La grandesa d’una nació i el seu progrés moral poden ser jutjats per la forma en què són tractats els seus animals. En qüestió de benestar animal, no hi ha dubte que la societat ontinyentina ha evolucionat, i molts dels nostres veïns no dubten a actuar davant episodis d’evident maltracte animal.
Prova d’això a més és el succeït fa escasses setmanes en el barri de Sant Rafael, en el qual gràcies a la incansable col·laboració ciutadana s’ha pogut iniciar una recerca que actualment es troba judicialitzada. És més, fins i tot en els petits actes del dia a dia la societat ontinyentina demostra una gran empatia en mobilitzar les xarxes socials cada vegada que la mascota d’algun veí de la localitat desapareix.
És per això que des de CASSOLA SENSE CORDA ens preguntem Com és possible que l’empatia desaparega quan arriben les festes del Bou en corda?, Per què reaccionem davant el sofriment d’uns animals i ignorem completament el d’uns altres? Podem continuar justificant en nom de la tradició el sofriment d’un ésser sentent?
És realment difícil canviar la visió d’una festa que des de petits s’ha celebrat a les escoles, sense trobar al llarg dels anys cap debat en el qual es plantegés si era ètic fer sofrir a un animal en nom de la diversió. Tots, fins i tot els integrants de CASSOLA, hem acudit amb els nostres respectius capots vermells al col·legi en la vespra de les festes, hem planejat durant mesos com anaven a ser les dessuadores que anàvem a compartir amb la resta del nostre grup d’amics, i entre les nostres millors anècdotes sempre hi ha alguna que va succeir aquell dissabte de bous en les carpes.
Però també sabem que, cada vegada som més els que qüestionem que la festa haja de tenir com a centre de diversió el sofriment d’un animal. Fa més de quaranta anys que Fèlix Rodriguez de la Fuente es va colar a les nostres cases per a qüestionar la tauromàquia en totes les seues formes, amb les següents paraules; És sorprenent que existesca un públic que gaudi i senta plaer veient com un home mata a un animal en la plaça de toros bous . La mal anomenada festa nacional és la màxima exaltació de l’agressivitat humana”.
I va dir això sabent que era inimaginable que algun dia la tauromàquia estigués qüestionada com ho està avui dia, i com a inimaginable ens sembla ara que algun dia existesca una alternativa al Bou en corda sense crueltat animal.
Així doncs, amb aquesta finalitat reneix a Ontinyent CASSOLA SENSE CORDA, plataforma de reflexió contra el maltractament animal, on tot aquell que qüestione el sofriment en la festa del Bou en Corda trobarà el seu espai i l’objectiu principal del qual és posar damunt de la taula un debat imparable; NI LA DIVERSIÓ NI TRADICIÓ PODEN JUSTIFICAR EL SOFRIMENT D’UN ANIMAL
