha.
Ens movem en temps inflacionistes, on tots els preus augmenten, especialment el dels habitatges en lloguer. A Ontinyent, he vist passar en qüestió de deu anys, el preu mitjà del lloguer d’un habitatge dels 300 euros mensuals als 600 euros a dia de hui. Ens movem, per tant, en un augment en general del 50% de la renda destinada a un dret constitucional, un habitatge digne.
Es necessiten mesures que ja han sigut posades en marxa per l’actual govern socialista d’Espanya, com el fet de topar l’IPC del lloguer a un màxim del 2%, o com el famós “Bo de Lloguer Jove” que, per cert, ja compta amb nova convocatòria per a l’any en curs.
A més, l’impuls de la primera Llei d’Habitatge i l’anunci de la posada en marxa del pla que destinarà fins a 50.000 habitatges de la SAREB al lloguer a preus assequibles són mesures que ajudaran a capejar el temporal al sector juvenil espanyol. Però, què hi ha de l’impuls que necessitem per part dels nostres municipis?
En el cas d’Ontinyent, el primer any en què es van convocar ajudes al lloguer jove va ser en l’any 2021. Amb un pressupost de 6.000 euros; aquestes ajudes no eren compatibles amb aquelles procedents d’altres administracions i destinades als mateixos costos. Podies accedir a les mateixes si tenies la majoria d’edat i menys de 35 anys, a més de complir altres requisits. D’aquestes, van resultar beneficiàries un total de 8 persones.
En l’any 2022, es van tornar a convocar les ajudes amb un pressupost un poc més alt; aquesta vegada, un/una jove d’Ontinyent, una ciutat amb quasi 36.000 habitants que en data de gener de 2022 tenia vora 6.000 persones empadronades de 20 a 34 anys (INE), podia optar a una subvenció d’un màxim de 1.200 euros (100 euros al mes) d’una partida pressupostària que comptava amb un total de 15.000 euros. En resolució, el nombre de persones beneficiàries va ser de 16 joves (òbviament, no tots van gaudir de l’import màxim subvencionable, atès que, en eixe cas, sols haurien pogut optar a la mateixa unes 12 persones).
A banda dels baixos imports destinats a ajudar a la joventut; a hores d’ara, son molts els usuaris que tenen accessibilitat i necessitat d’aquest tipus d’ajuda els quals no tenen coneixement de la seua existència, malauradament, per la falta de publicitat i informació sobre les mateixes.
Ontinyent exigeix a crits un canvi, els joves (i parle en primera persona perquè així ho visc) necessitem recolzament per part de l’administració i necessitem que es cree vivenda de lloguer a preus accessibles per a tots i totes; perquè sols així, podrem fer arrels a la nostra estimada ciutat. Per a fer-ho possible, s’ha de comptar amb valors com els que tenim al PSPV-PSOE d’Ontinyent, des d’on apostem per treballar junts i amb consonància de la mà dels i les joves que així ho requerisquen, perquè sols hi ha un únic argument per apostar per aquestes accions i es pot resumir breument amb una frase que Jose Antonio Martínez (Candidat a l’alcaldia pel PSPV-PSOE d’Ontinyent) sempre m’ha recalcat : els joves som present i futur.
