El nou model de recollida de residus a Ontinyent comença a deixar les primeres dades, però ho fa en un context de forta contestació social i política. Segons l’Ajuntament, el servei específic per a grans productors ha aconseguit reduir un 9,2% la fracció resta en el seu primer mes de funcionament, amb una baixada d’uns 2.700 quilos diaris.
Esta evolució arriba en un moment en què el debat està plenament instal·lat al carrer. En les últimes setmanes, milers de signatures i al·legacions contra el porta a porta han evidenciat el rebuig d’una part de la població, mentre el malestar també s’ha reflectit en xarxes socials, amb queixes, dubtes i debat obert entre la ciutadania. A més, col·lectius socials han demanat més temps i participació, com es recull en les demandes de pensionistes que reclamen més informació i vot ciutadà.
En paral·lel, l’oposició política ha intensificat les crítiques. El PP ha qualificat el model de “car, improvisat i sense consens”, tal com s’arreplega en les seues denúncies sobre el sistema actual. Compromís, per la seua part, ha criticat la gestió i ha proposat alternatives com un porta a porta voluntari amb bonificacions o mesures per incentivar el reciclatge, mentre també ha qüestionat decisions com la pujada de la taxa del fem. Des del PSPV s’han reclamat garanties socials i mesures transitòries com subvencionar la taxa mentre avança la implantació o fins i tot la seua devolució parcial en alguns casos.
Tot això coincidix amb una implantació progressiva que ja és visible a la ciutat. Després de mesos de reunions informatives, com les 24 sessions impulsades per l’Ajuntament, i trobades amb sectors econòmics com les reunions amb bars i comerços, el model ha avançat amb la retirada de contenidors i la fase informativa entre veïnat i grans productors, fins arribar a l’inici del porta a porta comercial amb pagament segons residus.
Menys fracció resta i més separació en origen
En este escenari, el govern municipal defensa que el sistema ja està modificant els hàbits. Abans de la implantació, Ontinyent generava prop de 29.190 quilos diaris de fracció resta, mentre que després del primer mes la xifra ha baixat a 26.512 quilos. Al mateix temps, la recollida de matèria orgànica ha superat les 35 tones en només 30 dies.
Cal tindre en compte, però, que fins ara la denominada fracció resta no es separava realment en origen. En la pràctica, acabava barrejada amb l’orgànica, ja que no existia un sistema específic per a diferenciar-la. Materials com els bolquers o el tèxtil sanitari també es dipositaven en esta mateixa fracció, mentre que altres residus com plàstic, cartró o vidre sí que es gestionaven de manera diferenciada als contenidors del carrer. Este canvi de model, per tant, no només reduïx quantitats, sinó que modifica per primera vegada la forma en què es classifica el fem a la ciutat.
Esta primera fase afecta principalment grans productors, com centres educatius, restaurants, supermercats o instal·lacions esportives, i dona continuïtat a la línia iniciada quan els comerços van ser els primers en incorporar-se al sistema. També s’emmarca en accions complementàries com la instal·lació de compostadors per gestionar residus verds.
Un procés llarg amb decisions clau i dificultats
El model actual és el resultat d’anys de planificació i decisions estratègiques. Entre elles, la voluntat de municipalitzar la recollida per implantar el porta a porta o l’aprovació del Pla Local de Residus 2021-2026, que fixa el marc de transformació del sistema.
El camí, però, ha estat complex. El procés va patir entrebancs com el fracàs d’una primera licitació, i posteriorment es va optar per un model de gestió municipal amb un contracte a llarg termini. Paral·lelament, Ontinyent s’ha integrat en iniciatives sectorials com l’associació valenciana de municipis porta a porta i ha participat en jornades tècniques tant a nivell autonòmic com estatal.
Tot el procés també està condicionat per les exigències normatives, amb inversions anunciades com els 136 milions previstos per la Generalitat o iniciatives de suport com les jornades comarcals impulsades per la Diputació.
