El polític electe ha de saber que depén de la labor dels empleats municipals per a dur a terme el seu programa electoral. Els partits tradicionals no formen els seus representants ni els assessoren per dirigir políticament les entitats locals. La FEMP i la FVMP, juntament amb la Diputació, fa a posteriori cursets per a càrrecs electes. Els esforços formatius dels partits polítics se centren en la preparació per a les conteses electorals. És la mateixa capacitat de lideratge dels càrrecs electes i també, com no, els seus coneixements i el seu nivell cognitiu, el que els donarà més o menys èxit en la gestió diària.
Mai el concepte de polític ha de ser professional; per això hi ha els treballadors de l’Administració, ells sí que han de ser professionals. La labor de polítics electes, en el dia a dia, és mantindre motivats els treballadors, funcionaris o laborals, perquè no entren en la rutina. Amb eixa motivació aconseguiran, en gran part, fer que l’Administració siga eficaç i eficient, i per tant, done el servici que tots ens mereixem. Els funcionaris tenen una preparació molt adequada a la seua funció: l’estabilitat laboral els dóna coneixement sobre el seu treball, encara que les tècniques a aplicar evolucionen. L’estabilitat laboral dels empleats públics municipals exigeix que els seus directius i caps tinguen una major capacitat de lideratge, perquè s’entusiasmen amb unes tasques que són pròximes al ciutadà i de les quals depén el benestar de la comunitat competencial. La clau d’una bona Administració local és que els treballadors estiguen ben seleccionats, que es mantinguen en formació contínua i que transmeten il·lusió i entusiasme per la seua funció.
Acabar amb els polítics que han oblidat, segons pareix, el seu compromís amb els principis i valors morals és la tasca pendent; el que ha donat començament a un procés de desintegració en el qual els nervis de la disciplina diària gradualment es relaxen, la veu de la consciència calla, s’enfosqueix el sentit de la decència i la vergonya i els conceptes del deure, la solidaritat, la reciprocitat i la lleialtat es desvien. Esta corrupció en tots els nivells de la societat ha de ser eradicada, i per a això no cap una altra opció més que començar des de la base (alguns pensen que la base de les coses se situa a nivell europeu, estatal i autonòmic, i no els interessen coses com els comicis locals; des d’ací els dic que s’enganyen i així no “podemos” canviar les coses). Tota aquella organització política, econòmica o de qualsevol altre tipus que no actue des de l’eradicació de la corrupció, tant en les institucions públiques com en les privades, no hauria de poder exercir cap potestat, i molt menys la de legislar i decidir.
Creure en un compromís de canvi en el meu País Valencià em fa pensar si seré un idiota, un imbècil o un caracollons? Pot resultar molt convenient convertir-se en un idiota, en un imbècil, en un caracollons o en una combinació de les anteriors. Si mai fas res que supere tot el que és políticament correcte, mai t’exposes a ser criticat, i mai evolucionaràs.
