La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) ha tancat l’any hidrològic 2025-2026, finalitzat el 30 de setembre, amb unes reserves conjuntes dels embassaments de la demarcació per damunt de la mitjana històrica. El balanç, fet públic el 16 d’octubre, combina pluges superiors a la mitjana amb temperatures extraordinàriament altes i un increment del consum d’aigua per a abastiment urbà.
Per a la Vall d’Albaida, la lectura d’estes dades ha de començar per la conca del riu Albaida i l’embassament de Bellús. La situació del conjunt de la demarcació no equival necessàriament a la de cada embassament, i és important no atribuir a Bellús un percentatge d’ompliment que la nota general no identifica.
Bellús i el comportament de la conca de l’Albaida
L’embassament de Bellús està situat aigües avall de bona part de la comarca i és una infraestructura especialment rellevant per al control de les avingudes del riu Albaida. Les pluges que es registren a la Vall d’Albaida poden repercutir en els cabals que arriben a esta infraestructura, però la resposta depén de la distribució de les precipitacions, de l’estat previ del terreny i de la gestió hidrològica.
Per això, davant episodis de pluja intensa com el previst per a diumenge 18 d’octubre, no s’ha de confondre el volum d’aigua emmagatzemada amb l’absència de risc d’inundació. Les crescudes en barrancs i cursos menors poden produir-se abans que l’aigua arribe a un embassament.
Evaporació i decisions sobre desembassaments
La CHJ estima que les elevades temperatures de l’estiu han provocat pèrdues per evaporació d’uns 110 hectòmetres cúbics en el conjunt dels embassaments de la demarcació. És una xifra global i no una pèrdua atribuïble a Bellús o a la Vall d’Albaida.
L’organisme també ha anunciat sessions de les comissions de desembassament dels diferents sistemes d’explotació per a establir les bases de la campanya de reg. Les decisions sobre disponibilitat i gestió de l’aigua hauran de concretar-se per sistemes i usuaris, sense donar per fet que les reserves generals es traduïsquen automàticament en canvis de subministrament als municipis de la comarca.
El balanç obri, en definitiva, un nou any hidrològic amb una situació general més favorable que la mitjana històrica, però amb dos factors que cal seguir de prop a escala local: els cabals dels rius i barrancs durant els temporals i la disponibilitat d’aigua en els períodes secs.
