La Generalitat Valenciana ha avalat el treball de l’Ajuntament d’Ontinyent en la implantació del nou model de recollida de residus, en plena primera setmana de funcionament general del porta a porta. La reunió celebrada este divendres a València entre l’alcalde, Jorge Rodríguez, el director general de Qualitat i Educació Ambiental, Jorge Blanco, i la regidora de Sostenibilitat, Sayo Gandia, reforça el relat institucional del govern municipal, però arriba quan el sistema encara està passant la prova del carrer.
El reconeixement oficial confirma una lectura que ja havia quedat plantejada abans de l’arrencada del servei: Ontinyent ha assumit un porta a porta més estricte que el d’altres municipis grans. No sols pel calendari tancat de fraccions, sinó també per l’abast de la implantació i per la retirada de contenidors de reciclatge en una ciutat d’entre 30.000 i 50.000 habitants. La mateixa versió oficial situa Ontinyent com la primera d’Espanya d’estes dimensions a aplicar un model d’este tipus.
La singularitat del cas, però, no resol per si sola els dubtes. Una cosa és que el model encaixe amb les exigències ambientals i una altra que la ciutadania l’assumisca sense friccions. I és en eixe punt on el debat continua obert.
Un suport institucional amb el rebut en l’horitzó
Segons la comunicació oficial, la Generalitat va valorar l’esforç tècnic i organitzatiu fet per l’Ajuntament per adaptar Ontinyent a les noves normes en matèria de residus. També es van revisar els primers resultats del servei, que segons el govern municipal apunten a una millora en la separació de les fraccions.
La reunió també va servir per situar de nou la qüestió econòmica. Jorge Rodríguez va traslladar a la Generalitat la voluntat d’insistir davant el Consorci de Residus perquè els futurs rebuts reflectisquen el cost real del servei. Este punt és clau, perquè el debat sobre el porta a porta fa setmanes que va més enllà dels horaris i dels poals. La pregunta sobre què acabarà pagant cada família ja havia quedat oberta amb la revisió de la taxa del COR i la queixa veïnal davant el Defensor del Pueblo.
L’aval de la Generalitat dona suport polític al model triat pel govern municipal, però també eleva l’exigència. Si Ontinyent és un cas pioner, haurà de demostrar que el sistema no sols millora les dades de reciclatge, sinó que també funciona en la rutina real dels barris.
La prova del carrer encara està oberta
Les primeres dades oficials poden apuntar a una major separació de residus, però la fotografia al carrer és més complexa. La mateixa arrencada del servei ja va mostrar eixa doble lectura: normalitat operativa en el balanç municipal i, al mateix temps, bosses fora de lloc, antics punts de contenidors amb deixalles i papereres públiques saturades. Eixa tensió ja es va vore en la primera nit del nou model, entre dades positives i dubtes al carrer.
El canvi més visible és la presència continuada de poals. Amb el calendari actual, pràcticament cada dia hi ha alguna fracció o servei vinculat a la recollida. Això genera una imatge urbana nova: poalets al carrer de manera molt més habitual que abans, també en dies en què l’antic sistema no produïa eixa sensació de fem exposat a la via pública.
A més, les deixalles no han desaparegut. En alguns punts continuen apareixent bosses on abans hi havia contenidors, i diverses papereres públiques acaben assumint usos que no els corresponen. També hi ha usuaris que asseguren que ja han desaparegut o els han furtat poals de recollida. No és una incidència quantificada oficialment, però apunta a un problema pràctic: si el poal és necessari per complir el calendari, la seua pèrdua deixa el veí en una situació complicada.
El primer cap de setmana complet serà una prova important. L’arribada de l’estiu, la calor, les vacances i el final del curs escolar i universitari incrementen l’activitat vespertina i nocturna en el carrer. En eixe context, el sistema haurà de demostrar que pot evitar usos incorrectes, furt de material, abocaments fora d’hora i conflictes al voltant dels poals.
La plataforma prepara noves accions
La contestació veïnal tampoc ha desaparegut amb l’inici del servei. La plataforma “Reciclar sí, aixina no” continua organitzant el malestar d’una part del veïnat, amb un missatge que busca diferenciar-se del rebuig al reciclatge: el que qüestionen és el model concret aplicat a Ontinyent. Eixa posició ja va quedar recollida en el manifest i les 60 preguntes dirigides al govern municipal, on reclamaven més informació sobre costos, alternatives, prova pilot i impacte en finques, comerços i barris.
Un dels punts que més malestar genera entre els veïns crítics és que, fins a la data, l’Ajuntament no ha donat una resposta pública i detallada a les firmes entregades per este moviment veïnal. Per als afectats, este silenci reforça la sensació que el govern municipal està traslladant només una lectura del procés —la de les dades oficials i l’aval institucional— mentre ignora les preocupacions d’una part de la ciutadania que ha expressat formalment el seu rebuig al model.
Segons ha pogut saber este periòdic, el col·lectiu preveu pròximes accions ciutadanes. El malestar, per tant, no ha quedat tancat amb l’arrencada del servei. Al contrari, el funcionament real del porta a porta està aportant nous elements al debat: poals al carrer, deixalles, papereres plenes, possibles furts de material, vigilància de zones sensibles i dubtes sobre com es resoldran les incidències.
Ontinyent entra així en una fase decisiva. El govern municipal té ara l’aval de l
