La segona entrega de Paraiso és una exploració el que significa dur una creu. Per a Anna Maria, una especialista en raigs ics, germana de Teresa, la protagonista del primer film de la trilogia, el paradís és Jesús. Dedica les seues vacances a predicar, anant de porta en porta per tot Viena amb una figura de la verge Maria de 40 centímetres d’altura. Un bon dia, però, després d’una absència d’anys, el seu marit, un musulmà egipci que està prostrat en una cadira de rodes, torna a casa i la vida d’Anna Maria descarrila. Als crits s’uneixen als himnes i pregàries, i tots ells es combinen amb insults i colps, i tot aquell conflicte du al xoc de les dues religions, al dels dos mons i les respectives concepcions que tenen sobre ells. La pel·lícula narra el via crucis d’un matrimoni tan antípoda com impossible, tan allunyat entre si que està abocat a l’absolut fracàs, i la descripció de les ànsies d’amor de la dona no és més que el detonant que la farà trontollar.
