Els Consellers Socialistes a la Mancomunitat de Municipis de La Vall d’Albaida han presentat 22 recursos de reposició individuals contra l’acord del plenari de l’ens comarcal on aquest s’adheria al Consorci de Residus. D’aquesta manera, tots i cadascun dels Consellers Socialistes que van esta presents a la sessió plenària de 21 de desembre han presentat pel registre de la Mancomunitat un escrit al qual mostren la seua oposició a l’acord del punt 8é del plenari, argumentant el recurs amb diversos motius.
El primer d’ells és la falta de competència de la Mancomunitat per a disposar la delegació d’una matèria prèviament delegada a dita entitat per un Ajuntament, que és el titular de la competència. Segons exposen els socialistes, es considera que quan un municipi delega la gestió d’una matèria com és la recollida i tractament del fem en un altra entitat local (la Mancomunitat), “ho fa perquè siga més eficaç dita gestió però sense perdre la titularitat de les competències. La cessió, delegació translació, etc. a favor d’una altra entitat no és legal”, manifesten.
En segon lloc, els socialistes exposen que l’acord s’ha adoptat sense respectar-se el requisit de l’obtenció del vot favorable de la majoria absoluta del número legal de membres de l’òrgan que adopta l’acord, ja que “s’aprecia un vici invalidant per nul•litat absoluta de l’acord pres”, ja que de la interpretació combinada dels actualment vigents Estatuts de la Mancomunitat i de la Llei 7/1985, de Bases de Règim Local, “s’arriba a la conclusió que l’acord de pretendre l’entrada en el Consorci de Residus referit, tot i adoptar-se condicionat, és refereix a una matèria que requeria del vot favorable de la majoria absoluta dels membres del Consell”.
Per altra banda, des del grup socialista es recorda que “és impossible” que el Consorci integre en la seua estructura a una Mancomunitat, segons l’Ordre de 29 d’octubre de 2004 del conseller de Territori i Habitatge, per la qual s’aprovava el Pla Zonal de residus de les Zones X, XI i XII, “i per tant prendre un acord de pretensió d’integració suposa no sols pronunciar-se disposant una decisió respecte de la qual la Mancomunitat no ostenta competències, sinó que des de la vessant del receptor de l’acord cal observar com que tampoc s’aprecia dita capacitat d’integració”.
Per últim, els socialistes argumenten el seu recurs recordant que no es va permetre que un representant de l’Ajuntament d’Ontinyent (Josep Antoni Francés) participara i votara en la sessió d’adopció de l’acord. Els socialistes assenyalen que si bé des de l’Ajuntament d’Ontinyent no es va cursar cap comunicació formal a la Mancomunitat sobre l’acord del Ple de designació de Francés com a membre del Consell, “no és menys cert que d’esta circumstància era coneixedora la Mancomunitat”. A més a més, es considera que des de la Mancomunitat “no es degué seguir una postura formalista impeditiva” de la presència de Francés i de l’exercici del seu vot, “sinó permetre el desenvolupament de drets fonamentals”.
Per tots estos motius es disposa la declaració de nul•litat de l’acord del Consell de la Mancomunitat, incidint en que “no és legal prendre un acord que, bé entés com a definitiu o bé com a de tràmit o condicionat, suposa decidir sobre una matèria respecte de la qual la Mancomunitat per se no ostenta competències, ja siga l’acord resolutiu, condicionat, de tràmit o inicial”, assenyalen els socialistes.
