La mobilització social i la lluita ciutadana ha aconseguit que PP i PSOE votaren ahir a la quarta proposta de portar a tràmit del debat parlamentari la iniciativa legislativa popular signada per més d’ 1.400.000 ciutadans i ciutadanes que proposava modificar la Llei Hipotecària vigent, que ha significat la pèrdua del seu habitatge a més de 300.000 famílies provocant un drama social que ha acabat amb la mort en els casos més sagnants.
Sols una reflexió al respecte, quantes morts, quant de patiment i quanta injustícia ens haguérem estalviat si el PSOE quan va tenir la majoria hagués votat a favor d’alguna de les iniciatives presentades per IU per modificar la Llei Hipotecària?
Aquest primer pas no ens ha de fer però baixar la guàrdia, la mobilització social i ciutadana ha de continuar per tal d’aturar aquest desgavell dels desnonaments.
És cert que s’han desenvolupat a nivell local diferents iniciatives i s’han posat a l’abast de la ciutadania instruments com l’assistència jurídica gratuïta en casos pendents d’execució hipotecària , instruments que intentaran pal·liar aquest injust drama humà. A proposta d’ EU i per tal desenvolupar una moció presentada el passat 7 de novembre de 2011, on es demanava la modificació de la Llei Hipotecària per tal de regular la dació en pagament , s’ha constituït una comissió mixta a l’Ajuntament d’Ontinyent per tal d’estudiar les mesures a emprendre més enllà de les mesures de competència estatal, entre d’altres la creació d’una plataforma d’afectats/ afectades per les hipoteques a nivell local, desenvolupar sistemes de informació, mediació i resolució als afectats , impulsar acords de col·laboració públic- privada d’habitatges buides a preus assequibles en règim de lloguer social. Per al proper ple presentaren un conveni per a la cessió d’habitatges ( en mans de les entitats bancàries) per a usos socials destinades a aquelles famílies que estiguen patint aquesta dolenta problemàtica.
Això demostra que mitjançant la mobilització social, a pesar del bipartidisme PP-PSOE, SI PODEM donar les primeres passes cap a un necessari procés constituent que regenere i concilie la relació entre política i ciutadania, que alguns durant anys s’han encarregat de trencar.
