Nicolau Calabuig i Serna
Regidor i portaveu de Compromís a l’Ajuntament d’Ontinyent
El dimarts 29 d’octubre, les pluges torrencials i el desbordament de rius i barrancs va colpejar moltes localitats del País Valencià, provocant una catàstrofe de grans dimensions, la pitjor de les últimes dècades. Desenes de localitats van patir de forma cruel la força de l’aigua. Una aigua que cada vegada descarrega amb més fúria, en menys temps, a causa d’una Emergència Climàtica que és urgent mitigar. Ací a Ontinyent, per sort, esta vegada va ploure amb moderació i sense causar desperfectes. Però no tan lluny d’ací, a pocs quilòmetres, la situació era molt diferent. Una situació de destrucció absoluta que ens arribava a través dels mitjans de comunicació, les xarxes socials i el contacte amb familiars i amistats. Molts ontinyentins i ontinyentines viuen als pobles afectats. Vaja per davant una forta abraçada a tots ells i elles, i molts ànims en estos moments.
I davant tot este context, la resposta de la gent d’Ontinyent provoca un profund orgull. Orgull per tota eixa solidaritat en forma de donació d’aliments, productes de neteja i d’higiene, pales i altres ferramentes, mascaretes, roba o material escolar, entre molts altres. Orgull per la mobilització de tantes persones i entitats que de forma conjunta o per iniciativa pròpia han acudit com a voluntaris i voluntàries per a la neteja dels municipis afectats. Orgull per tantes i tantes accions anònimes que estan contribuint a recuperar la normalitat, a ajudar a persones que en poques hores ho van perdre tot.
I és que ha sigut la gent del carrer, la gent anònima, i els ajuntaments, qui han donat resposta a esta catàstrofe des del primer moment. De fet, m’agradaria destacar la importància de tot el treball polític de qualitat que també han fet els regidors i regidores, tant de govern com d’oposició, de molts ajuntaments afectats per la catàstrofe. En una situació crítica, desesperada, han reaccionat des del primer moment per a no deixar soles als valencians i valencianes de les comarques més afectades.
I l’exemple d’Ontinyent també ens demostra una altra cosa, i és que des de la unitat, com també vam fer a la nostra ciutat els diferents grups polítics, es poden fer més i millors coses. Des del treball conjunt i la coordinació podem arribar més lluny. Sempre podem aportar noves visions, noves propostes. Sempre fem falta totes i tots.
Per desgràcia, este treball incansable de la gent anònima i els ajuntaments no ha tingut una traducció suficient en l’àmbit autonòmic. Hi haurà temps d’exigir responsabilitats, de demanar explicacions, però una cosa és segura: la catàstrofe s’ha gestionat de manera nefasta per part de la Generalitat Valenciana, amb el president Carlos Mazón com a principal autoritat. I cadascú ha de ser conscient de la seua responsabilitat, i assumir les seues errades. Les vides humanes, la protecció de la ciutadania, sempre han d’anar per davant de qualsevol altre interés. I una alerta d’emergència que s’haguera enviat a temps per part de la Generalitat, com administració que té la competència per a fer-ho, podria haver salvat moltes vides. Les discussions competencials per a intentar tapar la pròpia negligència o justificar la inacció no ajuden gens a les persones en moments en els quals cal la màxima rapidesa i efectivitat. I d’això, de tindre el cap en la faena, la política municipal ha donat un exemple molt clar als governants autonòmics i estatals, demostrant que la proximitat és un valor vital de la gestió quan se sap i es vol fer les coses bé. Que la bona política té el poder de salvar el poble junt amb el poble.
Als pobles destrossats per l’aigua calen recursos, mans, maquinària, aliments i neteja, no visites acompanyades de càmeres. Calen equips especialitzats, com els que s’oferien al llarg i ample del País Valencià, per part d’altres comunitats autònomes o fins i tot de diferents països d’Europa. I sí, també era una competència de la Generalitat Valenciana demanar i autoritzar l’arribada de tot eixe suport de maquinària i personal especialitzat.
Com deia, caldrà depurar moltes responsabilitats. L’arribada d’unes fortes pluges i el desastre natural que han provocat era inevitable. La gestió que es feia del desastre, tant la prevenció com la resposta posterior, era el que podia canviar la situació. I sobretot, és el que a partir d’ara ha de primar per no abandonar les comarques afectades, i aconseguir la reconstrucció.
Però mentrestant, nosaltres volem traslladar un missatge: MOLTES GRÀCIES, ONTINYENT. Gràcies a totes les persones, famílies, entitats, associacions, centres educatius, clubs, empreses, comerços i cossos de seguretat que s’han bolcat des del primer moment per fer arribar l’estima i els recursos de la nostra ciutat allà on feren falta. Gràcies per eixa solidaritat, per eixa entrega desinteressada. Gràcies per ser una d’eixes ciutats que ha demostrat la grandesa i la solidaritat del poble valencià. Mil vegades gràcies.
