| Director: | David O. Russell | |
| Guió: | David O. Russell (Llibre: Matthew Quick) | |
| Música: | Danny Elfman | |
| Fotografia: | Masanobu Takayanagi | |
| Intèrprets: | Bradley Cooper, Jennifer Lawrence, Robert De Niro, Jacki Weaver, Chris Tucker, Julia Stiles, Anupam Kher, John Ortiz,Shea Whigham, Dash Mihok, Paul Herman, Brea Bee. | |
| País: | USA | |
| Any : | 2012 | |
| Qualificació: | No recomenada a menors de 12 anys | |
| Durada: | 120 minuts | |
| Idioma: | Doblada en català | |
| Distribuidora: | Eone |
Projeccions a Cineápolis El Teler (Pintor Segrelles, 1 – Ontinyent)
dijous 17 d’octubre 2013 a les 22:30 h
divendres 18 d’octubre de 2013 a les 22:30 h
dissabte 19 d’octubre de 2013 a les 00:15 h
diumenge 20 d’octubre de 2013 a les 20:00 h
Oscar i Globus d’Or a la millor actriu (Jennifer Lawrence).
Premis BAFTA al millor guió adaptat.
Premi del públic a la Millor Pel·lícula en el Festival de Toronto.
Pat (Bradley Cooper) ha passat huit mesos en una institució mental, una vegada fora, és temps de començar de nou i recuperar l’amor de la seua dona. En eixe moment coneix Tiffany (Jennifer Lawrence) i se sent atret per ella, perquè són la fam i les ganes de menjar. Aquest és el punt de partida d’El lado bueno de las cosas, l’última pel·lícula de David O. Russell que traça un mapa emocional col·lectiu que qüestiona la normalitat. Estableix un diàleg entre individus sense nord que necessiten refugi en un hàbit desconcertant, com ara la superstició en les apostes, per tal de resistir el temporal.
Els desajustos entre els particulars i l’ordre general naixen en part de la delectació en l’extravagància, la comèdia de l’excentricitat que tantes vegades frega la inoportunitat i l’exhibicionisme, però també configuren un fascinant retrat del col·lapse sentimental que insisteix en allò poc comú fins convertir-ho en norma natural. El romanç desencaixat en què posen tot el seu esforç Jennifer Lawrence i Bradley Cooper estaria molt a prop de la utopia si no fóra per la convicció amb què el realitzador creu en aquesta felicitat construïda sobre arenes movedisses.
Entre la gratuïtat i el compromís amb els seus protagonistes, entre l’anomalia genèrica i el tòpic de manual, El lado bueno de las cosas suscita sensacions tan bipolars com el personatge de Cooper. En el seu estira i arronsa entre la comèdia romàntica tipus i la que se n’ix de la norma, el relat no prescindeix de conveniències d’una i altra, ni tampoc es cohibeix a l’hora de virar d’una càmera de to nerviós a un tram final de precisió i elegància clàssiques.
La crítica ha destacat que aquesta cinta és una redefinició de la comèdia dramàtica i romàntica a partir de la novel·la de Matthew Quick. Seguidors de Cupido o no, és recomanable per a qualsevol que vulga passar una bona estona al cinema.
