“Estavem canviant la història, per a les festes a Ontinyent va ser un abans i un després”. “No enteniem per què els homes podien eixir a festes i nosaltres no”. “Teniem sentit de lluita pels nostres drets, però també tinguerem por”.“Sabiem que estavem obrint un camí i voliem que la gent acceptara eixe camí”.
Són alguns dels testimonis de “Les Valquíries”, les integrants en l’any 1989 de la primera esquadra femenina de la història de les festes d’Ontinyent que, 34 anys després, es retrobaven entre elles i amb les emocions i records d’aquella fita històrica. Ho feien durant el col·loqui posterior a l’estrena del documental “Valquíries, les pioneres de la dona en la festa”, produït per la regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament d’Ontinyent, que s’estrenava multitudinàriament en la vesprada-nit d’aquest divendres el Teatre Echegaray. Una estrena que alçava gran expectació, fins al punt de fer necessària una segona projecció.
En la presentació de l’acte intervenien la regidora de Festes, Àngels Muñoz, i el President de la Societat de Festers, Vicent Pla; i en la cloenda l’Alcalde, Jorge Rodríguez, i la regidora d’Igualtat, Natàlia Enguix, coincidint tots ells en “la valentía” de les Valquíries, que va fer possible la incorporació plena de les dones a la festa de Moros i Cristians d’Ontinyent.
Enguix, a més, va participar en el col·loqui posterior a la primera projecció, moderat per Rosana Ferrero, juntament amb les “Valquíries” Isabel Plà, Tudi Guillem, Reis Alborch, Inma Torró, Sese Calabuig i Marian Tortosa; la periodista de la qual va partir la idea inicial del projecte, Maria Casanova; Lucia Casañ, una de les dues directores del documental juntament amb Pepa Roig; així com Alicia Sarrió i Mª Carmen Valls, que van ser les primeres dones amb càrrec a les festes de Moros i Cristians.
Al transcurs de la tertúlia, les protagonistes agraïen la iniciativa de l’Ajuntament per posar ne valor una fita que coincidien en assenyalar com a “un punt d’inflexió històric”, que va tenir el seu germe en alguns fets previs, que incloïen una ponència realitzada per dones al Congres Nacional de Moros i Cristians de 1985; o la prohibició en 1988 de desfilar a tres dones que van intentar fer-ho dins d’una esquadra d’homes. “Va ser una resposta a eixos fets i a les nostres inquietuds. Donem les gràcies a la regidoria d’Igualtat perquè per a nosaltres és molt gran rememorar aquells moments, i estem molt orgulloses de que es valore que vam fer una cosa important per les dones i per la festa”.
