L’Ajuntament d’Ontinyent ha presentat a GreenCities, a Màlaga, els primers tres mesos del nou sistema de residus com un cas d’èxit, destacant una reducció acumulada de quasi 2.000 tones de fracció resta i situant la ciutat com, segons el consistori, la més gran d’Espanya amb recollida porta a porta per fraccions. La dada confirma una millora molt important en la separació, però necessita una lectura més ampla per entendre què està passant realment amb tot el fem que genera Ontinyent.
La intervenció dona continuïtat a l’anàlisi que TV Digital Ontinyent ja publicava abans de la compareixença específica sobre residus a GreenCities: baixar un 65% la fracció resta no significa generar un 65% menys de fem. Significa, principalment, que una part molt major dels residus està entrant ara separada pels circuits d’orgànica, envasos o paper i cartó.
El govern municipal també ha posat en valor el procés informatiu previ, amb més de 70 reunions i xarrades i més de 5.000 persones participants, així com la complexitat d’un terme amb quasi 5.000 habitatges disseminats. Però la fotografia presentada a Màlaga deixa fora altres elements que també han marcat els primers mesos del sistema: les diferències entre els diversos circuits d’aportació, les incidències al carrer, els residus que acaben en papereres o fora dels punts previstos, l’efecte detectat en municipis pròxims i una contestació ciutadana que havia superat les 5.000 adhesions i que va arribar al carrer amb una manifestació.
Quasi 2.000 tones menys de resta no són 2.000 tones menys de fem
La dada principal exposada a GreenCities és clara: la fracció resta ha caigut aproximadament un 65% des de la implantació general del nou servei el 15 de juny. És un indicador ambiental rellevant perquè significa que una part considerable del material que abans arribava barrejat està entrant ara en circuits diferenciats.
Però el mateix balanç d’agost ja mostrava els límits d’utilitzar només esta xifra. TVDO va analitzar que la resta havia passat d’1.054.740 quilos en agost de 2025 a 370.400 en agost de 2026, una reducció de 684.340 quilos. Al mateix temps, però, es van arreplegar 258.600 quilos d’orgànica, 121.420 d’envasos i 68.740 de paper i cartó. Només estes quatre fraccions sumaven 819.160 quilos.
Faltava, a més, una comparació equivalent de totes les fraccions amb 2025 i tampoc s’incloïa el vidre. Per això, les dades permeten afirmar que Ontinyent separa molt més i envia molta menys quantitat com a resta, però encara no permeten determinar amb precisió quant ha variat el volum global de residus generats.
Hi ha una altra dada necessària per interpretar el balanç: la comunicació de GreenCities explica que els quasi 5.000 habitatges del disseminat obliguen a combinar diferents fórmules de recollida, però no desglossa quants quilos provenen de cadascun dels circuits. No apareix diferenciada la recollida estrictament porta a porta del nucli urbà de les aportacions realitzades en les àrees tancades del disseminat ni dels contenidors oberts que continuen operatius per a determinades fraccions.
Papereres, bosses al carrer i un possible efecte comarca
La presentació de Màlaga tampoc incorpora indicadors sobre una altra realitat que ha acompanyat el sistema des de les primeres setmanes. TVDO ha documentat bosses abandonades, residus que han quedat durant hores als carrers i l’ús de papereres o altres punts com a alternativa als contenidors retirats.
En agost continuaven apareixent queixes per papereres públiques saturades, contenidors desbordats en alguns punts i bosses depositades fora del circuit ordinari. Estes situacions no invaliden les dades de recollida selectiva, però plantegen un problema de mesura: si una part del fem acaba en papereres, recollides extraordinàries, neteja viària o punts no previstos inicialment, també cal saber on acaba comptabilitzant-se per poder reconstruir el volum real generat per la ciutat.
La qüestió traspassa fins i tot els límits del terme. Poc després de començar el nou model a Ontinyent, en municipis pròxims com Agullent es van reforçar els controls sobre els punts de fem davant l’aparició d’abocaments i usos inadequats dels contenidors. La coincidència temporal és evident, però no hi ha dades que permeten afirmar que tot eixe residu procedisca d’Ontinyent. Precisament per això seria útil disposar d’una lectura comarcal que permeta comprovar si els volums dels municipis pròxims han variat després del 15 de juny.
La contestació ciutadana també forma part dels tres primers mesos
La presentació municipal dedica una part destacada al procés informatiu anterior a la implantació, amb més de 70 reunions i més de 5.000 participants. Eixe desplegament existix, però conviu amb una contestació ciutadana que no apareix en el relat traslladat a GreenCities.
La primera entrega formal documentada per va reunir al voltant de 5000 firmes i al·legacions contra el model. La crítica no reclamava deixar de reciclar, sinó modificar aspectes com la rigidesa dels horaris, la falta d’alternatives i l’adaptació del sistema a diferents tipus d’habitatges i situacions familiars.
El conflicte va arribar també al carrer. El 2 de juliol centenars de persones es manifestaren pel centre d’Ontinyent convocades per la plataforma Reciclar Sí, Aixina No. La mobilització arribava després de mesos de firmes, al·legacions i preguntes al govern municipal.
La falta de consens també es va traslladar al Ple. L’ordenança del nou sistema es va aprovar amb els 12 vots d’Ens Uneix i els 9 vots en contra de PP, PSPV-PSOE, Compromís i Vox. El govern defensa que el model permet complir les exigències ambientals, incrementar la separació i reduir els costos de tractament; l’oposició i la plataforma han centrat les crítiques principalment en la rigidesa, la implantació i la falta d’alternatives.
Tres mesos després, les dos realitats conviuen. Ontinyent està separant molt més residu i enviant molta menys quantitat com a fracció resta, un resultat que explica l’interés despertat a GreenCities. Però una avaluació completa del model necessita anar més enllà d’eixe indicador: volum total generat, dades de totes les fraccions, diferència entre porta a porta i àrees d’aportació, incidències, recollides extraordinàries, residus abandonats, evolució als municipis limítrofs, cost efectiu del tractament i resposta social.
