Últimament estic escoltant molt la frase “el temps s’ha tornat boig”, i així és! Passem de dies d’extrema calor a dies de fred, de dies de sequera a dies de fortes pluges incontrolades, sense que el motiu siga l’estacionalitat. Les estacions que marcaven la vinguda del fred o la calor amb eixes temperatures intermèdies tan agradables, pràcticament, han desaparegut. Encara que patim en la nostra pell estes alteracions del clima, encara queden persones escèptiques que s’encaboten en negar el que els científics asseguren amb dades empíriques.
Pensar en solucions d’àmbit local augmenta eixe escepticisme. Les persones se senten desmotivades, pensen que els canvis que poden promoure cadascú difícilment mitigaran els efectes del canvi climàtic; diuen algunes persones que la solució l’han de donar els governants dels diferents països, les grans empreses i organitzacions empresarials que han participat en la COP25, que a la fi, són els màxims responsables d’aquest increment de la temperatura i, pot ser, tinguen raó.
Les grans companyies han de fer un esforç molt gran per modificar les polítiques energètiques i agafar compromisos seriosos en la lluita contra el canvi climàtic. Com va dir Michelle Bachelet a la cimera alternativa a la institucional, on van participar més de 400 col·lectius, “la crisi climàtica és l’amenaça més gran dels drets humans. Amenaça el dret a la vida, el dret a l’alimentació, el dret a la salut i el dret a viure sense violència”. L’expresidenta xilena també va voler fugir del discurs de la por per parlar de solucions, de col·laboració i de mobilització de la societat. Aquest discurs m’agrada perquè és motivador, integrador i invita a treballar per la salvació del planeta tots junts, cada persona i institució des del seu àmbit.
Així, des de la vessant municipal podem dir que portem ja temps treballant en l’eficiència, la reducció d’emissions i la reutilització. I seguirem per la senda de promoure accions concretes que lluiten contra el canvi climàtic. Marcar-se objectius i aconseguir que siguen una realitat concreta, com els que posarem en marxa durant l’any 2020. Un bon exemple són la millora de l’eficiència energètica del pavelló d’esports, el projecte de regeneració de la Cantereria, les obres hidràuliques a Benarrai, inversions al Pou dels tarongers i a les xarxes d’abastament d’aigua i clavegueram. Cal recordar que gràcies a les inversions fetes a Ontinyent hem passat de tindre pèrdues del 70% de l’aigua a un 15%, una xifra que hem de continuar millorant. De fet, “Aigua d’Ontinyent, per a beure, per a viure” pretén que valorem la qualitat de l’aigua que tenim i reduïm el consum de plàstics.
Vam ser de les primeres ciutats a dotar de cotxes híbrids la policia local, i tots els nous vehicles que es van incorporant són híbrids o elèctrics. També volem minimitzar les emissions de CO2 fent gratuït l’autobús urbà a partir de gener que, a més, passarà a ser de gestió municipal. Volem que s’utilitze més el transport comunitari i menys el privat per a tasques quotidianes. També incrementarem l’aposta per la mobilitat sostenible amb un sistema públic de préstec de bicicletes elèctriques que anirà acompanyat d’una millora de la xarxa d’estacionaments de bicicletes a tot el municipi. Continuarem amb projectes consolidats com el servei de gestió de residus verds, complementant aquest amb un altre nou on la ciutadania podrà gaudir d’un servei de préstec de trituradores domèstiques per tal d’evitar les cremes innecessàries.
Un total d’1,5 milions d’euros al pressupost municipal per caminar cap a una ciutat més sostenible, amb un aire més net i saludable. Però este canvi no serà possible si no sumem a tota la ciutadania. Per aquest motiu, suma’t al canvi, suma’t a millorar el medi ambient!