Un any més, ens trobem per a celebrar el 9 d’octubre: l’entrada del rei Jaume I a València, però també, i des de 1977, la Diada Nacional del País Valencià.
És un dia festiu i alegre, i també reivindicatiu. Des d’aquella primera reivindicació de l’Estatut d’Autonomia del 77, el dia 9 
I només tindrem futur si conservem i ampliem l’autogovern:
– Com a ciutadania i com a societat que mira al futur, el poble valencià s’oposa al desballestament de l’estat de les autonomies que ha iniciat l’estat espanyol, amb el pretext de la crisi, com si fóra una retallada més, aquesta en autogovern i democràcia. És imprescindible que el País Valencià tinga tots els instruments polítics i econòmics al nostre abast per prendre decisions i bastir la nostra eixida a la crisi.
– El Govern Valencià, endeutat per un sistema de finançament autonòmic nefast i per una política fiscal cada cop més regressiva, es troba paralitzat i sense alternatives, i ha demanant un rescat al govern espanyol, a canvi del nostre autogovern. Han posat preu a la nostra llibertat i als nostres drets: 4.500 milions d’euros, uns diners que no equivalen ni tan sols als 6.000 milions d’euros que anualment paguem els valencians en impostos, que se’n van a Madrid i no tornen. El nom d’aquesta sagnia és espoli fiscal, i amb ell el PP ens ha portat a l’enfonsament de l’estat del benestar i de l’autonomia política del País Valencià, i a la ruïna econòmica. Tot i que representem el 10% de l’estat i el 9,6% del P.I.B, el pressupostos de l’estat ens retornen el 7,6% en inversions. La despesa valenciana per habitant és la menor de totes (2750€ aprox. Front als 3522 de la mitjana i lluny dels 6400 de Navarra, 4300 d’Extremadura o 4100 de Castella la Manxa.
– El futur del País Valencià, el nostre futur, passa per assegurar-nos les infrastructures que, com és el cas de l’eix mediterrani, potencien la nostra economia; per defensar una sanitat pública i de qualitat que no haguem de pagar dues vegades, amb els nostres impostos i amb el mal anomenat copagament, que deixe de retrocedir, com passarà amb la llei de l’avortament i complisca amb les necessitats assistencials i de prevenció de tota la població; passa per una administració pública transparent, que complesca amb el requisit lingüístic i no discrimine els valencians pel fet de parlar en valencià. Quan prop de 600.000 ciutadanes i ciutadans es troben a l’atur, molts d’ells sense cap tipus d’ingressos, i amb un futur incert i sense esperances, cal canviar el model productiu i les relacions econòmiques i socials, no sols per a ser més rics, sinó perquè tota la nostra gent tinga assegurat el benestar present i el seu futur.
– El futur del poble valencià passa també per l’escola pública, de qualitat i en valencià, que garanteix la igualtat d’oportunitats en l’accés i la formació de les persones. L’educació és clau de volta del projecte nacional. Per això, les retallades són desinversió econòmica i social. 27 milions d’euros menys en educació, la reducció de la plantilla de personal docent i la diàspora de llicenciats no ens ajudaran a construir res.
– L’elitisme que signifiquen l’augment de taxes universitàries i el descens de les beques també ens deixen en precari, a tot el poble valencià, per encarar els nous temps. Necessitem tota la nostra gent jove, formats amb recursos de tots nosaltres, treballant per al nostre país.
Partits com el PP i el PSOE que no el PSPV, amb Ximo Puig i Alberto Fabra al capdavant, amb seu a Madrid i creadors del “Estatut de la vergonya” no ens faran altra cosa que empitjorar la nostra situació com a poble valencià com està comprovant-se contínuament amb exemples com la inversió per habitant o la insistència per part del PP-PSOE de portar el corredor mediterrani a la meseta.
Ser País Valencià és el contrari a ser una regió d’Espanya. És el nostre model de convivència i progrés.
Volem fer menció especial i felicitar a Hector Verdú per rebre el reconeixement per la seua trajectòria personal.
És el nostre futur. Visca el País Valencià!
