A pesar de que tot és millorable sempre, pensem que podem estar ben satisfets de com ha anat enguany la nostra benvolguda festa. La Junta de Govern de la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia –els 36 membres que la composem- ens sentim orgullosos d’haver aportat el nostre treball per aconseguir que tots (festers, músics i espectadors) hagen sigut, almenys per unes hores, un poc més feliços.
L’acte de les Entrades Cristiana i Mora, per ser el de més afluència de gent i al que més recursos destinen les comparses, és al qual, des de sempre, totes les juntes han dedicat una major atenció. Enguany, per acord de la Junta de Govern primerament, i per decisió de l’Assemblea de Socis després, les comparses que ostentaven els càrrecs de banderer i ambaixador en lloc de desfilar en el seté lloc, ho han fet tancant la desfilada del seu bàndol –només en les Entrades-. Un canvi arriscat i valent que ha esdevingut tot un èxit. A més de complir-se escrupolosament els horaris previstos, l’itinerari estava ple de gent que aplaudia a totes les comparses. No es recorda cap any que, en finalitzar les Entrades, hi haguera tant de públic passant-ho bé i fent-ho passar bé.
Dades objectives:
Esquadres: 150/154. Cristians 56/57. Moros 94/97. Representa 52 festers menys que l’any passat.
Bandes i grups musicals: 72/71. Cristians 31/31.Moros 41/40.
Entrada cristiana finalitza a les 21.03; hora prevista: 21.09.
Entrada mora finalitza a les 01.50; hora prevista: 01.49.
Temps que ha tardat en passar l’Entrada Cristiana per un punt: 2 hores i 13 minuts.
Temps que ha tardat en passar l’Entrada Mora per un punt: 3 hores exactes.
En els últims tres anys la millora en aquests actes ha sigut continuada. I, com tots podran suposar, no és degut a un canvi concret i aïllat, ni a un descens gran de participants –com han pogut vore en l’apartat de dades-, ni tan sols per la sort, encara que cal dir que l’oratge es va portar d’allò més bé.
L’èxit d’enguany és el fruit de tot el que s’ha sembrat en els últims tres anys:
La decoració de tot l’itinerari amb els penons identificatius de les vint-i-quatre comparses;. així com aquells elements decoratius que indiquen clarament el començament i l’acabament de l’itinerari de les Entrades: una rèplica del nostre castell de festes a l’arrancada i dos grans torres –de cinc metres d’alçada- flanquejant el final de la desfilada. Tot ajuda a donar-li un aspecte més adient al recorregut.
La tanca de tela que delimita la zona de desfilada i que, a més de donar-li a l’itinerari una amplària uniforme i necessària, ajuda que públic, festers i músics utilitzen més les voreres per als seus desplaçaments, i així s’allibera la zona de la desfilada i s’aconsegueix un carrer net –tant per a les fotografies, la televisió, com per a la contemplació de la desfilada-. Tots hem desfilat alguna vegada a la punta de l’esquadra i hem hagut d’apartar-nos contínuament per la gent que passa per on no deu o per cadires que han posat baix de les tribunes, estretint així el carrer.
L’increment del nombre mínim de festers per esquadra –passant de 10 a 13-, ja que l’amplària uniforme de l’itinerari així ho permet.
També, per segon any consecutiu, s’ha demostrat que, seguint el Reglament de Festes i preocupant-se un poc entre tots, s’aconsegueix la no repetició de peces musicals i que les Entrades, a més de fer-nos gaudir amb la vista, també ho facen amb l’oïda amb el que és un autèntic concert itinerant.
Han sigut diverses les reunions dedicades, quasi exclusivament, a l’organització de les Entrades; tant en la Junta de Govern, com amb els càrrecs de festes, presidents i organitzadors de les comparses, amb juntes informatives obertes a tothom.
Enguany, a més, la consigna era que les persones encarregades de l’organització interna de cada comparsa no podien desfilar –per raons obvies-. Això ha fet que grups de festers del bàndol cristià ajudaren en l’organització a les comparses mores i a l’inrevés i s’ha aconseguit així que tots pogueren participar en la desfilada de la seua comparsa i que es crearen més vincles d’unió, si cap, entre els festers, que s’han ajudat mútuament –que això i no una altra cosa és la festa-.
En aquestes reunions s’ha tractat que tots ens conscienciàrem que l’èxit depenia de tots i cada u. S’han marcat premisses i objectius i s’han transmés recomanacions. Algunes eren noves i altres eren les de sempre, les de tota la vida, però que mai està de més insistir-hi. L’arrancada ha de ser fluïda i constant; perquè això siga així els blocs han d’estar formats prou abans del punt d’inici. El banderí de cada comparsa no s’ ha de separar més de 10 metres de la comparsa que el precedeix. Vigilar les distàncies entre blocs i entre esquadres dins del mateix bloc. No es tracta que el fester no senta la música, ni que el so d’una banda es barrege amb el de l’altra, ni tampoc cal córrer. És tracta de guardar les distàncies adequades, i així mantenir un ritme normal de desfilada. Pensem que tots aquells metres, que cada esquadra siguem capaços de restar-li a un buit innecessari, són metres –i per tant temps- que es resta del total, i que ajuden moltíssim a l’èxit del conjunt.
A partir de la gran llavor feta l’any passat de presa de temps al pas de les comparses per diversos punts de l’itinerari, i partint d’una durada total de l’acte per fester de cinquanta minuts, es va elaborar una completa taula d’horaris, que es van repartir a cada una de les comparses, perquè tots sabérem a quina hora eixiríem, a quina hora acabaríem, així com l’hora en què caldria estar en diversos punts del recorregut (Caputxins, el carrer Martínez Valls…)
Tant els anomenats homes del president, com tots aquells representants de comparsa que es van oferir per a la tasca, proveïts d’equips de comunicació en circuit tancant, s’han patejat l’itinerari fins l’extenuació. Però ha valgut la pena.
Després del tercer any en què la venda de localitats de tribuna es faça per Internet, resulta impensable tornar a les velles cues, donat la bona i massiva acollida que açò ha tingut ja des del primer any.
També en l’aspecte televisiu –després de la desaparició de Canal 9- hem comptat amb l’assistència de diverses televisions, d’àmbit local, comarcal i autonòmic que, a la vegada, han fet arribar imatges a altres de caràcter estatal,….
I el canvi de lloc en la desfilada de la comparsa portadora de la bandera i l’ambaixada, que es va determinar en la passada assemblea general, ha sigut un vertader encert.
Tot açò, unit al gran esforç econòmic, de treball i d’imaginació que cada any demostra el fester d’Ontinyent, i arropats per un públic exigent, però bolcat amb el seu poble i amb la seua festa, són els ingredients necessaris i precisos que han produït l’èxit a què es referíem al començament.
A més, la Diana del diumenge, després del canvi d’itinerari i d’horari de fa dos anys, ha continuat creixent tant en participants com en públic. L’acte de l’Arrancada ha continuat potenciant-se, tant amb reunions al efecte de les quatre esquadres dels càrrecs, com amb les tribunes muntades en el punt de partida. Estes tribunes, junt al canvi de la missa de campanya, també han ajudat a una massiva assistència a l’acte religiós.
Volem destacar també com el dissabte i diumenge de festes tornava a fer goig veure el casino de la Societat. La banda Unió Artística Musical d’Ontinyent alegrava el matí a la gran quantitat de gent que omplia el saló.
Sobretot, des de la Junta de Govern de la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia es valora molt positivament l’esforç fet pels càrrecs i les seues comparses, ja que han sabut suplir amb treball i amb ingeni la mancança de diners, amb uns boatos –que a tots ens han deixat bocabadats- i que han ajudat que la gent una vegada més es deixe dur a un món d’il·lusió, d’alegria i de fantasia: el món dels nostres Moros i Cristians.
