La primavera arriba a Europa per primera vegada. L’objectiu és fer front a l’Europa del capital, dels mercats; fer front al “statu quo” de la política d’austeritat: la que vol que l’IVA torne a pujar (un impost que paguen per igual rics i pobres) i que, alhora, vol que seguisquen baixant els salaris i, a més a més, demana una volta més de rosca en la reforma laboral per a suprimir els “privilegis” dels treballadors d’aquest país (indemnitzacions per acomiadaments i altres). Amb l’arribada de la primavera europea, entra aire fresc a les institucions supranacionals de l’Europa dominada per la política que Alemanya vol no per a ella sinó per als altres socis. Implantar una política de persones i per a les persones sembla no ser ja una quimera, vistos els resultats de les últimes eleccions europees.
Alguns podran dir que el partit més votat en la nostra població i en moltes del nostre voltant ha sigut el Partit Popular. Sort que no és un partit xenòfob (entesos com a partits que deixen, per exemple, sense cobertura sanitària a persones pel simple fet de no tindre papers, o que intenten imposar les seues idees expulsant dels parlaments democràtics a tot aquell que es queixa de les actituds prepotents de les presidències, o que, per exemple, tendeixen a pensar que homes i dones no tenen les mateixes capacitats, o que, per exemple, pensen que els pobres són pobres per la seua actitud) ni euroescèptic, com en la resta d’Europa, on han sorgit amb força aquests partits.
A dia de hui, les nostres famílies, els nostres veïns, amics, coneguts estan en un percentatge molt elevat en una situació moltes vegades angoixant; i què fa respecte d’això el nostre govern? Seguir amb una política en direcció errònia. I el nostre govern autonòmic? Simplement no actua. I el nostre govern local? Almenys ho intenta però amb manca de recursos. Ha de fer molt poca gràcia al parat quan sent que els nostres governants celebren l’increment del PIB i assenyalen que eixa és la senda correcta. Senyors meus, el PIB com a indicador econòmic està molt bé, però com a indicador del benestar de les persones és molt dolent. El benestar de les persones depén en gran mesura de la distribució de la renda i de la xarxa de serveis públics, paràmetres més importants per a la majoria de la població que els indicadors econòmics que ens diuen en televisió.
Els nous partits que ens representaran a Europa, han adquirit un compromís amb tots nosaltres; el representant de Compromís a Europa, Jordi Sebastià, complirà. De la resta què “Podemos” esperar? M’acontentaria amb el fet que aplicaren la premissa fonamental que no hi ha més llibertat que la que es dóna a la resta, i que dins de l’esfera política els extrems acaben tocant-se, per això es diu esfera.
José Vte. Belda – Compromís per Ontinyent
