El passat 8 de novembre la Conselleria d’Hisenda, Economia i Administració Pública va publicar una resolució en la qual figurava la retallada pressupostària immediata de més de 14 milions d’euros que afectarà l’atenció de 9.300 persones amb diversitat funcional i persones amb problemes de salut mental presents en la Federació d’Entitats d’Atenció a la Discapacitat de la Comunitat Valenciana (FEADCV). Aquesta decisió es va executar sense informar prèviament l’organització afectada. Aquesta reducció de més de 14 milions perjudicarà, especialment a Ontinyent, a l’atenció de persones amb discapacitat intel·lectual de més de 500 usuaris entre el projecte Trévol, AFAO i ADIEM.
L’Entitat considera que la rebaixa pressupostària perjudica 131 organitzacions sense ànim de lucre en la Comunitat Valenciana que s’encarreguen de gestionar centres d’atenció i serveis per a aquest col·lectiu. Al costat d’això, aquesta mesura condicionaria la continuïtat laboral de 3.700 treballadors del sector en la Comunitat Valenciana, entre els quals es compten psicòlegs, cuidadors, personal de neteja i de cuina. A Ontinyent i la comarca, posa en risc la plantilla de més de 60 treballadors entre ADIEM, AFAO, i el projecte *Trèvol. El finançament, calculat amb exactitud per a cada centre, es va comunicar per part de la Conselleria d’Igualtat, que es va anar retardant amb l’entrada del nou Govern autonòmic encapçalat per Carlos Mazón.
“Estem molt preocupats, l’Ajuntament d’Ontinyent ha d’assumir en els seus pròxims pressupostos la retallada de la Generalitat i dotar de crèdit suficient a aquestes entitats amb la finalitat que tinguen el finançament adequat a l’activitat social que realitzen als usuaris d’Ontinyent, després de la ruptura del concert establit per la Generalitat Valenciana amb una validesa de l’1 de juliol del 2022 al 30 de juny de 2026. L’acord es va formalitzar el dia 17 de novembre de 2022 amb l’anterior Govern valencià del “Pacte del Botánic””, afirma José Antonio Martinez, portaveu municipal del grup socialista a Ontinyent.
“El Tercer Sector de la Comunitat Valenciana viu temps d’incertesa per les retallades del govern del PP i Vox presidit pel Sr. Mazón.” manifesta Martínez. “Les entitats que atenen les persones més vulnerables se sostenen, gràcies al Concert Social que el govern del Botànic va establir en 2019 i que, des de 2022, garanteix l’atenció als seus usuaris/as sota aquesta modalitat de “contracte” amb l’administració autonòmica, i així està previst fins a l’any 2026. La rebaixa en els recursos que la Generalitat transfereix a les entitats socials pot afonar-les.”
“I és que, el govern del Botànic va apostar per “posar a les persones primer” reforçant la “quarta pota” del nostre Estat de Benestar, els serveis socials”, segons Martinez.
El passat 8 de novembre, el Consell de Carlos Mazón publicava en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana l’acord pel qual aquesta assignació pressupostària es transferia del capítol 4 (gestió i organització del sistema) al 2 (planificació i coordinació d’infraestructures) de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Socials. Al novembre de 2023 arriben males notícies per a un Tercer Sector que representa, segons dades de la Plataforma del Tercer Sector d’Espanya, el 1.45% del PIB nacional i ocupa el 3% de les persones assalariades. A més, les entitats que conformen el teixit associatiu representen, segons la Plataforma Autonòmica, a més de 300.000 persones vulnerables.
A més, aquest any 2023, l’anomenat “Decret de tipologies” que actualitza la normativa, i estableix un nou model d’intervenció “centrat en la persona”, regula l’organització dels recursos d’atenció (residències, centres d’atenció diürna, atenció precoç, etc.), els seus espais, el perfil de les plantilles professionals que han d’atendre les persones i suposa un increment significatiu en la ràtio de personal. Eixe decret, ben acollit per la gran majoria d’entitats, es troba en aquests moments en uns “llimbs”. Segons l’administració a la qual es pregunte, la resposta és que està “paralitzat”, “congelat” o “la seua aplicació és parcial”.
Destapat el “engany” aclareix Martinez, els motius exposats per la Conselleria no se sostenen. “El Consell del Botànic, mai va deixar de finançar els serveis socials i va millorar els temps en els pagaments al Tercer Sector i tots els indicadors del sistema, tal com ha anat destacant l’Associació de Directores i Gerents en Serveis Socials en el seu Índex de Desenvolupament dels Serveis Socials dels últims anys (de fet, la nostra Comunitat passava de ser l’última de la llista quant a inversió social a estar per damunt de la mitjana de les CC.AA)”. No aportar els 38 milions d’euros suposa posar en perill a les organitzacions que componen el Tercer Sector de la Comunitat que hauran de refer els seus pressupostos a mes i mig per a tancar el seu exercici; comunicar a les persones usuàries, a les seues famílies i al personal laboral que no s’augmentarà la ràtio de professionals per a la millora de l’atenció i tampoc els salaris (que en alguns casos suposava una pujada de fins a un 50% en els pròxims anys, sobretot per al personal auxiliar, que és el pitjor remunerat).
