La Conselleria de Sanitat ha fallat a la ciutadania d’Ontinyent i de la comarca de La Vall d’Albaida. L’anunci de la supressió del servei de diàlisi és inacceptable, una autèntica irresponsabilitat, falta de sensibilitat, de previsió i de sentit comú.
Des de la setmana passada, els pacients de diàlisi i les seves famílies estan sumits en la intranquil·litat i el nerviosisme perquè són ells els que sofriran les conseqüències d’una mala gestió. I parlem de mala gestió perquè la supressió del servei no ha pillat desprevinguda a la Conselleria. És el resultat de no haver tret a concurs durant 5 anys aquest servei i haver-se limitat a prorrogar un contracte que va finalitzar en 2015. Sanitat ho sabia i ho ha obviat any rere any.
Els problemes de gestió que ha demostrat la Conselleria amb les empreses no haurien d’afectar les persones. És molt greu i, a més, rotundament fals que la ciutadania d’Ontinyent isca guanyant. No valen els eufemismes en aquesta qüestió: s’estan retallant serveis i, per tant, la qualitat de vida d’aquestes persones empitjorarà. Els polítics i, més si cap, els representants de la Sanitat Pública tenen l’obligació d’oferir un servei pròxim i de qualitat a les persones usuàries del servei de diàlisi i no complicar-los més la seva vida. La resposta i la solució haurien de ser immediates, i la importància d’aquestes qüestions no és negociable.
Per això, la cortina de fum llançada sobre la inclusió del servei de diàlisi en el Nou Hospital és una falta de respecte cap a les persones malaltes. S’està tractant d’ocultar la retallada d’un servei, que obligarà els nostres veïns i veïnes a traslladar-se fins a Xàtiva en una ambulància comunitària durant un mínim de tres vegades per setmana per a tenir un tractament que necessiten per a viure. És més greu encara perquè s’ha declinat l’oferiment de l’alcalde de disposar de tots els espais municipals per a mantenir el servei de diàlisi a la ciutat. No ens val que ens diguen que el servei tornarà a Ontinyent quan acaben les obres del nou hospital, previstes per a dins de dos anys. Què fan els pacients durant aquests dos anys? Aquestes persones treballen i tenen una rutina diària, que no tenen dret a trencar perquè no s’haja gestionat correctament un contracte amb una empresa.
El seu error i falta de previsió no pot significar obligar persones malaltes a realitzar centenars de quilòmetres totes les setmanes en un context, no podem oblidar, de pandèmia i on aquest grup de població és considerat de risc. Aquesta situació és senyal d’una sanitat malalta, que oblida que la política està per a oferir solucions a la seva ciutadania i no per a generar problemes. Els pacients no són números, són persones i es mereixen un tracte digne. No es pot abandonar d’aquesta manera a les persones amb una malaltia perquè la Conselleria l’única cosa que està demostrant és la seva falta d’humanitat, especialment en un moment tan dur i complicat com el que estem vivint.
La societat d’Ontinyent no deixarà de lluitar per mantenir aquest servei i, en aquest camí, la Vall ens Uneix els acompanyarà. No podem mirar cap a un altre costat. No podem ignorar que una part dels nostres veïns i veïnes veurà minvada la seva qualitat de vida. És inexplicable com aquesta decisió compta amb el silenci còmplice de Compromís i PSOE. Sobre aquests dos partits pesarà tota la vida haver deixat sense assistència als pacients d’Ontinyent després de més de 20 anys. On ha quedat ara el clamor del portaveu de la formació nacionalista contra la supressió del servei? Ah, clar…guarda silenci perquè la Secretària Autonòmica que ha tancat el servei és del seu partit. Aquest és el seu “Compromís per Ontinyent” i per la seva gent. El seu silenci i les retallades, lamentablement, comencen a recordar-nos a una època en la qual governaven altres partits i on la crítica per part dels partits que ara callen perquè governen la Conselleria era feroç.
