Tot va canviar des del 3 de juliol de 2006 per a molt valencians. Per a molts i, principalment, per als familiars, amics i companys del fatídic accident del metro de València. El més trist d’aquesta tragèdia que va acabar amb la vida de 43 persones ha sigut l’oblit institucional al qual s’ha vist desolada l’associació de víctimes de l’accident de metro, tot i això després d’haver passat 9 anys, encara no s’han esclarit les causes ni s’ha obert cap investigació. Sens dubte, un 3 de juliol marcat per a molts com una data fosca, trista perquè no hi va haver cap tipus d’explicació, no va haver cap gest de proximitat, tan sols la invitació d’arreplegar gentilment una indemnització a canvi de silenciar el dolor i el dret d’aquestes víctimes de voler saber qué és el que va passar, que sembla que als responsables polítics del moment només els importava la repercussió mediàtica de la visita del Papa.
Un 3 de juliol que des d’Ontinyent s’ha volgut recordar i rendir homenatge a la seua valentía i la seua lluita per conéixer la veritat i no acceptar més ajornaments d’oblit i marginació. L’Ajuntament d’Ontinyent, el Casal Jaume I de la Vall d’Albaida, l’IEVA i diverses associacions van organitzar un emotiu homenatge a la lluita que els membres de l’AVM3J havien emprés per reclamar justícia i condemnar “els silencis i mentides” de l’administració.L’acte va estar presentat per la periodista Gemma Pella, va combinar les aportacions artístiques amb què poetes, rapsodes, cantants, músics i ballarines van emocionar el públic i les famílies.
VIDES
Les paraules de Beatriz Garrote, Presidenta de l’Associació de Víctimes del Metro, són sinceres a pesar de la pròpia vivència personal: “Hem vingut cinc familiars. Jo vaig perdre a la meua germana. Maria José va perdre a sa mare. Paco a la seua dona. Fernando al seu home. Miguel és pare d’una xiqueta de l’accident. I per a nosaltres és molt positiu veure aquest recolzament i que es reconega el que hem fet, i que altres ciutadans que ens diguen de tu a tu: estem amb vosaltres”.
OCULTACIÓ D’INFORMACIÓ DE L’ACCIDENT
“Ningú va a reclamar que s’assumisquen responsabilitats. Ha sigut molt dolorós que en tot aquest camí ens hagem sentit abandonats, inclús moltes vegades criminalitzats per part del Govern Valencià” condemnava la presidenta de l’Associació Víctimes del Metro, Beatriz Garrote, que defensa els drets del seu col·lectiu.
Laura Ballester, periodista en Levante i escriptora del llibre Lluitant contra l’oblit va mostrar el seu suport i va mostrar la seua implicació, “han hagut de patir tota una història de menys preu i marginació per part de les administracions valencianes El llibre el que pretén és trencar eixa estratègia de l’oblit que es va intentar establir al voltant de l’accident del metro, i fer un repàs de la llarga lluita de les víctimes del metro, que enguany farà 9 anys”.
L’alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, que va estar entre els assistents a l’acte, va destacar que, amb aquest acte, “Ontinyent s’ha mostrat una volta més que és una ciutat solidària i reivindicativa, en sumar-se a la denúncia perquè l’accident de metro mes greu mai ocorregut a Espanya haja quedat sense responsables, i al recolzament a les families de les víctimes i la seua lluita per esclarir els fets”, destacava.
Des del Casal Jaume I Mª Angels Moreno afegia que amb aquest acte “s’ha aconseguit allò que preteníem: fer memòria, seguir reclamant justícia, donar suport a les famílies i convidar al clam contra les injustícies”, concloïa.
AGRAÏMENTS
Per a ella Ontinyent és una ciutat molt volguda i “també he d’agrair-li a totes les associacions i a l’Ajuntament que ha volgut rendre aquest homenatge a les víctimes del metro i que s’agraïx en tota l’ànima aquest homenatge. Agrair-li a tota la gent que ha vingut a aquest acte perquè és un acte de rebeldia contra les versions oficials i les veritats imposades i que és una invitació a que els ciutadans pensem per nosaltres mateixos i que ens fem preguntes i lluitar per a intentar respondre-les”.
Emocionada per la quantitat d’assistents a la Sala Gomis, Beatriz Garrote va expressar el seu agraïment.“La veritat, és que en aquest tipus d’actes es reconeix la tasca de l’associació, els prenem com a una forma molt positiva i molt necessària perquè després de tant de temps, que aquests ciutadans demostren l’afecte, que vegen que ha sigut molt positiva la llavor de denúncia que hem fet. Que es reconega aquesta feina ens dóna molta energia per a continuar lluitant”.
