La reprovació de la vicepresidenta primera de la Diputació de València, Natàlia Enguix, ha obert un nou capítol en la tensió política que envolta el paper d’Ens Uneix dins de la institució provincial i la seua influència directa sobre Ontinyent i la Vall d’Albaida.
La decisió, impulsada pel PSPV-PSOE i recolzada per Compromís, va tirar avant gràcies a l’abstenció de Vox, que va impedir que el PP poguera frenar la censura política a la seua sòcia de govern. El debat no té conseqüències administratives immediates, però sí una lectura institucional clara: una majoria del ple provincial ha qüestionat públicament la manera en què Enguix gestiona les ajudes i els fons vinculats a la Diputació.
El conflicte no apareix de zero. TV Digital Ontinyent ja havia analitzat anteriorment la tensió entre Compromís i Ens Uneix pel Carrer de la Pilota d’Ontinyent i el Pla de Trinquets, un episodi que ja apuntava al fons del debat actual: fins a quin punt les inversions provincials responen a criteris objectius o a una determinada correlació de forces polítiques. També forma part d’este context el relat defensat per Enguix sobre els 3,2 milions d’euros ja confirmats per a Ontinyent i el compromís d’arribar a inversions majors durant la legislatura.
Una reprovació amb lectura local
El PSPV ha justificat la reprovació acusant Enguix de practicar una política de repartiment de recursos basada, segons els socialistes, en el “clientelisme” i l’“arbitrarietat”. El portaveu socialista a la Diputació, Carlos Fernández Bielsa, ha situat el debat en la suspensió o bloqueig de determinades línies d’ajudes, especialment el pla destinat als municipis de més de 50.000 habitants, i ha defensat que la institució no pot actuar en funció de les negociacions pressupostàries o dels interessos de cada grup.
Compromís també ha votat a favor de la reprovació i ha coincidit en la necessitat de marcar límits a una manera de gestionar que, al seu juí, pot convertir la Diputació en una ferramenta de pressió política. La formació valencianista ja havia mantingut altres enfrontaments amb Ens Uneix per la distribució de recursos vinculats a plans provincials, una tensió que a Ontinyent s’havia fet visible amb el debat al voltant del Pla de Trinquets.
Per la seua banda, Vox no va votar a favor de la reprovació, però la seua abstenció va ser determinant. Esta posició va deixar el PP sense els vots necessaris per a protegir Enguix i va evidenciar també el malestar de Vox amb el govern provincial, especialment en plena negociació dels pressupostos de la Diputació.
El PP, en canvi, va defensar Enguix i va acusar el PSPV de buscar un titular polític sense haver portat cap denúncia als jutjats. La diputada popular Laura Sáez va sostindre que no s’havia produït cap il·legalitat administrativa i va emmarcar el debat en una disputa política entre els socialistes i Ens Uneix. El president de la Diputació, Vicent Mompó, també va expressar el seu suport a la vicepresidenta i va defensar l’estabilitat del pacte entre PP i Ens Uneix.
Ens Uneix defensa les inversions a la Vall d’Albaida
Natàlia Enguix va respondre situant la discussió en clau territorial. La vicepresidenta va assegurar que té la “consciència tranquil·la” i va reivindicar el paper d’Ens Uneix com a partit municipalista amb capacitat d’influència a la Diputació. Segons la seua defensa, la reprovació no respondria a irregularitats, sinó al malestar d’altres partits pel pes polític que la formació ontinyentina ha adquirit dins de la institució provincial.
Ens Uneix ha insistit que, des de l’inici de la legislatura, s’han impulsat inversions milionàries per a Ontinyent i la Vall d’Albaida, amb actuacions en infraestructures, equipaments públics, projectes socials i millores urbanes. El partit ha arribat a xifrar en 20 milions d’euros les inversions destinades a la comarca i en més de 40 els projectes finançats, un argument que utilitza com a principal aval de la seua presència al govern provincial.
Esta lectura connecta amb altres anuncis ja publicats per este mitjà, com el Pla Obert d’Inversions de la Diputació 2024-2027 per a la Vall d’Albaida o l’aprovació de 1,7 milions d’euros en subvencions directes per a Ontinyent. Precisament per això, la reprovació té una doble lectura: és una censura política a una manera de gestionar, però també un nou episodi del debat sobre com i amb quins criteris arriben els diners provincials als municipis.
El punt més sensible és la diferència entre anunci polític, decisió administrativa i realitat efectiva al territori. Per a Ens Uneix, les xifres demostren capacitat de gestió i utilitat per a la comarca. Per al PSPV i Compromís, el problema no és només quants diners arriben, sinó quins criteris determinen el repartiment i si tots els municipis tenen les mateixes oportunitats d’accedir als recursos provincials.
Els pressupostos de la Diputació, més lluny
La votació també deixa conseqüències sobre el futur immediat de la Diputació. La institució necessita acords per a tirar avant els pressupostos de 2026, però la reprovació complica encara més qualsevol entesa ampla. El PSPV marca distàncies amb Ens Uneix, Compromís reforça la seua oposició al model de repartiment d’ajudes, Vox envia un avís al PP i el govern provincial queda més condicionat.
Per a Ontinyent i la Vall d’Albaida, el debat no és menor. La presència d’Ens Uneix en el govern provincial ha sigut presentada pel partit de Jorge Rodríguez com una via directa per a captar inversions i situar la comarca en l’agenda de la Diputació. Ara, eixe mateix paper queda sota escrutini polític per part de l’oposició provincial, que qüestiona si la influència territorial s’està exercint amb criteris equilibrats o amb una lògica partidista.
La reprovació, per tant, no tanca cap conflicte. Al contrari, confirma que la Diputació de València entra en una fase de major tensió, amb les ajudes públiques, els pressupostos i el paper d’Ens Uneix com a principals punts de fricció. A Ontinyent, la lectura serà inevitablement local: quines inversions es mantenen, quines es desbloquegen i fins a quin punt esta crisi institucional pot afectar els projectes pendents a la ciutat i a la comarca.
