Paloma Alberola i Alborch, Regidora de Compromís per Ontinyent
Totes i tots ho sabem, encara que, de vegades, no ho tenim tan present com deuríem. De sobte, algú del nostre entorn sent una dolència o rep un mal diagnòstic i deixem tot de banda per centrar-nos en estar al seu costat i acompanyar la persona durant el procés de la malaltia. O, inesperadament, la COVID-19 es converteix en una pandèmia mundial i genera una crisi sanitària sense precedents. I és aleshores quan tornem a recordar que, efectivament, la salut és el primer.
Precisament per això, disposar d’uns serveis sociosanitaris públics i de qualitat és una prioritat per a la societat, si és que volem ser una societat amb veritable benestar. La ciutat d’Ontinyent i la comarca de la Vall d’Albaida han reivindicat durant molt de temps la construcció d’un nou hospital. Les maquetes i els cartells que simbolitzaven promeses electorals incomplides van quedar enrere al 2015 amb l’arribada del Govern del Botànic, del qual forma part Compromís. A dia de hui, el nou Hospital d’Ontinyent, íntegrament finançat per la Generalitat Valenciana, comença a prendre forma.
I què passarà amb les instal·lacions de l’actual hospital? És la pregunta que es fa cada dia més gent, a mesura que avancen les obres del nou hospital. Nosaltres, fidels a la nostra manera d’entendre i fer política, considerem que la resposta s’haurà de configurar de manera participada i dialogada entre les associacions i col·lectius que formen el teixit social local i comarcal. Eixe nou espai de treball i cooperació hauria de tindre com a objectiu la definició de la Cartera de Serveis i el Mapa Sociosanitari que necessiten Ontinyent i la Vall d’Albaida, per adaptar-nos col·lectivament a la nova realitat. Afortunadament, ja en tenim un precedent: el Pacte per la Sanitat que es va signar al 2007, el qual recollia, precisament, la construcció del nou hospital com un dels seus principals objectius. Un pacte que ja vam proposar de reactivar en el nostre programa per a les eleccions municipals de 2019.
Esta mateixa setmana, el grup municipal Compromís per Ontinyent a l’Ajuntament hem presentat una moció perquè el Ple aprove una declaració favorable al Pacte pels Serveis Sociosanitaris d’Ontinyent i la Vall d’Albaida. Un repte, el del Mapa de Serveis, que ja vam proposar d’afrontar al 2015 en el nostre programa electoral i que, al nostre entendre, ha d’implicar totes les forces polítiques de la ciutat i la comarca, així com el teixit social de la zona, especialment de l’àmbit sociosanitari. Qui més i millor coneix les necessitats ha de participar del disseny de les actuacions a desenvolupar. A més, el Pacte ha de treballar des d’un esperit inclusiu i constructiu, i amb una mirada integradora, per l’objectiu comú d’aconseguir més i millors serveis sociosanitaris per a la nostra ciutat i comarca, a fi de satisfer les reivindicacions i necessitats de la ciutadania, així com donar resposta als diversos reptes que se’ns plantegen. Per exemple, on ubicarem la residència pública de persones majors que necessitem a Ontinyent? Com millorarem l’atenció a les persones amb malalties mentals? Com afrontarem el necessari increment dels recursos destinats a la promoció de l’autonomia personal i la vida independent?
Encara que el nom no fa la cosa, també proposem que siguen els i les integrants d’aquest Pacte pels Serveis Sociosanitaris d’Ontinyent i la Vall d’Albaida els i les qui definisquen, no només la seua organització, sinó també la seua denominació, a través d’una sèrie de trobades i reunions on el diàleg siga l’eina clau per consensuar les necessitats sociosanitàries i convertir-les en reivindicacions comunes.
La salut és essencial en totes les etapes de la vida per viure amb benestar. Per tant, el dret a uns serveis sociosanitaris complets i de qualitat ha de primar a l’hora de planificar el futur dels recursos de què disposa la nostra ciutat i la nostra comarca, tant des de la perspectiva de les persones usuàries, com des de la perspectiva dels i les professionals. No podem viure eternament, però sí que podem viure plenament el temps que ens toque viure.
