Patri Folgueras, scr. gral PSPV-PSOE d’Ontinyent
Quatre anys més de govern de progres. Des de fa un parell de setmanes que ja es coneixen els noms dels ministres que conformen el nou govern d’Espanya. Uns nomenaments que són conseqüència directa de la votació del passat Novembre, en què 179 diputats i diputades i 8 formacions (sobre el total d’onze que hi ha representades al Congrés) van votar en primera volta i per majoria absoluta Pedro Sánchez com a president del govern.
És, per tant, un senyal de normalitat política i institucional, a més és el reflex del que la ciutadania d’Ontinyent va triar el 23 J, que es produeix enmig d’una desmesurada i airada reacció de les forces conservadores a la continuïtat del govern de coalició.
Els nou Govern que estan cridats a portar l’acció executiva del govern els pròxims 4 anys representen, per un cantó, la continuïtat de les polítiques portades a terme des de la moció de censura a Rajoy el 2018 i, per l’altre, la continuitat de figures, com la socialista valenciana i exalcaldessa de Gandia Diana Morant, per continuar al capdavant de Ciència i Innovació i assumir la responsabilitat d’Universitats. Sens dubte, suposa una bona notícia per a la Comunitat Valenciana, i per a les Comarques Centrals que Morant siga la ministra encarregat reforçar aquests sectors estratègics per al benestar del país, i obriga una nova etapa amb política útil per a millorar la vida de la gent.
A més des d’esta setmana coneixem també que la ontinyentina, la nostra companya Rebeca Torro, ha sigut nomenada Secretària d’Estat d’Indústria, per tant el futur de la Comunitat Valenciana, de la Vall d’Albaida i d’Ontinyent guanya amb aquest nomenament en un àmbit tan clau per a desenvolupar l’agenda valenciana. És un honor per a Ontinyent, per a qualsevol ontinyenti, i una gran responsabilitat per a ella posar-se al capdavant de la Secretaria d’Estat d’Indústria del Govern d’Espanya. No podem, si no estar agraïts al president del Govern Pedro Sanchez, i al ministre d’indústria Jordi Hereu, per la confiança depositada en la nostra veïna Rebeca Torró. Convençuts, els que la coneixem, que des del primer moment s’haurà posat a treballar per a avançar en els majors reptes: la reindustrialització del nostre país i la consolidació del lideratge espanyol com a potència industrial. Per a continuar fent gran aquest projecte, que fa avançar Espanya. Per això ens sentim molt feliços i orgullosos. I només cal desitjar-li sort i encerts, que serán el de tots.
Com deia, des de fa un parell de setmanes la democràcia ha tornat a vèncer, per més que pese a alguns profetes del caos, i una àmplia i plural majoria parlamentària va donar el sí a un nou mandat del president Sánchez. Una majoria que dona un missatge polític molt important, com és la necessitat de continuar les polítiques de progrés i convivència portades a terme els darrers anys.
En aquest sentit, i d’ençà dels resultats electorals del 23 de juliol, hem assistit a un espectacle dantesc protagonitzat per PP i Vox, la dreta i la ultradreta espanyola, posant el dubte la legitimitat del govern que sorteix dels acords parlamentaris, i titllant sense embuts de cop d’estat el que és el funcionament normal de la democràcia parlamentària.
El que succeeix és que el PP ha lligat de manera definitiva el seu present i el seu futur a un partit d’ultradreta com Vox, deixant que li marque discurs i agenda i l’allunye de la centralitat i el sentit d’estat que hauria de tenir el primer partit de l’oposició. Tan legítim és el resultat de les eleccions, en què certament el partit més votat va ser el PP, per cert a Ontinyent el PSOE, com legítim és que la ciutadania no va voler donar majoria a la suma de les dretes i es va obrir un escenari d’entesa i diàleg entre la resta de formacions, encaminades a reeditar el govern de coalició entre PSOE i Sumar.
Aquestes setmanes hem viscut, lamentablement, dues situacions d’importància considerable.
En primer lloc, l’assetjament i l’assenyalament que s’ha fet als socialistes espanyols i valencians, amb atacs a més de 100 seus socialistes, atacs personals a diputats, assenyalament i intimidació a diaris, webs i xarxes i un clima provocat per un conjunt de sectors ultres que no accepten els resultats electorals i sobretot no accepten que hi haja un govern d’esquerres a Espanya. Tots tenim aquests dies les imatges diàries a Ferraz, la seu del PSOE a Madrid. Les manifestacions pacífiques són totalment legítimes i formen part d’un dret constitucional, però la violència i l’aparició sense complexos de signes, banderes, càntics franquistes i feixistes ens recorden temps molt foscos de la nostra història.
I, en segon lloc, hem vist l’atronador silenci del PP davant dels atacs rebuts, en una deixadesa total de les més mínimes normes de cortesia i tracte polític i personal. Quan no s’hi val tot, quan s’amenaça, les veus que es queden al marge faciliten la tasca als primers.
Per sort, comencem una nova etapa amb un horitzó diferent. Malgrat tot, el futur s’obre pas de la mà d’un govern reeditat que té davant seu la tasca de seguir treballant per millorar les condicions de vida, laborals, socials i econòmiques de la població espanyola.
Que té davant seu el repte de consolidar el camí que s’ha obert amb les mesures posades en pràctica d’ençà de la pandèmia.
I que té l’oportunitat de seguir demostrant que la política sempre és més útil si ajuda, que el diàleg és millor que l’enfrontament i que calen espais de trobada en què tothom es puga sentir còmode.
El PSPV, sempre hem estat aquí. A la cruïlla de la política amb el diàleg. Al lloc on ens volen els valencians i valencianes. Vam guanyar les eleccions al Congrés a Ontinyent amb un missatge clar dels votants: cal seguir la línia de progrés i entesa. Cal donar una oportunitat a la política. Que val la pena apostar per aquesta via.
Així ho vam entendre i així vam saludar els acords amb diferents forces polítiques. Uns acords que han de permetre aprofundir en les millores socials i econòmiques i que han de permetre vehicular políticament les desavinences i conflictes polítics que poden dividir la societat, cadascú defensant legítimament les seves posicions.
Nosaltres creiem en la nostra via, creiem en el nostre projecte, creiem en les nostres solucions, però creiem sobretot i fermament en el valor del diàleg i, com sempre hem fet, serà el nostre camí per fer política
