Amb els diners pendents de l’administració autonòmica el consistori no tindria deutes i disposaria de líquid per promoure l’activitat empresarial
Si el Consell de la Generalitat haguera pagat tot el deute que té reconegut amb la ciutat d’Ontinyent, l’Ajuntament no sols estaria al dia amb els proveïdors, sinè que disposaria d’un superàvit comptable de quasi 2 milions d’euros. Uns diners, recorden des del Govern d’Ontiyent, que permetrien promoure activitat empresarial a la ciutat i generar nous llocs de treball.
En concret, entre la Generalitat, el SERVEF, la diputació i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, deuen a Ontinyent 3’25 milions d’euros. “Si ens pagaren els diners que ens deuen, després de conplir als proveïdors tindríem un superàvit comptable de prop de 2 milions d’euros”, ha destacat el regidor d’Hisenda, Josep Francés. El PP d’Ontinyent no va recolzar el Pla per pagar a proveïdors, entre altres coses, perquè no volia que s’esmentara el deute del Consell, la diputació, el Servef i la FVMP a la proposta del regidor d’Hisenda.
Josep Francés ha recordat, així mateix, que no seria possible parlar d’aquest superàvit si el Govern d’Ontinyent no haguera fet el seu propi Pla d’Estalvi a la tardor de 2011. “nosaltres férem els deures sense que ens ho diguera ningú i només accedir al Govern. Açò, és el que ha permès evitar ara la presentació de més de 5 milions d’euros en factures impagades per l’anterior equip de govern del PP”, exposa Josep Francés.
En aquest sentit, des del Govern d’Ontinyent han recordat el prèstec per valor de 2’8 milions d’euros que l’exalcaldesa Lina Insa va signar en 2008 amb carència, que comprometia al govern actual a fer front a 1’2 milions d’euros en pagaments en 2012; els 463.000 euros en subvencions a col·lectius de la ciutat que el Govern del PP va bloquejar per a pagar deutes de la Generalitat i obres pendents; l’ajuda de 110.000 euros que la Generalitat Valenciana havia denegat en febrer de 2011 a l’Ajuntament per acabar les obres del Palau de la Vila, i que tot i això es van pressupostar; o el dèficit de 2’3 milions d’euros amb que els populars van tancar el pressupost de 2010.
Per adherir-se al Pla d’Ajust del Govern Central era imprescindible adjuntar un pla de viabilitat al qual es demostrés que el consistori pot fer un estalvi net suficient per assumir l’amortització dels seus préstecs, contemplant aquest. “Com que l’actual Govern d’Ontinyent ja havia fet els seus deures a la tardor amb un Pla d’Estalvi que s’ha contemplat als pressupostos i les ordenances, ara l’Ajuntament no ha de fer cap esforç addicional ni retallada per a fer esta operació”, afegia.
Entre les mesures que es van prendre, recordava l’edil, s’inclouen la reducció del personal de confiança i del 20% dels salari dels regidors amb dedicació exclusiva; la no reposició de les jubilacions; la negociació a la baixa dels diferents contractes; l’estalvi energètic o la reducció d’iniciatives de ponència i subvencions, entre d’altres. En paraules de Josep Francés, “estes mesures són les que permetrien parlar de superàvit si la Generalitat ens pagara el que ens deu, perquè en cas contrari la gestió feta pel PP en l’anterior etapa ens hauria condemnat a presentar un Pla d’Ajust per un import notablement superior al que s’ha fet”, afegia el regidor d’Hisenda.
