El projecte de transformació de la Cantereria d’Ontinyent i el parc de les Mamàs Belgues ha rebut una menció d’honor en la XIV Biennal Iberoamericana d’Arquitectura i Urbanisme, celebrada a Brasília entre el 3 i el 6 de novembre. La distinció convertix en reconeixement el resultat d’una candidatura que ja havia quedat entre les 34 obres finalistes de la biennal, després d’una selecció internacional de projectes d’arquitectura i urbanisme.
La menció no correspon a una obra nova ni a una inversió acabada d’anunciar. Premia una transformació urbana nascuda després de la DANA de 2019, quan la zona de la Cantereria va evidenciar la vulnerabilitat d’habitatges construïts al costat del riu Clariano. La resposta municipal va incloure adquirir immobles, reallotjar famílies, retirar edificacions exposades a inundacions i donar al riu un espai que pot inundar-se sense reproduir els danys sobre els antics habitatges.
Una actuació amb premi i amb preguntes de seguiment
El projecte és obra de Rafa Mira, Sari Calatayud, Ana Sanchis i Sílvia Párraga. A la menció d’honor de Brasília se sumen altres guardons d’urbanisme, paisatge i adaptació climàtica. Entre ells figura el Premi Ciudades que Caminan 2026, que va reconéixer la recuperació d’esta zona de ribera com a espai públic i infraestructura natural.
La biennal es desenvolupa sota el lema «Cuidar la Vida», amb la relació entre urbanisme i resiliència entre els eixos de debat. La nota municipal destaca el reconeixement i recorda les 711 candidatures rebudes en les categories d’obres i publicacions. El recorregut fins a la selecció final explica la projecció internacional del parc, però no mesura per si mateix l’eficàcia hidrològica de la intervenció.
Més enllà dels premis internacionals
El principal examen del parc continuarà produint-se en episodis de crescuda real del Clariano. L’avaluació científica anunciada amb la UPV haurà de servir per aportar dades sobre la resposta del terreny, la vegetació i els espais inundables. És una qüestió diferent de la valoració arquitectònica: l’èxit urbanístic i la protecció efectiva davant episodis extrems han de poder-se analitzar amb criteris propis.
La transformació també té una dimensió social que no convé perdre de vista: la intervenció va comportar la desaparició d’un espai residencial i el reallotjament de persones que vivien en una zona de risc. El parc actual canvia el paisatge d’accés al riu i el model d’ús del barri. Per això, el reconeixement internacional s’entén millor en el marc de la gestió de les inundacions i del seguiment del manteniment, l’accessibilitat i l’ús quotidià de l’espai per part de la ciutadania.
