Visitar el cementeri, quasi sempre és sinònim de pena. No sóc assidu a visitar el cementeri d’Ontinyent, però hui dimecres 9 de novembre de 2011, hi he anat. I no m’ha causat pena per haver d’anar a acomiadar a algú estimat, m’ha donat pena per altres raons. Familiars propers em van comentar que poc després del dia de Tots Sants, dia que tothom decora amb flors els nínxols i les tombes dels seus estimats, uns forts vents van enlairar molts d’aquests adornaments florals .
I, efectiva i tristament, no sols m’he trobat amb una sèrie de làpides amb els seus respectius tests buits… els motius florals, naturals i artificials, es trobaven escampats per tots els corredors del cementeri. Alguns corredors, on sembla ser, els vents arremolinaven les deixalles ornamentals, el paisatge era indigne. Si més no, també he pogut trobar vidres trencats d’un element protector d’una làpida. Aquest element, situat a un nínxol a dos metres d’altura, encara tenia (i supose que encara té) fragments de vidre que poden caure en qualsevol moment si no es remeia.
Al cementeri, hi havia una sèrie de gent fent una obra a l’entrada, però a dins, no hi havia personal al que algú es poguera dirigir per a manifestar el lamentable estat en el que es troba aquest lloc de descans. A l’eixida volia manifestar el meu descontent, però es veu que ja era quasi hora “de dinar” perquè algú allí es trobarà.
No costa res, baix el meu punt de vista, hi ha hagut temps de sobra, netejar les restes florals. Ja no disposar-les on es trobaven originàriament, això és impossible, però sí almenys dipositar-les als contenidors i poals de fem que a tots els patis del cementeri es poden trobar. Està clar que els inquilins dels nínxols no s’adonen, però els que anem a visitar-los sí, i és un motiu més de respecte cap a ells mantindre el cementeri net.
Tinc coneixement que l’Ajuntament té una regidoria de cementeri. Sols demane que el responsable es done una volteta pel “Camp Sant” i si també li dóna un mínim de pena, que alliçone al personal que té a les seus ordes.
*Actualització 10 de novembre de 2011
Un dia després he tornat a visitar el cementeri, i m’he trobat el mateix paisatge, però almenys aquesta vegada, hi havia un operari netejant la brutícia granera en mà . Els vidres continuaven al seu lloc, però ara he tingut l’oportunitat d’avisar algú perquè prenga part de l’assumpte.
